1. Quines són les idees bàsiques dels paràgrafs del text següent? Apareixen a cada paràgraf amb frases temàtiques? Subratlla-les. La llegibilitat i el llenguatge planer
L'objectiu principal d'aquesta anàlisi és determinar si el text que ens ocupa, una carta de queixa, presenta un alt grau de llegibilitat i si és planer o no ho és. És a dir, saber si s'adapta a la situació comunicativa, si el format i els recursos tipogràfics que fa servir són adequats, si es dóna la informació necessària i, de la mateixa manera, si és clara o si, en canvi, hi ha implícits o llacunes... Així doncs, cal diagnosticar si la carta ofereix les condicions que la situació comunicativa plantejada requereix.
En primer lloc, convé conèixer exactament quina és la situació comunicativa. Tot seguit podríem establir que aquest text és una queixa en format de carta. Ara bé, en qualsevol situació de queixa, quants participants hi trobem? D'entrada, ha d'haver-hi el qui es queixa, el qui rep la queixa i una situació que origini la protesta; encara que el qui expressa el seu malcontentament pot reclamar alguna cosa com ara una millora o una solució immediata. Tanmateix, aquesta carta ens presenta una locutora; en altres paraules, una protestant: Carme Serarols, la Presidenta de la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat que, tal com ella manifesta no està d'acord amb el manteniment actual dels sistemes informàtics de què disposen els caps (Centres d'Assistència Primària). Per consegüent, és ella qui expressa la protesta i ens introdueix així un altre element necessari en aquesta situació comunicativa: el fet que desencadena el seu descontentament. Qui és, però, el qui rep la queixa? El destinatari d'aquest escrit és el Director del Servei Català de laSalut, en Josep Prat. El format que es presenta fa que no sigui gens difícil saber qui en són l'emissor i el receptor, ja que la capçalera i la signatura de la carta ens ho comuniquen amb claredat.
Arribats en aquest punt, és clar que els tres elements principals d'una protesta hi són presents. Ara cal saber si la protesta es queda aquí o va més enllà. Dit d'una altra manera: es demana una solució al problema? Doncs sí que se'n reclama una. Cal esmentar que la finalitat del text és mantenir una entrevista personal amb el director, per tal de resoldre els problemes que el mal funcionament dels sistemes de manteniment ha ocasionat als usuaris dels caps. Això queda palès a l'última frase del text: Per tal de parlar sobre aquests i altres temes, voldríem mantenir una entrevista personal amb vostè. En conseqüència, veiem que aquesta carta no només es tracta d'una queixa, sinó que també es demana que s'actuï immediatament. Recapitulant, podem establir que els participants que demana aquesta situació comunicativa hi són presents.
D'altra banda, ens trobem davant d'un text entenedor, clar i sobretot llegible, pel que fa a la informació que es dóna? Convé destacar que es pot entendre perfectament el que exposa (que hi ha hagut problemes en els sistemes de manteniment) i el que demana (una entrevista amb el director). Ara bé, es prioritza o es ressalta la informació? De fet, cal insistir que la repeteix massa. Així, en el primer paràgraf, s'informa de les queixes que hi ha hagut en un cap concret (Centre d'Assistència Primària Casc Antic) i en el segon s'especifiquen (no s'han pogut fer programacions ni pels metges de capçalera, ni pels especialistes). Així mateix, el tercer insisteix en els problemes i deixa entreveure el motiu real de la queixa (el mal funcionament dels sistemes de manteniment) i, d'altra banda, el quart persisteix a dir que l'empresa actual no és eficient (qui ha solucionat el problema ha estat el tècnic que abans tenien contractat). A més a més, en el cinquè paràgraf, es persevera a manifestar el desacord evident amb el funcionament d'aquest sistema i en el sisè, així com en el primer, es torna a donar exemples concrets de caps (Maragall, Para Claret, Zona Franca, Lluís Sayè...) A continuació, en els darrers paràgrafs, s'expressa la intenció de buscar una solució i alhora, ja per quarta vegada, la Coordinadora es torna a queixar del sistema i demana concertar una entrevista amb el director: l'objectiu que persegueix la carta.
