Bé, aquesta_ aquesta història sembla una història molt divertida i la començaré a relatar. Es tracta del_ com es diu? El_ noi? Li posarem Bob. El Bob s'està arreglant la corbata hm perquè_ sembla que tindrà un vespre ben especial. Al davant del mirall s'adreça la corbata, es posa bé el nus de la corbata, vull dir, està ben content i satisfet. El gos ja s'ensuma algo que_ que no va pas gaire bé. Allà tothom està trist perquè saben que el seu amo se'n va i els abandona i_ bé, i_ s'està preparant, agafa l'abric, i_ i consola el gos i la tortuga que estan ben desconsolats, ben trists, perquè el seu amo se'n va, en Bob se'n va, però què fa la granota? Hm la granota_ hm # la granota no l'obeeix pas i salta dins la seva butxaca, no es conforma sem[bla]- sembla una granota molt_ molt inconformista. I bé, salta dins_ la butxaca_ del'americana del nen i el nen diu adéu-siau a tots. No se n'adona pas que la granota no hi és. I la granota allà com_ com rient-se'n d'ells també els hi diu adéu. I vinga, el pare i la mare i la filla ben preparades, ben_ ben vestits també. I_# i el conductor els porta cap al restaurant que no és pas un restaurant qualsevol, no, no, és un restaurant de luxe: tots encorbatats, els homes, i les dones ben vestides, la nena amb dos llacets i_ # i amb una faldilla ben bonica. I_ es despedeixen del conductor i entren a dins i la granota encara, recordem-nos-en, que està dins de la butxaca. S'asseuen a la taula, s'asseuen a taula i el_ i el cambrer_ que sembla més un majordom que té una bigotis hm_ que té uns bigotis fins i torçats hm va preguntant la comanda i, mentrestant, els nens van mirant, els pares també, i la granota s'escapa de la butxaca. S'escapa sempre de tot arreu, aquesta granota. I_ salta dins del saxo, del saxofon, d'un saxofonista i bé, el_-- també hi ha un trompetista i un tambor. Són una petita-- són una petita orquestra, millor dit un trio. Un trio de músics que van tocant i, clar, quan la granota cau dins del sax[??]-- dins del saxo, s'encalla el saxo i el_ i el_-- i l'home que toca el saxofon bufes que bufaràs s'ha encallat la cosa. Mira per dins: no veu res. I el trompetista allà es toca el llavi com dient “Aquí hi ha algo estrany.” I el_ i el tambor allà es rasca el cap i, bé, i el del saxo mira que miraràs li cau la granota a sobre la cara, tota la cara [paf]. I bé, i_ [?] amb l'ensurt cau al damunt del tambor i_ i què passa? Doncs, el_ el tambor s'enfada molt. L'home que toca el tambor s'enfada molt perquè li ha trencat el tambor però mira, sembla que en el trompetista li faci molta gràcia i vinga riure. S'aguanta el riure al principi però després ja se li escapa. No es pot controlar, sembla. Allà estan els dos discutint “Mira tu que m'has trencat el tambor” i l'altre “mira, jo que sabia! Aquí la granota se m'ha caigut sobre el cap-- sobre la cara” i, a part, està el trompetista morint-se de riure i una parella allà més al fons estan comentant “què ha passat aquí? Un atemptat o què?” I_ i llavors la granota salta sobre una amanida que està sobre una plata que porta el cambrer. Allà, un cambrer amb un posat molt seriós perquè, clar, estan-- perquè estem, no ens n'oblidem pas, dins d'un restaurant de luxe. I porta una amanida cap a una senyora que sembla ben decorada, ben rica. Porta un cap ple de floretes i margarides, ben satisfeta del seu menjar de dieta i, agafa una mica de l'amanida i, què veu? Surt una granota amb un posat ben carinyós, amb una mirada carinyosa, però no sembla pas que l'afalagui gaire. No sembla pas que li afalagui