TESI: És una cosa acceptada que les notícies tenen vida efímera.

INTRODUCCIÓ: Fan una breu estada als diaris, si la seva glossa és relativament senzilla, sojornen lleument a la ràdio, i si l'impacte ha estat suficient i continuat són objecte d'un quart d'hora d'imatges a la televisió.

ARGUMENT 1: Després, sigui quin sigui el seu grau de desenvolupament, desapareixen del mapa de l'actualitat. De tant en tant reapareixen, àdhuc de manera brusca, però així i tot són servides amb la cura de qui creu estar donant dues vegades la mateixa cosa: amb discreció i cautela.

ARGUMENT PER EXEMPLIFICACIÓ: No fa pas tant que a Libèria es mataven d'una manera general, terrible i salvatge, es transmetien per televisió les tortures infligides a un cabdill no menys cruel, i el país era ple de cranis. Després d'un llarg silenci, de sobte ens assabentem que han estat assassinades cinc monges americanes. Mentrestant, què ha passat? Som en l'horror que érem? Estan més tranquils malgrat tot? També és de cop i volta que hi ha una guerra a Angola? Els qui encara pensem que una guerra costa molt d'engegar ens plauria d'haver sabut amb una certa antelació si era possible d'arribar-hi. Tal com estan les coses, ens pot sorprendre el Txad? S'ha acabat del tot la guerra civil? Com van les relacions entre els grups guerrillers a l'Afganistan? Encara no fa un any que es parlava d'una temible insurrecció dels khmers rojos, com ho tenen a hores d'ara? I què tal per Etiòpia? En què ha parat la fam, els desoris palatins, les lluites dels eritreus? Què hi ha de l'assumpte dels tàmils? S'han calmat els sikhs? I la ciutat de Bàsora, com es governa? Què s'està fent dels kurds? I què fan mentrestant els qui han de fer les coses per tots ells?

ARGUMENT 2: Tots els mitjans de comunicació, sense excepcions, destinen trossos de pàgina a les coses més diverses, entre les quals algunes de naturalesa més aviat vaga i imprecisa, si se suprimissin ningú no les enyoraria.

CONCLUSIÓ: Dóna'm de parer que, per contra, seríem molts els que agrairíem una secció -modesta, mal dissenyada, semisecreta-  en la qual se seguissin fins a la seva fi, catastròfica o feliç, tots aquests esdeveniments, que altrament queden diluïts en un estrany silenci que els acaba fent incomprensibles, i enrareix les seves reaparicions. Això en el millor dels casos. Perquè en el pitjor i més freqüent, l'absència d'informació més aviat dóna a entendre que els conflictes s'han solucionat com per art d'encantament. Que és art meritòria i admirable, però no gaire adequada a aquests afers.