Sobre la pintura

III

 

S'ha retret vivament als nous artistes-pintors llurs preocupacions geomètriques. Amb tot, les figures geomètriques són l'essencial del dibuix. La geometria, ciència que té com a objecte l'extensió, la seva mesura i les seves relacions, ha estat sempre la regla mateixa de la pintura.

Fins ara, les tres dimensions de la geometria euclidiana eren suficients per a les inquietuds que el sentiment de l'infinit posa en l'ànima dels grans artistes.

Els nous pintors, com tampoc llurs antecessors, no s'han proposat d'esdevenir geòmetres. Podem dir, però, que la geometria és a les arts plàstiques allà que la gramàtica és a l'art de l'escriptor. Ara bé, avui els savis ja no s'atenen a les tres dimensions de la geometria euclidiana. Els pintors han estat conduïts d'una manera natural i, per dir-ho així, per intuïció, a preocupar-se de les noves mesures possibles de l'extensió que en el llenguatge dels tallers moderns es designava conjunta i breument amb el terme de quarta dimensió [...]

V

Els grans poetes i els grans artistes tenen com a funció social renovar sense parar l'aparença que revesteix la natura als ulls dels homes.

Sense els poetes, sense els artistes, els homes s'avorririen aviat de la monotonia natural. La idea sublim que tenen de l'univers cauria amb una velocitat vertiginosa. [...]

VII

En representar la realitat concebuda, el pintor pot donar l'aparença de tres dimensions, pot, d'alguna manera, cubicar. No podria fer-ho reproduint simplement la realitat vista, a no ser que fes un trompe-l'oeil en resum o en perspectiva, la qual cosa deformaria la realitat de la forma concebuda. [...]

El cubisme [...] l'art de pintar nous conjunts mitjançant elements imitats, no de la realitat de visió, sinó de la realitat de concepció.

No caldrà, però, fer a aquesta pintura el retret d'ntel·lectualisme. Tothom té el sentiment d'aquesta realitat interior. No cal ser un home cultivat per concebre, per exemple, una forma rodona.

Meditations esthètiques. Les peintres cubistes, 1913

Extret de Les avantguardes a Europa i a Catalunya. Selecció de textos i traducció a cura de Carme Arenas i Núria Cabré. Barcelona: Edicions de La Magrana, 1990.