REGLES PER ESCOLLIR LES PARAULES
OBSTACULITZEN LA LLEGIBILITAT
1. Paraules repetides
Exemple :
En moltes parts del cos com són les mans, les orelles o els peus, s'hi representen tots els òrgans i parts del cos. Incidint sobre aquestes zones es poden crear arcs reflexos que actuïn directament sobre qualsevol òrgan del cos i que solucionin qualsevol anomalia que hi hagi.
A les mans, les orelles o els peus, s'hi representen tots els òrgans del cos. Incidint sobre aquestes zones es poden crear arcs reflexos que actuïn directament sobre qualsevol punt de l'organisme i que solucionin l'anomalia que hi hagi.
La repetició reiterada d'un mot ple (nom, verb, adjectiu o adverbi) en un període breu provoca monotonia i avorriment. Tant li fa que sigui una paraula bonica, curta, bàsica o la central d'un tema; o que la causa de la repetició sigui una anàfora, l'especificat del terme usat o la dificultat de trobar sinònims. Els efectes perniciosos són els mateixos i no s'excusa de cap manera.
2. Crosses
Exemple:
Un tema pel qual estic interessada és el relacionat amb els efectes que provoca l'alcohol a nivell intel·lectual.
Estic interessada en els efectes que provoca l'alcohol al cervell.
Algunes expressions actuen tot sovint com a autèntiques crosses o falques lingüístiques. Es poden fer servir per tapar forats o articular una frase coixa, però massa sovint se n'abusa sense raó. Per exemple (les marcades amb asterisc són sempre incorrectes):
*a nivell de
*en base a
*en funció de
l'acte de
el fet que
en qualsevol cas
vull dir que
En general, aporten poc o cap significat, recarreguen la sintaxi i acaben convertint-se en tics repetitius; cal evitar-los.
3. Mots jòquer
Exemples:
Va pujar a l'arbre per veure el niu d'ocells.
Va enfilar-se a l'alzina per veure el niu de pardals.
El soroll de l'aparell ens preocupava.
El refrec de l'eixuga-parabrises ens amoïnava.
Hi ha noms, verbs i adjectius, de sentit força genèric i imprecís, que fem servir quan no se'ns acudeixen altres paraules: són els mots jòquer. Si se n'abusa, empobreixen la prosa i la buiden de contingut.
Noms: aspecte, cosa, element, fet, informació, problema, tema... Verbs: dir, fer, posar, tenir...
Adjectius: bo, interessant, positiu...
L'escriptura d'infants, adolescents, i també de força adults, es caracteritza sovint per l'ús estès d'hiperònims, de vocabulari bàsic i dels mots que tenen correspondència formal amb el castellà (o amb una altra llengua en contacte), mentre que els termes més específics, més cultes o sense equivalència en l'altra llengua perden vitalitat.
4. Verbs copulatius
Exemple:
El Govern és el director de la política monetària i l'inspector de les institucions financeres.
El Govern dirigeix la política monetària i inspecciona les institucions financeres.
El President de la Generalitat, Jordi Pujol, ha fet aquesta setmana una nova defensa de...
El President de la Generalitat, Jordi Pujol, ha defensat de nou aquesta setmana...
Els verbs ser i estar enfarfeguen innecessàriament la frase. Els verbs de predicació completa són més enèrgics i clars. Altres verbs febles, a vegades substituïbles, són fer, trobar, semblar, arribar a i haver-hi.
5. Adverbis en -ment
Els adverbis de manera acabats en -ment són propis dels registres més formals. L'estil col·loquial prefeereix adverbis més vius i breus. Si se n'abusa, carreguen la prosa i la tornen feixuga, perquè són mots llargs. Per tant, és aconsellable evitar iniciar un escrit o una unitat textual major amb un adverbi d'aquesta mena, excepte quan faci funció de marcador textual.
Heu aquí alguns equivalents breus d'adverbis acabats en -ment:
- actualment, modernament, contemporàniament: avui, ara, avui dia
- antigament, anteriorment: abans
- completament, definitivament, totalment, plenament, íntergrament, absolutament: del tot
- provisionalment, momentàniament, eventualment: de moment
FOMENTEN LA LLEGIBILITAT
1. Marcadors textuals
Assenyalen els accidents de la prosa: l'estructura i les connexions entre frases. Tenen forma de conjuncions, adverbis o locucions conjuntives i són útils per ajundar el lector a comprendre el text. Podem distingir diferents tipus de marcadors textuals:
a) per estructurar el text: afecten un fragment relativament extens de text (paràgraf, apartat, grup d'oracions...). Estableixen ordre i relacions significatives entre frases: introdueixen el tema del text ( l'objectiu principal de, ens proposem d'exposar, aquest escrit tracta de ); inicien un tema nou ( respecte a, pel que fa a, quant a, en relació a ); marquen l'ordre ( en primer lloc, en segon lloc, en últim terme, per començar, per acabar ); distingeixen ( d'una banda, d'altra banda, al contrari, en canvi ); continuen sobre el mateix punt ( a més a més, després, tanmateix, tot seguit, així doncs ); donen detalls ( per exemple, en particular, com a mostra, com és ara ); resumeixen ( en resum, breument, recapitulant, en conjunt ); acaben el text ( en conclusió, per concloure, per acabar, en definitiva ).
