Avui el nen ha rebut un regal, “Ostres! Què deu ser?”. El nen obre el regal i tots es posen molt contents: el gos, la tortuga i el nen, però la granota no es posa gens contenta. Per què? Perquè el que ha rebut el nen és una granoteta. # El nen treu la granoteta de la capsa i la posa amb els seus amics. La granota se la mira i el primer que fa_ és mossegar-li una pota. La-- el nen renya la gra-- el nen renya la granota “No ho facis, això, què és més petita que tu!”. Al cap d'una estona se'n van tots al parc: el nen davant, després el gos i després la tortuga amb la granota i la granoteta damunt la closca. La granota es mira la granoteta molt malament i amb un cop de pota, la fa caure de la tortuga. Pobre [la] granoteta que s'ha fet mal! El nen renya la granota altre cop “Molt_ malament això que has fet! Tant malament que ara nosaltres ens anirem el-- amb el rai[d] a navegar per l'aigua i tu et quedaràs aquí sola”. La granota es queda sola_ però com que és molt forta fa un salt molt fort i va a parar al rai[d] quan el nen, el gos, i la tortuga i la granoteta ja estaven al mig de l'aigua. Es torna a mirar la granoteta malament quan tothom estava despistat i amb un cop de pota la fa caure a l'aigua i a sobre li treu la llengua. # La tortuga, que veu el què passa, va a avisar el nen # del que ha fet la granota i quan el nen ho veu s'espanta molt, diu “Ostres! Ah! Potser s'ha ofegat! Busquem la granoteta a veure on ha anat a parar”. I així que tots es posen a buscar la granota-- la granoteta petita: el gos_, el nen_, la tortuga i la granota. “Granoteta, on ets? Vine! Vine!”, miren a dintre un tronc_, miren a sota un nenúfar_, miren per l'aigua però no troben re[s]. Així que al cap de molta estona, com que no la troben, decideixen tornar a casa i el nen se'n va molt trist molt trist i plorant. Tots estan molt enfadats amb la granota. Quan arriben a l'habitació, el nen s'estira damunt del llit per plorar i el gos el consola i, de cop, senten un soroll. “Què deu ser, aquest soroll? Ah! La granoteta entra volant per la finestra!” i tots es posen molt contents. Ostres! [Pom!] Li cau damunt del cap de la granota # però ara veiem que la granoteta li fa una carícia a la granota i la granota ja no fa tant mala cara. Sembla que li comença a agradar una mica, aquesta_ granoteta que ha arribat.