5. EXEMPLES COMENTATS

A continuació, et presentem alguns exemples de paràgrafs comentats:

¿TELENOVEL·LES ALIENANTS?	ESTRUCTURA DE PREGUNTA I RESPOSTA
Alguns defensors de les "telenovel·les" reivindiquen aquests productes perquè les mestresses s'alliberen, durant una estona, de les seves preocupacions. No obstant això, la cuestió no es tan simple. ¿Val la pena no pensar en croquetes i bugades per empassar-se les desgràcies d'un home ric, elegant i infeliç? La senyora Engràcia no millorarà la seva qualitat de vida veient aquestes epopeies, tampoc no serà més rica, ni més interessant... Per tant, fa falta replantejar-se la questió d'aquesta manera: ¿les "telenovel·les" són alienants o més aviat entabandores?	Introducció del tema Informació complementària
	Pregunta tesis
	Respostes
	Conclusió: pregunta retòrica

A continuació, et presentem un text amb una divisió de paràgrafs adequada. Veuràs que els connectors i les frases temàtiques apareixen en negreta.

FAIRCLOUGH, Norman. "Propostes per a un nou programa d'investigació en l'Anàlisi Crítica del Discurs"

Tan sols en el transcurs d'uns anys, hem vist com el sistema econòmic capitalista en què vivim ha canviat de forma espectacular. És clar que aquesta innovació constant modifica la nostra vida social, tant la pública com la privada, la laboral, la ciutadana... Dit d'una altra manera, fa que tots els actors socials (inclosos nosaltres) es comportin d'una manera diferent. Així mateix, provoca l'alteració de l'ordre dels discursos, ja que les relacions de poder entre els actors socials també es modifiquen. Al marge de tot això, la globalització, la diversitat cultural, la mercantilització i el canvi de les estructures de poder, entre d'altres aspectes, fan necessària la revisió del programa de l'ACD, tot i ser una ciència que només compta amb trenta anys d'història. Fairclough, per tal d' establir i concretar la proposta per a aquest nou programa, estructura el seu article en tres grans parts: àmbits, horitzons i focus.

En primer lloc, convé destacar que la primera crítica dura que l'autor fa de l'enfocament actual de l'ADC és el fet que aquesta disciplina es basi en les relacions de poder: l'ACD s'hauria de centrar únicament en la lluita. El fet que aquesta globalització, anomenada glocalització per Fairclough, ocasioni moltes desigualtats entre els diferents actors socials, fa imprescindible la lluita. Malgrat ser un dels pilars fonamentals de l'article, el terme lluita no queda prou definit: o se'ns parla simplement de lluita ( i, segurament, el lector es pregunta de quina lluita s'està parlant), o se'ns presenta com a lluita cap al disseny o lluita discursiva.

A continuació, l'autor ens il·lustra com es concreta aquest nou programa en diversos àmbits com ara el treball, la vida pública i la vida privada. Pel que fa al treball, és important que destaquem la mercantilització del llenguatge; d'altra banda, terme molt suggeridor. Fairclough defensa que les empreses estan generant noves pràctiques discursives informals, que apropen cap i treballador, però que són pura estratègia discursiva, pura retòrica. El llenguatge s'ha convertit en una mercaderia, l'economia ha envaït el llenguatge i, com apunta Fairclough, "l'economia s'ha vist envaïda pel llenguatge". Aquesta idea, la comparteixo totalment amb l'autor. Avui dia, hom no pot viure sense ensopegar una i altra vegada amb l'economia que, de totes totes, representa un dels pilars fonamentals del segle XX. Quant a la vida pública, cal destacar la diversitat de races i de cultures que, actualment, viuen conjuntament. Això es deu al fet que aquest nou sistema capitalista implica migracions massives i, en conseqüència, podríem afirmar que aquest sistema s'hauria de basar en el reconeixement de la diferència. És obvi, doncs, que aquesta diversitat dóna lloc a la proliferació de llenguatges. En últim terme, ens parla de la vida privada. L'autor defensa que el treball i la vida pública colonitzen, cada vegada més, la vida privada. D'aquesta manera el discurs que utilitzem en la vida laboral, aflora en la vida privada i, així mateix, el propi de la vida pública aflora en l'àmbit privat. Cal esmentar que no comparteixo aquesta idea. Potser sigui veritat que el discurs de la vida privada aparegui en l'àmbit públic, però no crec que això ocorri a l'inrevés.

Tot seguit, Fairclough fa referència als focus en què se centra el nou programa que ell proposa. L'autor vol subratllar que es tracta de diversos focus i no només de la crítica de la ideologia. A allò que hem de donar preeminència és a les relacions socials, que són l'origen de tota pràctica discursiva. Després ens parla dels horitzons, àmbit en què la globalització gaudeix d'un paper estel·lar. Aquest fenomen fa que la societat perdi la força reguladora sobre les pràctiques discursives, vist que els discursos inclouen cada vegada més llenguatges i més cultures diferents. Entre aquestes cultures i llenguatges, trobem guanyadors i perdedors: és clar que la globalització econòmica distingeix entre països que reben un tracte especial i països que en queden al marge. D'una altra banda, l'autor defensa que ocorre el mateix amb la globalització cultural i discursiva. En aquest cas comparteixo tot allò que defensa l'autor i, a més, considero que la lluita entre perdedors i vencedors guiarà el segle que tot just ara comencem. En darrer lloc, no ens ha d'estranyar que, pel que fa a la metodologia, l'ACD hagi de clarificar quina pot ser la seva contribució a les ciències socials, en especial, a l'etnografia. Si una ciència té la necessitat de renovar-se a causa dels canvis socials que s'han succeït, de totes totes, s'espera que hagi de tenir en compte l'etnografia.

Tot i que la intenció de Fairclough és admirable, convé destacar que estem davant d'un escrit que vol proposar tot un programa nou per a l'ACD. Em sembla, però, que això és gairebé impossible en només un article. A més a més, intenta abarcar molts camps en només unes quantes planes. Precisament el fet que vulgui tractar diversos aspectes fa que molts conceptes s'expliquin amb rapidesa; això suposa una trava per al lector en l'intent que fa per copsar tota la informació. En pocs mots, em sembla que necessitaríem una explicació més exhaustiva d'alguns conceptes i fóra millor que l'autor delimités una mica més el seu camp.