Atenció!

El Diccionari de la Llengua Catalana ens ofereix una descripció objectiva -d'acord amb les expectatives del lector que el consulta-, segons la quan "gris" es defineix així:

De color intermediari entre el blanc i el negre.

En canvi, una cançó de Brams, "La guerra de la verdulera I", ens n'ofereix una descripció subjectiva:

Enfilats en els vots canvien els mots i tots els devots marxen capcots amb el benentès que el significat que les paraules han pres és el més adequat i és que, ara de cop, sense haver avisat tots plegats entenen per blanc allò que era gris, sempre havia estat gris, tota la puta vida gris, i encara sembla gris, però, no gris pàl·lid, no, gris-gris.

No ho entenc. Segurament ho veig malament. Deu ser blanc si coincideixen l'Aznar i els diaris i els noticiaris i els columnistes i onze ministres i els tertulians tant consens ja fa dubtar.

Tot i que ho veig gris, clarament gris, si tots coincideixen que és blanc, serà que és blanc per gris que ho vegi. No crec que menteixi tot el meu voltant.

I té collons diria que és gris. Potser ho fa la llum o potser m'ho fan els ulls. Ho hauria jurat. M'hauré malfixat.

Ara la qüestió és no dir que és gris, assumir que és blanc tot i que encara no ho tinc molt clar perquè corre el rumor que els que ho veiem gris fem molta pudor. i estem mig sonats i som molt dolents per voler confondre la gent que és feliç creient que el gris no existeix que és un invent de quatre matats per posar en qüestió la constitució. aquesta paleta d'un sol color per pintar de blanc, sempre de blanc la ment de la gent del to que els convingui.