Bueno, amb la tercera d'aquestes històries trobem que_ és l'aniversari del nen i_ decideixen, doncs, anar a sopar fora els pares amb la seva germaneta_ però, clar, el Rufus el gos, la tortuga i la granoteta es queden a casa. Hm llavorens el nen el que fa_ és acomiadar-se del gosset, primer del Rufus. Li diu “Rufus, que m'en vaig” i la tortugueta es posa molt trista també i_ mentre els hi està explicant-- s'està acomiadant diguessim del gos i de la gran-- de la tortugueta, la granota s'enginy- hm-- molt llesta es col·loca sota_ la butxaca de_ de la jaqueta de _ del protagonista. Així que marxen i_ i el nen comença a dir “Adéu Rufus, adéu tortuga” així que_-- però no se n'adon que la_ tortu-- que la_ granoteta s'havia col·locat a dintre de la butxaca del_ del_ de la sev- del seu jersei. Arriben al restaurant, al_-- és un restaurant molt luxós, la mare va molt ben vestida, amb joies, el pare amb un barret, amb unes ulleres i amb una americana de color negre i la seva germaneta amb les dos_ hm amb les dos cues-- amb les dos cues i els llaços. [LAUGHS] Llavors, entren al al restaurant i el_ i el cambrer s'acosta i els hi diu, mentres miren el menú, “Bueno, però_, que voldran per sopar?”, Hm la mare diu: “Bueno, pues jo vull hm un pollastre” i el pare diu “Bueno, [pos] jo menjaré la sopa del dia” i la nena diu “Bueno_, però, que no hi han canelons, mama_?” I_ i el nen i el nen diu, mentres van dient això, la mare el pollastre, el pare que menajrà la sopa i la nena els canelons LB: ell: diu que menjarà} pensa: “Bueno, pues potser jo menjaré uns espaguetis”. De mentres, la granoteta comença ja a fer-ne de les seves. Surt de la butxaca i va a parar_ a dintre del_ del tub-- d'un tub d'un d'un saxo, però, clar, què feia dintre d'un tub d'un saxo? Doncs, res que hi havia una orquestra allà tocant. Hi havia una trompeta, un home que tocava un timbal i aquest que tocava el saxo. Llavors, de cop i volta, entra en el tub però clar comença a bufar bufar i bufar l'home i no_ i no surt cap so així que sona_-- comença a mirar a dintre del tub del saxo i_ i veu que hi ha algo estrany allà. Els seus-- de de mentres els seus amics molt preocupats diuen “però, a veure, què està passant?”, hm Així que gira el saxo i cau la granoteta i tots, clar “Ua, però, què fa una granota aquí? No_, és un restaurant de cinc estrelles i no és normal això”. I entre l'emoció i tot l'home del-- que tocava el saxo sense voler, doncs cau al-- cau a sobre del timbal i es tran-- i es trenca. I és clar, llavors el_ el que tocava el timbal s'enfada moltíssim. Així que, al final, l'orquestra no pot tocar en el restaurant i han de marxar. Llavors, la granoteta quan veu tot això diu “Bueno, pues jo me'n vaig, me'n vaig a un altre lloc”. Fa un gran salt, gran salt, gran salt i va a parar amb un_ un_-- a dintre de_ hm de una amanida d'un dels plats que portava el_-- diguéssim el cambrer i cau sobre d'un_ d'un dels plats on[t] hi ha una amanida. Però, clar, penseu, l'amanida, bueno, l'enciam és de color verd i, clar, ella també és de color verd i, clar, hm ningú podia pensar que hi hagués-- que estigués la granota allà. Així que el cambrer porta el_ la_ l'enciam, bueno, l'amanida a_ a una de les dones, a una de les dones que ho havia demanat_ i la dona, doncs, comença a menjar_, agafa el ganivet_ per tallar_ i se n'adon[a] i diu “Ah! Però què fa una granota aquí?” Re[s] que_ de l'emoció de veure aquella granota comença a cridar “una granota ! una granota, senyors ! Una granota”. I res, així que la granota fa un gran salt salt i va a parar hm a la copa d'una parella que estava_ hm bevent cava. Res, fa [xap!] i cau a dintre de la_ del got i_-- bueno de la copa de xam- de cava i_ , de mentres, clar, hm entre que els de l'orquestra estaven enfadats perquè entra dintre de_-- bueno que es col·loca a dintre del saxo, després a sobre de la_-- cau a sobre del timbal, la dona de l'enciam-- bueno, de l'amanida i_ hm i ara la parella aquella del_ del cava que estaven bevent, doncs [f] tots estaven molt enfadats. Fins i tot la granota li fa un petonet al nas a l'home aquest que està bevent_ de la_-- que està bevent cava i, res, l'home del_-- a no, el-- diguéssim l'home de_-- que_ tocava el tambor doncs decideix-- diu “Bueno, jo_-- és un animal, total, és una granota. La podria agafar-- arribar a agafar, no?”. Així que [f] que la dona que agafava_-- ai, que bevia el cava, doncs, li entren uns marejos i diu “[Ffh!] Trobar una granota, no! Odio les granotes”. I, res, al fi- al final, entre una cosa i una altra doncs el cambrer aconsegueix agafar la granota. Però, clar, el protagonista, el Joe, diu “No! No! Què és la meva granota! No!” i la mare diu “a callar, Joe, a callar! ” i_ hm mentres que el pare, clar, està molt enfadat i la nena super sorpresa dient “Ah! Joe, aquesta no era la teva granota?”. En fi, que el pare i la mare s'aixequen i la_ la Claudia, la seva germana, la germana del Joe, també i el Joe, clar, li comenta amb el_ amb el cambrer “és la meva_ és la meva tortuga_ que hm si us plau no la treguis”. I_ al final el_ el cambrer diu “ho sento molt: després d'haver fet el qu'ha fet la granota, doncs, i d'haver molestat a tanta gent, doncs, millor que se'n vagin”. Així que se'n van anar del restaurant i_ se'n van anar ja cap a casa. I quan estaven dintre del cotxe, doncs, la mare se'l mirava amb una cara molt enfadats i la germana també. Tots, tos estaven enfadats menys el Joe que estava amb la seva granoteta. I, res, arriben a casa, i_, clar, com que estaven tant enfadats els pares i la germana doncs els pares decideixen castigar-lo i enviar-lo a l'habitació. Llavorens el pare li diu “Joe! Joe! Ves cap a l'habitació i_ no sortiràs fins demà!”. Així que ell es resigna i se'n va a l'habitació però, bueno, se'n va a l'habitació amb la granoteta i tots dos es hm-- li expliquen la història al gosset i a la tortuga. Fi de la història.