Situació sociolingüística de les llengües de signes

Situació sociolingüística de les llengües de signes

Com a llengües pròpies de les persones sordes signants, les llengües de signes no només són mionoritàries, sinó que també han estat marginades i envoltades de prejudicis basats en el desconeixement. Com a llengües minoritàries, fins fa poc no havien participat de molts àmbits de la societat majoritària i per tant estaven restringides a un ús informal i d'àmbit familiar. Aquesta situació ha canviat en molts països com el nostre i la llengua de signes s'ha anat fent present en moltes àrees on abans era absent, com els mitjans de comunicació, l'ensenyament o la justícia, per exemple. En alguns casos, com aquí a Catalunya, la legislació ha reconegut la llengua de signes com a llengua pròpia del país i en promou la presència a l'ensenyament i a les institucions.