Aquest signe marca clàusules que expressen exclamació, queixa
o sorpresa. De vegades, l'ús del signe d'exclamació pot esdevenir
confús. Vegem-ne alguns casos:
a) Diverses exclamacions
Si són frases breus, es poden separar amb coma, punt i coma
o dos punts, i comencen amb minúscula (excepte el fragment inicial,
si comença paràgraf o segueix un signe de puntuació que faci
la funció de punt).
No volia furgar més en la seva por ni
en la seva vergonya: prou!, ja n'hi havia prou!
Errors més freqüents
a) Punt dins frase exclamativa
No es pot incloure un punt dins d'una mateixa frase exclamativa.
*Ep, noi. Què et penses, tu!
Ep, noi! Què et penses, tu!
b) Punt darrere el signe d'exclamació
No es posa mai punt darrere el signe d'exclamació, ja que al
final de l'oració té valor de punt final:
*M'ha agradat molt la pel·lícula Amélie!.
M'ha agradat molt la pel·lícula Amélie!
c) Els punts suspensius i el signe d'exclamació
Els punts precedeixen el signe d'exclamació si l'oració queda
interrompuda i, en canvi, el signe d'exclamació precedeix
els tres punts si l'oració té sentit ple en to exclamatiu:
Vés-te'n a...!
Està enamorat!... L'Andreu està enamorat!
d) El signe d'exclamació i els parèntesis
El signe d'exclamació pot seguir els parèntesis i els guions,
segons tanqui o no la frase incidental.
Es va sentir frustrat (tant de bo hi hagués
hagut un drama!).
Que n'és, de ruca, la Maria (la mare)!
EXERCICI
1. Restableix convenientment la puntuació al final i al començament,
si cal, de les frases d'aquesta carta (.!?). Restableix-hi també
les majúscules.
CARTA AL DIRECTOR
senyor director, algú podria explicar-me per què l'assegurança
d'ocupants, en el ram de l'automòbil, no cobreix els danys rebuts
en un accident en què l'accidentat té més de setanta anys això
ho hem descobert i patit, després de diversos anys de pagar
l'assegurança, en un accident que vam sofrir ara fa un parell
d'anys té cap i peus, això és que les persones d'edat no estan
exposades a un accident és que, en cas que en tinguin un, no
tenen dret a ser protegides i ateses tant o més que una persona
jove és clar que tenen dret a la protecció de la Seguretat Social
—només caldria això—, però pagant una assegurança
especial com és que aquesta «particularitat» —falta de
protecció als assegurats a partir d'una edat determinada—
no la fan constar les companyies asseguradores amb lletres ben
grosses en contractar la pòlissa i s'ha de descobrir en el moment
de l'accident creieu que això és honest
VICENÇ BLANQUER (Barcelona)
