Què és?

El currículum és un text expositiu (poques vegades argumentatiu) mitjançant el qual algú sol·licita accedir a un lloc de treball (en una determinada empresa o organisme) o una beca (en l'àmbit acadèmic per exemple), o és presentat en el marc d'un acte acadèmic o cultural (ressenyes de llibres, presentació de conferenciants, d'artistes convidats, etc.). No hi ha un sol model de currículum, encara que sí que existeix un "esquema", una informació mínima bàsica, que podem considerar de referència i que s'observa tant en els currícula més escuets com en les presentacions o ressenyes i altres tipus de currícula desenvolupats (redactats).

L'estructura bàsica de tot currículum sol constar de tres grans blocs:

- dades personals
- formació
- experiència professional

En el primer bloc és imprescindible que aparegui el nom complet (nom i cognoms) del sol·licitant, la data de naixement, l'adreça actual i el telèfon, fax o e-mail. Quant més detallades siguin les dades personals, millor, perquè la persona que ha de seleccionar el candidat més adient no tingui dubtes o pugui posar-se fàcilment en contacte amb el sol·licitant. Respecte de l'estat civil, és una dada que se sol aportar, però que no es pot considerar imprescindible.

Pel que fa al segon bloc, es tracta d'indicar tots els estudis realitzats fins a la data, siguin reglats o no, sempre que siguin rellevants per al lloc de treball que se sol·licita. En aquest apartat, s'ha de tenir en compte que existeixen cursos que no es poden realitzar si no n'has fer d'altres de previs, per la qual cosa no cal indicar tots i cadascun dels cursos realitzats. Per exemple, si algú té una llicenciatura universitària no cal que indiqui que ha relitzat el batxillerat. L'ordre dels ítems en el bloc de formació sol ser cronològic, des dels estudis realitzats fa més temps fins els més recents. En d'altres països és habitual que l'ordre sigui també cronològic, però del més recent al més antic, amb l'objecte que el destinatari trobi la informació més actual en primer lloc.

En el tercer bloc s'inclou l'experiència professional que tingui el sol·licitant. En aquest apartat s'ha de fer un esforç per seleccionar el que pugui ser més significatiu segons el lloc de treball al qual s'opta. L'ordenació de les dades també és cronològica i, com en el cas anterior, pot ser del més antic al més recent, o vice-versa. En el nostre país, i en molts d'altres d'europeus, l'ordre sol ser aquest, però per exemple als EUA se sol indicar el més recent en primer lloc.

És possible també ampliar la informació amb altres temes, com les aficions de la persona (si es preveu que el destinatari estarà especialment interessat a conèixer la personalitat del sol·licitant) o si té carnets de conduir (aquesta informació serà rellevant segons el tipus de treball del qual es tracti). Un altre apartat que pot incloure's al currículum, si això pot beneficiar el sol·licitant, és el de les referències. Es tracta de citar un parell o tres de persones que hagin treballat anteriorment amb el sol·licitant en alguna empresa, institució o organisme i que pugui confirmar, donat el seu càrrec, que es tracta d'una persona capaç, seria i responsable.

També pot ser convenient incloure subapartats, sobretot en els apartats de formació i d'experiència professional. En el cas de la formació, podem explicar en aquests subapartats les nostres habilitats o coneixements d'informàtica o d'idiomes (com a formació complementària, si aquests coneixements són secundaris; si no, hauran de constar com a prioritaris). En alguns casos, és convenient incloure una fotografia recent de la persona que sol·licita la feina. En alguns manuals, s'insisteix molt en la recomanació que aparegui aquesta foto, encara que es tracta d'un requeriment que només es justifica en determinats casos i en alguns tipus de feina, quan l'aparença de la persona pot ser rellevant.

En els currícula amb el format escuet d'esquema la redacció dels apartats (dels tres) ha de ser sintètica. Convé eliminar tot el que sigui superflu i tenir molt en compte que un currículum més llarg no és necessàriament millor; el millor serà el més clar, més lògic i el que contingui la informació més rellevant per a l'ocasió. Normalment aquests currícula s'escriuen en forma impersonal, evitant les marques lingüístiques que s'adrecin directament al "jo" o al subjecte de que es fa esment. Al mateix temps, haurem d'eliminar en la mesura del possible la modalització, ja que la informació ha de presentar-se de manera objectiva.

