Resum del conte des del punt de vista del llop
Feia dies que no havia menjat res i vaig decidir anar a donar un vol pel bosc
a veure si hi havia sort. Tot just sortir del cau, vaig veure la Caputxeta allà
en un planell amb un cistell ple de pastissos. Li vaig preguntar on anava i
em va dir que a ca la seva àvia. Vaig pensar que si jo també hi
anava em donaria algun pastisset i, com que ella estava collint flors, jo vaig
anar passant cap a casa l'àvia. En arribar-hi, l'àvia, una velleta
molt trempada, em va obrir i vam jugar a cartes mentre esperàvem la Caputxeta,
que es devia haver entretingut. Jo estava molt afamat i no vaig poder esperar
més: em vaig menjar la pobra àvia! Immediatament me'n vaig penedir,
però ja era massa tard i la Caputxeta ja picava a la porta. Em vaig fer
passar per l'àvia, perquè la Caputxeta no se n'assabentés
i s'entristís, però la nena feia tantes preguntes que al final
em va descobrir, i no em va quedar altre remei que menjar-me-la també
a ella. Aquell va ser un dia espantós. I pensar que jo només volia
uns pastissets!
Observa les tècniques narratives utilitzades i compàra-les amb
les del resum fet per la Caputxeta:
1. PUNT DE VISTA DEL NARRADOR: Es tracta d'un narrador-protagonista,
ja que qui narra la història és el llop del conte.
2. PUNT DE VISTA TEMPORAL: El text utilitza principalment el pretèrit perfet perifràstic; puntualment utilitza altres temps verbals, com el pretèrit imperfet i el condicional (si jo també hi anava em donaria algun pastisset) o les formes de subjuntiu assabentés i s'entristís.
PRETÈRIT PERFET PERIFRÀSTIC
Tot just sortir de casa, vaig veure la Caputxeta...
Li vaig preguntar on anava i em va dir...
[...] jo vaig anar passant cap a casa l'àvia.
3. PUNT DE VISTA ESPACIAL: El text no fa una descripció exhaustiva de l'escenari; es limita a fer un cop d'ull ràpid i situar-nos al bosc, on comença l'acció, i després a casa l'àvia.on té lloc l'acció.
4. DESCRIPCIÓ DELS PERSONATGES:
El text presenta el llop no com un animal ferotge i malvat, sinó més
aviat com un desamparat, sense recursos per menjar, cosa que el porta a fer
menjar-se l'àvia i la Caputxeta. No obstant això, el llop està
penedit. La descripció és una descripció psicològica
(no es descriu físicament el llop):
[...] no em va quedar altre remei que menjar-me-la també a ella.
Immediatament me'n vaig penedir...
I pensar que jo només volia uns pastissets!
L'àvia es descriu com una velleta molt simpàtica amb qui el llop fins i tot juga a cartes; de la Caputxeta no se'n fa cap descripció.