b) per estructurar les idees:
afecten fragments més breus de text (oracions, frases...) i connecten les idees entre si a l'interior de l'oració. Són les conjuncions de la gramàtica tradicional. Poden indicar causa ( perquè + v. ind., vist que, a causa de/que, com que, atès que ), condició ( a condició de/que, en cas de /que, amb que, només de/que ), finalitat ( perquè + v. sub., per tal de, a fi de, amb l'objectiu de ), oposició ( en canvi, no obstant, ara bé, en contra, tanmateix ), objecció ( encara que, mal que, malgrat que, per bé que, tot i que ). Els marcadors textuals s'han de col·locar en les posicions importants de l'escrit (inici de paràgraf o frase), perquè el lector els vegi amb un cop d'ull, fins i tot abans de llegir, i pugui fer-se una idea de l'organització del text. No convé abusar-ne perquè poden enfarfegar la prosa i esdevenir falques.
2. Formes més populars
Exemple:
La casa de pagès en la qual va néixer ja no existia.
La casa de pagès on / en què va néixer ja no existia .
En els punts en què la llengua ens ofereix dues solucions correctes, és preferible de triar la més planera i usual. Per exemple, en la morfologia nominal o en els relatius, es prefereixen les segones opcions ( on / en què ).
3. Paraules planeres i curtes
A vegades la llengua ens permet triar entre un mot usual i una equivalència més culta i estranya. Sovint la paraula corrent és més curta i àgil i facilita la lectura del text. Aquí en teniu alguns exemples (cal preferir la forma de la dreta; l'asterisc marca els mots que no surten al diccionari ni són correctes, però se senten dir sovint): àdhuc ----- fins i tot
car, puix --- ja que, perquè
quelcom --- alguna cosa
signar ------ firmar
aproximatiu -- aproximat
concomitància -- semblança
*concretitzar -- concretar
diferenciar -- distingir
fer evitació -- evitar
influenciar -- influir
*lentificar -- alentir
*periodificar -- *perioditzar
profunditzar -- aprofundir
*receptivitzar -- percebre, rebre
*vehiculitzar -- vehicular
També convé evitar arcaismes com
llur, qualcú, qualque, nogensmenys, ergo o
d'antuvi , que no se senten ni es llegeixen gaire sovint.
4. Mots concrets
Exemple:
Històricament, totes les obertures de l'economia espanyola s'han saldat amb èxit, malgrat els temors que van despertar en el seu moment.
Què significa obertures : els forats o punts negres de l'economia, el comerç exterior, la relació amb la resta d'economies, les inversions?
El context o les frases que haurien de seguir anirien perfilant el significat precís d' obertures . Així, per exemple, fóra més precís concretar obertures a l'exterior .
Els mots concrets es refereixen a objectes o subjectes tangibles; el lector els pot desxifrar fàcilment perquè se'n fa una imatge clara associant-los a la realitat. En canvi, els abstractes designen conceptes o qualitats més difusos i solen abastar un nombre més gran d'accepcions. El lector necessita més temps i esforç per copsar-ne el sentit: no hi ha referents reals i, per això, s'ha d'escollir una accepció apropiada entre les diverses possibles.
5. Perfet perifràstic
Exemple: Els bombers li ordenaren que es vestís ràpidament i que baixés cap al carrer.
Els bombers li van ordenar que es vestís ràpidament i que baixés cap al carrer. El pretèrit perfet perifràstic (
van ordenar, van aconseguir, es va produir... ) és més corrent i col·loquial que el no perifràstic corresponent (
ordenaren, aconseguiren, es produí... ), però és també més llarg i feixuc. S'ha de valorar l'estil que es vol aconseguir en un document per triar-ne un o altre o combinar-los tots dos.
Cal recordar que en la modalitat valenciana la valoració és al revés: la solució més planera en aquest cas és la no perifràstica ( anà, es produí ).
EXERCICIS
