Del símbol de la Ben Plantada

Del símbol de la Ben Plantada
Ara ja tenim la claror i la seva seguretat tranquil·la. Ara la veiem a ella, la veiem tota i el seu sentit, i sabem per què importa tant a la Raça; tant, que ella es dóna, a la quieta, amb cadascun dels seus gestos, amb cadascuna de les seves dites lacòniques, una lliçó de catalanitat eterna, de tradició, de patriotisme mediterrani, d'esperit clàssic. La Ben Plantada ha estat aquest estiu el nostre llibre de text, i aviat ens en podríem examinar.
El símbol de la Ben Plantada és un arbre. No diem a un arbre ben plantat, quan té fortes arrels en la seva terra? Sí, però repareu que les branques són unes altres arrels, unes arrels superiors. Per les arrels baixes l’arbre és ben plantat en la terra. Per les arrels altes és ben plantat en l’aire i el cel.
Així la nostra Teresa. La carn divina de què és fabricada la Teresa, beu la saba noble de tots els morts de la seva Raça, que és la nostra Raça, i de la Cultura. És molt antiga i molt cultivada, aquesta carn, i això és el que li dóna olor. Però la forma d’ella i el moviment d’ella reben la gràcia per l’atracció poderosa de l’avenir. Tenen també en el cel les seves arrels i nutrició. La Raça disposa de la Teresa per a recobrar-se i florir i fruitar en cultura nova. I és aquesta oculta atracció, és aquest plantament en el futur el que parla per la seva boca, quan ella diu, gairebé sense adonar-se’n, aquella paraula de tal castedat i tan ben dita, i d’admirar, que desitjaria haver criatures seves.
Ben Plantada, Ben Plantada, perquè ets ben plantada, ben fruitada seràs!
 
 
 
D’ORS, Eugeni, La Ben Plantada, II, X, Selecta, Barcelona, 19587, pàgs. 108-109.
Josep M. Ramis dj., 10/05/2012 - 15:48