Tot i això, en alguns casos podem fer alguna excepció, sempre depenent de la situació comunicativa i dels objectius del text. En el cas dels currícula desenvolupats o redactats (presentacions, trajectòries professionals, solapes de llibres, ressenyes, etc.), hi sol aparèixer l'esment directe cap a un subjecte o bé elements de valoració que acompleixen la funció de presentar aquella persona davant d'una determinada audiència o un públic concret. Al mateix temps, es procurarà justificar perquè aquella persona pot ser interessant per al públic o l'audiència davant dels quals es presenta. En el currículum redactat, els apartats no estaran organitzats en forma de blocs amb els seus títols independents, sinó que la informació s'anirà desgranant en paràgrafs que construeixin una estructura informativa clara i molt lògica, encara que sense títols que assenyalin els diferents temes tractats.

Tot currículum ha d'acompanyar-se d'una carta de presentació, breu i molt ben redactada, on el sol·licitant explica per què adreça el seu currículum a l'empresa o organisme en qüestió. Els motius poden ser molt variats: la resposta a un anunci de feina (en aquest cas, s'indicarà la data i el mitjà de publicació on s'ha trobat l'anunci), l'enviament sistemàtic de currículums a determinades empreses que treballen en àmbits d'interès per al sol·licitant, etc. El llenguatge de la carta de presentació ha de ser molt directe, clar, precís i, en principi, impersonal i molt respectuós.

El currículum acompleix dues funcions:

a. Que el sol·licitant mostri el seu interès per treballar (amb beca o sense) en una determinada empresa o institució, i normalment en un determinat lloc de treball dins d'aquesta empresa o institució.

b. Que l'empresa o institució pugui seleccionar la persona o persones que els sembli més adequades per a un determinat lloc de treball, a partir de la pertinència de la informació que s'aporta, de la claritat de l'exposició de les dades, de la lògica del text, de la bona redacció i de la personalitat que ens permet deduir el text.

• Com es fa?

En primer lloc, s'ha de fer un exercici d'autoanàlisi per descobrir quines qualitats, aptituds, valors i preferències de feina tenim (on ens agradaria treballar) i, per tant, acotar el tipus de feina que busquem. A partir d'aquí, s'hauran de buscar destinataris concrets que puguin satisfer la nostra demanda d'un lloc de treball.

En segon lloc, s'ha de recollir tota la informació pertinent per al lloc de treball que ens interessa, és a dir, seleccionar la informació. Cada persona haurà de ternir normalment més d'un currículum, perquè no inclourem la mateixa informació si volem sol·licitar un lloc de treball en una agència de traductors que en una escola privada, o si hem de redactar un currículum de 9 ó 10 línies per adjuntar a un text d'una conferència.

La informació que seleccionem haurà de consignar-se amb el màxim de detall que ens sigui possible, però de manera sintètica. S'ha d'incloure el nom complet de l'empresa o empreses anteriors en les que hem treballat, les dates o el període de temps, i el càrrec que ocupàvem. És important poder justificar tota la informació en tot moment.

En tercer lloc, s'ha d'organitzar aquesta informació textualment i visualment, és a dir, valorar quins puguin ser la disposició i el format més adequats, pensant en el destinatari i en els objectius que ens hem proposat en elaborar el currículum. El text ha de ser clar i estar odenat jeràrquicament per facilitar la lectura. Si es tracta d'un currículum redactat, no serà necessari utilitzar una estructura jeràrquica marcada mitjançant títols d'apartats diferents, però l'organització de les idees i de les informacions ha de ser igualment clara, lògica i marcada amb paràgrafs de longitud homogènia.

Cal vigilar amb el format del text: haurà de ser un format de vegades estàndar i clàssic, de vegades més atractiu, segons el tipus d'empresa. En alguns casos, ens interessarà demostrar que posseïm certes habilitats, per exemple amb la informàtica o amb el disseny de documents. En canvi, hem de procurar també ser discrets i modestos en tot el que mostrem.

Si afegim una fotografia, hem de vigilar que quedi ben impresa i que sigui recent. Normalment, les fotos dels currículum solen ser de mida i de tipus carnet.

 

 

Bibliografia i vincles