sinó, més aviat, fa que es desmaï. Està mig desmaiada i el cambrer allà que l'està ajudant. No és gaire fàcil perquè sembla que sigui una senyora de cert pes i- bé, cau la granota la granota que està casi tant espantada de la comtessa, diem, com la comtessa de la granota, salta i_ [ups] cau cau dins d'un_ dins d'una copa de vi, diguem que és de vi, sí. L'ampolla sembla de vi, això mateix, d'un vi de lambrusco, sembla. I bé, i l'home no se n'adona pas, està xerrant, xerrant amb la seva esposa sembla, mentre que el cambrer està ajudant a la comtessa a aixecar-se i_ , què passa? que l'home dels bigotis que és un home dels bigotis hm dins d'on ha caigut la granota, a dins la copa vull dir, i allà està, i allà està ben a punt de beure una mica del vi de Lambrusco i surt la granota i li fa un petonet al nas. I mentrestant la granota s'està queixant-- ai, la comtessa s'està queixant en el_ en el cambrer i el cambrer allà no sap pas què fer. està allà mirant el sostre dient “Miri, senyora, nosaltres no sabem pas res de cap granota”. Mentrestant l'altre cambrer # està allà mirant “a veure on està aquesta maleïda granota!”. I_ finalment la veu i la veu sobre la taula que està dient adéu en_ a la parella que l'havia confós pel vi de lambrusco i_ que se'n van mig enfastiguejats, clar, perquè quan t'esperes beure-- perquè quan t'esperes beure una mica del vi deliciós de Lambrusco i veus una granota no és pas gaire agradable. Jo mateix ho reconec. I mentres que se'n van, el cambrer allà no gaire content, més aviat bastant_ bastant enfadat, agafa la granota pels peus com si fos un bebé recent nascut i està a punt de tirar-la pel [?] per la escala de foc-- per la sortida d'emergència diguem, millor dit. I, mira, hi han els nens allà i els pares i el nen veu la seva granota i [ep ep] “Senyor cambrer aquesta granota és meva!” i tots allà mirant i el pare i la mare [XXXX!] ”calla! Això és un restaurant de luxe!”. I bé, el nen no es conforma, s'aixeca, “Porti'm la granota que és meva, què és la meva mascota!” I els pares, clar, i la nena el segueixen i el cambrer els mira i “Així que és la teva granota, eh? Té la teva granota. I vostès tots fora d'aquí!”. I tots se'n van. Ah tampoc cal que ens tirin a fora i se'n van a fora amb un posat tot orgullós tot i que el pare no mira pas en el seu fill amb gaires bons ulls. hm L'únic que està satisfet aquí és el nen perquè ha recuperat la seva granota i la granota perquè ha recuperat el seu amo. I bé, se'n tornen-- (s'ha acabat això?) I bé, se'n tornen cap a casa amb cotxe. Aquesta vegada no els condueix pas el seu_ el seu conductor de luxe sinó que condueix el pare mateix que està ben enfadat i la mare mirant en rere ben enfadada i_ aquí hi ha un ambient no gaire- no gaire saludable. Tots estan enfadats i la granota també està ben trista. I bé, finalment el pare envia_ finalment el pare envia el seu propi fill-- ai, perdó, llavors el pare envia el seu [?] fill, en Bob, a l'habitació castigat i la mare “vinga, no siguis massa dur amb ell!” i la filla allà que el seu germanot-- que el seu germanet, millor dit, li ha destroçat la tarda, i el nen se'n va cap allà ben enfadat, cap a l'habitació, i sembla que tindrà una nit allà ben trista i amb mala consciència però, què [veiam] a l'última pàgina? Ah! res de res! Es tira al terra i es mor de riure amb la seva granota i allà el seu gos i la seva tortuga s'estan allà-- s'estan allà fent una mirada com “què passa aquí” es pregunten perquè no saben res. Potser ho sabran aviat si pregunten la granota.