- Pràctica
|
Llegeix
el text que trobaràs a continuació i ajuda'ns
a decidir quin dels dos resums pot ser més interessant
per a un lingüista
(Autora
dels resums: Meritxell Saborit, APDOE-Cat, curs 2000-2001)
|
Text
Llengua
i immigració
La falta
de competències del govern català sobre immigració
ha afavorit la manca de directrius i de consens a l'hora d'abordar-la
des de les diverses conselleries i, a la vegada, ha abonat l'existència
d'organismes oficials, semioficials i ONG que aixopluguen els
immigrants que arriben a Catalunya per quedar-s'hi o de pas
cap a altres països d'Europa. Sovint, aquests organismes
supleixen la tasca que hauria de fer el govern i, per aquesta
mateixa raó, no hi ha unitat de criteris a l'hora d'organitzar-ne
l'acollida.
Potser per això a Catalunya encara està pendent
el gran debat social sobre la immigració, no hem anat
més enllà de les grans idees que, a favor i en
contra, ens serveixen els mitjans de comunicació. Sembla
evident que qualsevol país ha de poder decidir la seva
política immigratòria, ha de poder decidir quants
immigrants pot acollir i com ho ha de fer.
Les característiques socials, polítiques i, sobretot,
lingüístiques del nostre país fan imprescindible
aquest debat. Catalunya necessita poder controlar la immigració,
control que no vol dir tancar l'aixeta, sinó simplement
posar-ne límits i condicions. Perquè un cop aquí,
arribin com arribin, cal atendre aquestes persones a través
del sistema educatiu, del sistema sanitari, de benestar social,
etc. I per poder atendre-les com cal, no posant pedaços,
com fins ara, s'ha de preveure, planificar i organitzar. Tenint
en compte que és molt difícil evitar la immigracio
il·legal perquè, es posin els límits que
es posin, és legítim que tothom aspiri i busqui
allà on cregui oportú unes condicions de vida
millors.
És
evident que els drets dels immigrants a l'habitatge, a la feina,
a la sanitat, a l'educació, el dret de reunió,
etc. han d'anar lligats als deures de complir les lleis, d'acceptar
la manera de viure, les tradicions i els costums, de conèixer
la llengua, etc. Precisament un dels punts més importants
a l'hora de planificar la política immigratòria
en qualsevol país és la llengua; països com
França, Alemanya, Bèlgica i Holanda consideren
imprescindible el coneixement de la llengua del país
per poder integrar-s'hi. Aquí no he sentit encara ningú
que parli d'aquest tema tan important, només es parla
d'interculturalitat i multiculturalitat, termes políticament
correctes, però que cal omplir de contingut. Si entenem
la interculturalitat com a respecte a les diverses cultures,
hem de començar respectant la nostra, però la
realitat és que a Catalunya la integració es fa,
en la majoria de casos, sense tenir en compte la llengua pròpia
del país.
La major
part d'organismes que atenen els emigrants, ajuntaments inclosos,
obvien la llengua pròpia, com si hi hagués algun
problema físic o fonològic que impedís
entendre o parlar el català a les persones nouvingudes,
o com si la integració fos més fàcil en
castellà que en català, cosa que només
és certa en el cas dels hispanoparlants. Fins i tot hi
ha ajuntaments amb alcaldes i regidors nacionalistes catalans
que fan la integració en castellà. I ens trobem
amb la paradoxa de fills que fan la integració en català
a l'escola o a l'institut, de vegades en programes especials
del departament d'Ensenyament, i els pares i mares d'aquests
mateixos alumnes van a classes de castellà fetes per
l'ajuntament, pels serveis socials del barri, per organismes
d'ajut a immigrants, per sindicats o, senzillament, van a qualsevol
escola d'adults. És evident que la societat catalana
necessita fer un debat profund sobre el tema de la immigració.
Què volem fer? Com ho volem fer? Volem que el català
sigui llengua d'integració? Volem que el català
sigui la llengua dels immigrants? Amb un 4% de població
immigrada encara hi som a temps, però quan arribarem
al 10% que es preveu d'aquí a uns anys serà massa
tard.
