Hi havia una vegada un nen que s'arreglava per sortir_ a sopar amb els seus pares i el seu amic el gos el mirava com es posava la corbata. "Carai, què elegant que vas aquesta nit!". Però per desgràcia el nen no se'n podia endur els seus amics. Així que es va acomiadar del gos, de la granota i de la tortuga. "Ho sento amics meus però us toca quedar-vos a casa". Però què va passar? La granota no hi estava d'acord i va aprofitar que el nen s'acomiadava del seu amic el gos i es va ficar a la butxaca de la jaqueta. "Adéu amics, ens veiem després!" I tota la família se'n va anar de casa. Quan ja van arribar al restaurant, un restaurant d'aquells tan elegants, tan cars i on tothom va tan ben vestit, van deixar el cotxe al senyor que estava a la porta i els dos germans, el nostre protagonista i la seva germana van mirar el menú. Em fa l'efecte que no els va agradar gaire el que veien. Així doncs, van entrar al restaurant i es van asseure a taula. De fons sonava una música fantàstica de jazz dels músics que hi havia al restaurant. Tots es van posar a mirar el menú. "Què puc sopar?", es demanava el nen. I mentrestant la granota va aprofitar i es va escapar de la butxaca del seu amo. "Goita! Avui m'ho passaré pipa!" I es va-- se'n va anar cap als músics. Els senyors del saxo, el saxofonista, va començar a bufar i a bufar i a bufar i no li sortia cap so. Els músics estaven molt estranyats i, què va passar? La nostra amiga la granota tornava a fer de les seves. El saxofonista ja tenia la mosca al nas i va decidir veure què passava. "Què estrany! No veig res però el saxo no no sona". Fins que, què va passar? La nostra amiga la granota va fer acte de presència i li va saltar a la cara al saxofonista. Mare de Déu, quin horror! el saxofonista, de l'impressió, va caure en rere i va espatllar el tambor del seu company. "Quin desastre! Què és aquesta granota!". Els músics van començar a discutir entre ells: "Mira! mira què has fet amb el meu tambor!" I la granota va aprofitar i es va escapar. "Continuaré amb la meva aventura", pensava. Total, que ja tenim un altre cop la nostra amiga, la granota, fe- fent de les seves. I se'n va anar a un plat d'amanida que duia un dels cambrers. "Aquí té, senyora, la seva amanida". Una dona amb un barret horrrible esperava el seu plat. La nostra amiga, la granota, s'havia amagat da- dins de les fulles de l'enciam. "Mm, sí, sembla exquisit", pensava la senyora. Però, quina va ser la seva sorpresa? Quan es va ficar la prim- el el primer cop la forquilla a la boca va veure una granota encantadora, tot i que a ella no l'hi semblava tant, al seu plat. "Oh! Quin desastre! És horrorós". Pobra granota! Pobra dona, és clar. La granota, de l'ensurt, se'n va anar volant i se'n va anar a parar a la copa d'un altre home que celebrava el seu aniversari de casat amb la seva esposa. La dona entre fons plorava. "Quin fàstic! Hi havia una granota d'aquestes tan lletges al meu plat!". La dona se'n va anar a a queixar-se al maître i l'home, tot convençut, s'anava a disposar a beure el cava de la seva copa pero, què va passar? La nostra amiga, la granota, tornava a fer de les seves i li va plantar un petó ben descarat al mig del nas. El cambrer que havia estat espiant va decidir agafar la granota. "Hmmm, seràs meva". I el matrimoni que celebrava el seu aniversari se'n va anar ben disgustat. La dona fins i tot semblava marejada. Total, que al final el cambrer va aconseguir agafar la nostra amiga la granota. Pobreta, semblava ben espantada. però mentrestant, el nostre protagonista que sopava amb els seus pares i la seva germana va veure l'escena. "No! deixi la meva granota! És meva!". La mare demanava que callés. Quina vergonya que estava passant! Total, que tots quatre es van aixecar a demanar-li a demanar-li explicacions al cambrer. "Escolti, senyor, aquesta granota és meva. No sé com ha arribat però_ però és que és meva. Torni-me-la!" El cambrer semblava molt disgustat i li va tornar la granota al nen només si aquests marxaven del del restaurant. Total, tota la família junta cap al cotxe un altre cop. Quina vergonya! Els havien fet fora d'un restaurant tan elegant. Durant el viatge de camí a casa ni els pares ni la seva germana parlaven al noi. Estaven ben enfadats i la granota semblava que s'havia adonat del que havia fet. El nen estava bastant trist. Quan van arribar a casa el pare tot enfadat li va ordenar al seu fill: "A l'habitació i no vull veure't ni un pèl!" Els altres dos amics, el gos i la tortuga esperaven el nostre protagonista a dins de la seva habitació. I el noi se'n va anar tot cap cot cap a la seva habitació. I un cop a dins, què va passar? Vinga riure els quatre amics van explicar-se el que havia passat i semblaven tots molt contents.