1. Introducció

Els connectors són elements que manifesten una relació semàntica i pragmàtica d'addició, disjunció, contrast o conseqüència entre dues oracions o unitats superiors (conjunts d'oracions o paràgrafs). Tenen la funció d'explicitar la relació semàntica que hi ha entre unitats textuals per tal de facilitar la interpretació del text. Per tant, podem afirmar que els connectors posen de manifest relacions de coherència entre les diferents parts del text. No creen la relació semàntica, sinó que l'expliciten o, en cas que sigui possible més d'una relació semàntica, la concreten.

Fins a quin punt són necessaris els connectors?
Si tenim en compte el caràcter estructurador i de unió dels marcadors discursius, sembla lògic pensar que un text estarà més ben articulat, tindrà més cohesió entre les diferents parts i serà més clar si conté aquest tipus d'expressions connectives, ja que indiquen quines són les relacions semàntiques que s'estableixen entre els enunciats i quina és l'estructura de l'exposició. Ara bé, cal destacar que això és així sempre que fem un ús adequat dels connectors i, fins i tot, en alguns casos, l'ús d'aquestes unitats no és necessari (per exemple, en la redacció d'una nota informal o d'un missatge de mòbil).

Volver arriba

2. Propietats gramaticals dels connectors

No tots els marcadors discursius tenen les mateixes propietats entonatives, gramaticals i sintàctiques en l'oració i en el text. D'acord amb criteris gramaticals, el connectors es poden dividir en dos grans grups:

Parentètics: són aquells connectors que van entre pauses i són imprescindibles sintàcticament (en el text escrit entre comes, o bé entre una pausa forta - punt i coma, punt- i coma). Constitueixen una estructura independent, i és per això que tenen una gran independència sintàctica dins l'oració. Un tret comú a tots aquests connectors és que generalment es combinen amb verbs conjugats en indicatiu.

Dins aquest primer grup trobem connectors com ara: no obstant això, per tant, amb tot, és a dir, tanmateix, ara bé, etc.

Integrats dins l'oració: són els que no van entre pauses i els que tenen un element subordinant en la seva formació. Aquesta mena de connectors no tenen la mateixa mobilitat que el parentètics i, a més, en alguns casos es combinen amb el mode indicatiu i, en altres, amb el subjuntiu.
Una característica gramatical que hem de tenir en compte és que, quan l'expressió connectiva conté la conjunció que, ha d'anar seguida d'una frase i, per tant, en la seqüència que apareix a continuació ha d'aparèixer un verb conjugat. En canvi, quan el connector només té una preposició, i no el nexe que, el connector va seguit d'un sintagma nominal, o bé d'un infinitiu quan les dues frases relacionades tenen el mateix subjecte.

Exemples:
- connectors que contenen la conjunció que: malgrat que, tot i que, llevat que, atès que, com que, considerant que, etc.
- connectors que contenen una preposició, normalment de: a causa de, per culpa de, a còpia de, per tal de, amb l'objectiu de, malgrat de, etc.
- elements tradicionalment coneguts com "conjuncions": però, i, o, perquè, etc.

Volver arriba

3. Tipologia de connectors

En aquest apartat, ens centrarem en els tipus de connectors de la llengua escrita planificada. És evident que no fem servir el mateix tipus de connectors quan parlem que quan escrivim, i també en fem un ús diferent segons el tipus de text que estem elaborant. És per això que la utilització de connectors és especialment rellevant en els textos expositius i argumentatius, més que en els narratius o els descriptius.

Com ja hem analitzat anteriorment, la funció bàsica dels textos expositius-argumentatius és presentar tot un seguit d'informacions de manera raonable i convincent, per tal de conduir el lector cap a les conclusions que ens interessen. Així doncs, és imprescindible relacionar les oracions entre si. En aquest tipus de text, és també molt important mostrar com s'encadenen els elements dins d'una sèrie, i també assenyalar l'estructura de l'exposició. Per tal de dur a terme totes aquestes operacions, són imprescindibles les indicacions clares que aporten els marcadors del discurs.

Dins la tipologia de connectors que s'utilitzen en els textos acadèmics podem distingir dos grans grups:

a) CONNECTORS QUE SERVEIXEN PER ESTRUCTURAR LES IDEES (Afecten fragments més breus del text i connecten les idees entre si a l'interior de l'oració. Són les conjuncions de la gramàtica tradicional).

b) CONNECTORS QUE SERVEIXEN PER ESTRUCTURAR UN TEXT (Afecten un fragment relativament extens de text. Estableixen ordre i relacions significatives entre frases).

Volver arriba

4. Exercicis

Dins aquest apartat trobaràs tot un seguit d'exercicis sobre els connectors.

Bibliografia

CONNECTORS