En conseqüència, podríem afirmar que hi ha una repetició innecessària de la informació. És clar que algú podria defensar que aquesta reiteració de la informació respon a l'objectiu de la presidenta de la Coordinadora: aconseguir millores en aquest sistema. En contra, això es podria rebatre tot defensant que la redundància s'evitaria amb la utilització d'algun recurs tipogràfic com ara majúscules, negreta o subratllat. No se n'utilitza cap en tota la carta! D'aquesta manera, el text seria més llegible per al seu destinatari i es canalitzaria millor la informació. S'ha de tenir en compte, però, que cal ser caut: els abusos destorben més que no pas ajuden.
Pel que fa al lèxic utilitzat, convé destacar que hi ha mots que només són planers i senzills d'entendre per al destinatari de la carta; per exemple, un mot com cap's, cap o programacions només seran correctament copsats per persones que es mouen dins del món de la sanitat. Per consegüent, la selecció del lèxic és adequada; és a dir, planera.
A continuació, abordarem trets més lingüístics com ara l'estructuració en paràgrafs, la sintaxi i les errades ortogràfiques o de puntuació. En primer lloc, tractarem la segmentació dels paràgrafs. Cal remarcar que un paràgraf és un conjunt de frases relacionades que tracten d'un únic tema. La carta, si no tenim en compte la frase d'acomiadament, en presenta vuit. L'extensió mitjana és de dues a tres línies. Hi són presents les repeticions i els desordres; és a dir, en utilitzar aquests paràgrafs tan curts i mal estructurats, es trenca la unitat significativa per causes diverses. Per exemple, idees que haurien d'anar juntes apareixen en paràgrafs diferents: en el primer paràgraf es dóna un exemple concret i en el sisè se'n donen quatre més; així és que aquestes mostres es podrien sintetitzar en un sol paràgraf. Tanmateix, el primer i el segon desenvolupen la mateixa informació i també en podrien formar només un. També es repeteix la mateixa idea en dos o més paràgrafs; és a dir, dues unitats tracten el mateix tema sense raó perquè no puguin constituir-ne un de sol; com a mostra: el tercer, el cinquè i el setè expressen explícitament el desacord amb el sistema de manteniment. A més hi ha quatre paràgrafs-frase (el primer, el cinquè, el setè i el vuitè); en altres paraules, escrits que no tenen punts i seguit; són paràgrafs que consten d'una sola frase, més o menys llarga. Aquesta mala segmentació desvirtua en gran mesura el text; això és, l'empobreix i el fa menys llegible. Per tant, veiem com principis d'elaboració del llenguatge planer com ara el d'economia o el de claredat no hi han estat aplicats.
Quant a la sintaxi, convé destacar que no és gaire lloable, vist que hi ha un gran ventall d'errors. Per exemple, hi ha nombrosos desacords entre subjecte i verb; per citar-ne algun cas: que es tornés a produir els greus problemes que... De la mateixa manera, verbs impersonals s'hi conjuguen erròniament tot confonent l'objecte directe amb el subjecte; com a mostra, no s'han pogut fer programacions ni pels metges... En altres casos, trobem construccions coixes, en què falta algun element perquè adquireixin sentit; per exemple: Posats en contacte amb els responsables...la peça adequada. O A més a més, volem remarcar alguns Cap's... contacte telefònicament. Endemés hi veiem castellanismes com ara: varies queixes, degut al o que han tingut de patir... D'altra banda, les errades ortogràfiques també hi són abundants: varies, Cap's, Para Claret o desprès.
En pocs mots, ens trobem davant un text que respon a la seva situació comunicativa, però que, en canvi, presenta mancances en sintaxi, l'estructuració de paràgrafs o en la selecció de la informació, cosa que no el fa ni gens llegible, ni gens planer.