No fa gaire
es parlava dels centres de normalització lingüística
que depenen del departament de Cultura: es deia que calia canviar-los,
que havien quedat obsolets perquè la tasca per a la qual
van ser creats ja no era necessària. Doncs bé,
aquest seria un bon repte de futur: integrar els immigrants
que ho vulguin en la manera de viure, la llengua i cultura del
nostre país, perquè només es pot integrar
aquell que vol ser integrat. D'aquesta manera contribuirien
a fer de Catalunya una veritable terra d'acollida.
Carme Forcadell
Lluís. Associació per la Llengua. Avui, 14-02-2001
L'article del diari Avui posa de manifest la manca de
debat social sobre el tema de la immigració a Catalunya.
Més concretament, però, se centra en el fet lingüístic
i analitza com un país com Catalunya no té en
compte la llengua autòctona a l'hora d'integrar els nouvinguts.
Segons l'autora, la causa principal d'aquest fet sembla ser
la manca de competència de la Generalitat per tal de
regular els aspectes més fonamentals sobre el tema. Alhora
això ha originat una situació estranya, on ONGs
i altres organitzacions realitzen les tasques d'ajuda que hauria
de garantitzar l'administració.
En contraposició a aquesta situació, hi ha països
com França, Bèlgica o Holanda on apendre la llengua
de les respectives nacions es considera un fet imprescindible
per a una bona integració a la societat.
És per això que l'autora es planteja, de manera
irònica, la possibilitat que la integració "en
castellà" sigui més fàcil que no pas
"en català" i ho exemplifica amb un cas paradoxal
que es produeix actualment en la societat catalana. En concret,
fa referència al fet que molts fills d'immigrants s'escolaritzen
en català, però, en canvi, els pares acudeixen
a classes de castellà que proporcionen ajuntaments, barris…
que conscientment o inconscient obvien el català.
Finalment, seguint aquesta línia, l'article planteja
una possible solució que passa per donar una nova funció
als centres de normalització lingüística
d'arreu de Catalunya que, per a molts, ja no tenien un rol definit
en la nostra societat. Aquest nou repte, com molt bé
s'anomena en l'article, consistiria a integrar els immigrants
que ho vulguin, és clar!
L'article de Carme Forcadell posa sobre la taula la manca de
debat social sobre el tema de la immigració a la societat
catalana.
En primer lloc, es denuncia la manca de competència del
govern català, és a dir, de la Generalitat, en
el tema. I és en aquest sentit que es justifica la manca
de consens entre les diferents conselleries a l'hora d'abordar
els diferents problemes relacionats amb l'ajut als immigrants.
En segon lloc, s'afirma que aquest buit de poder ha causat que
organismes com les ONG s'encarreguin d'acollir els immigrants;
activitat que, en prinicpi, s'hauria de garantir a nivell institucional
i que, en definitiva, ha creat una situació atípica.
I en tercer lloc, es reclama explícitament poder per
tal que Catalunya pugui controlar la immigració que arriba
al seu territori; fet que comportaria una planificació
real i, per tant, més adequada que l'actual, a l'hora
d'atendre i integrar els nouvinguts tant des del punt de vista
social com sanitari, educatiu...
Aquest fet va especialment lligat al reconeixement dels drets
dels immigrants a l'igual que al fet que aquests compleixin
els deures que se li exigeixen a qualsevol ciutadà; entre
ells, apendre la llengua del lloc d'arribada que, en aquest
cas, és el català. En aquest sentit, es defensa
la idea que, a Catalunya, no es té en compte aquest punt
específic i que moltes organitzacions i entitats, conscientment
o inconscientment no el tenen en compte.
Finalment, l'article conclou amb la idea que mai es podrà
evitar la immigració, atès que no es pot negar
a ningú la llibertat a cercar una vida millor i, per
tant, necessàriament cal adoptar una posició al
respecte.
(Autora dels resums: Meritxell Saborit, APDOE-Cat, curs 2000-2001)
|
| |
