Sobre una al·lusió

    És grata cosa, després d'uns dies de recolliment i absència d'actualitat, recórrer els periòdics, que ens diuen les noves del món en aquests dies. També parlen de vegades de coses de valor ideal més explícit que les noves del món.

    Així, en un dels números de "La Veu" últims, trobo una discreta al·lusió a n'aquesta teoria de l'Arbitrarietat que m'és cara. L'ha fet el curiós Rodamón, prenent peu d'un tema també per a mi car, i des d'una secció del periòdic que singularment estimo -en ell i en els altres. En les notícies de coses originals i estupendes he trobat sempre especial encís. Per a referir-les, en el clos de seccions parelles, sembla haver-se refugiat gairebé tot l'esforç imaginatiu -pròpiament imaginatiu- de la moderna literatura catalana. I en veritat us dic que fa en això bella feina. Si una part d'ella s'esmercés en altra part, altres galls de Poe, Andersen, Villiers de l'Isle-Adam i Rudyard Kipling ens cantarien.

    Mes no vull passar per alt que la interpretació que en l'al·lusió dita es fa de la teoria de lo Arbitrari, és completament desviada. És motivada aquella per una espècie de rifa que diu que se fa en terra italiana per a proporcionar marit a certes dones hermoses. I la combinació en virtut de la qual quiscuna d'aquelles dones ha de conformar-se amb l'esposador que li ha tocat en sort, és qualificada per l'articulista d'arbitrària.

    D'un cop per a sempre: Arbitrarisme no vol dir extravagància, com, fa uns quants anys (ara ja ho ha reparat tothom), Impressionisme no volia dir bogeria. - Lo Arbitrari no és lo excèntric, sinó, contràriament, lo con-cèntric, lo clàssic. - Se tracta de lo següent: En la lluita de la llibertat humana contra les fatalitats -naturals (l'hostilitat dels animals salvatges, p.e.) o socials (l'esclavitud, v.g.)- ¿quin partit prendrà la idealitat? Posant-se completament, absolutament de la part d'aquella; afirmant que tota afloració humana -art, ciència, vida- ha d'exalçar i reforçar la llibertat, l'albir: la idealitat crea la teoria de l'Arbitrarisme.

    En el cas concret exposat pe curiós Rodamón, la combinació referida és precisament lo que hi ha de menys arbitrària. És una abdicació de la llibertat, una submissió a la casualitat. Lo Aribitrària hauria sigut, al revés, elecció...

    Convenia dir aquestes cosess, en presència d'un empleu de paraula que no és cas isolat, i que pot torbar la visió, la comprensió i l'acceptació d'una doctrina.

    Eugeni d'Ors: "Sobre una al·lusió", Glosari, 29-VIII-1906.