PELS JARDINS

Fer sortir del capell cintes i flors,
una tórtora morta dar-la viva;
reconstruir la carta, excepte el tros
que té guardat el públic, em captiva.

Gravar un estel o un triangle en un os
amb força de tenebra venjativa;
de nou i durament saber-se exclòs,
fer un crit d’horror amb remota saliva;

trencar un mirall entre remor de blat,
anar descalç i trepitjar el mercuri,
em captiva. Em captiva claredat

per afegir tenebra al meu auguri
i desbastar aquest bloc d'eternitat
que no desorganitza cap murmuri.

ODA PASQUAL

Si us hi encareu, l’anyell se us tira a sobre:
té ales grans que són per l’estil d’ales;
en lloc de dents té lletres, i una boca
que bada la caldera de les arnes.
De la T d’una creu se’n féu un sabre,
i diu que ha estat tramès d’un cel d’ovelles,
i cova els ous si es tracte de finances;
té olles al final de la riera,
confia que una pota renta l’altra;
a cap bressol no acosta bé l’orella
i posa banyes a la terra mare;
grapeja els pits dels pobles que no es mouen
i aixeca les faldilles dels fantasmes;
diu que a l’abril li correspon caputxa
i fa vomitar els bous vora les plantes;
a les ciutats té catedrals o coves
que ombregen punxegudes com les llances;
no el suposeu a les muralles velles:
avui ell acompanya els grans bandarres,
els afalaga, en lloc de corregir-los,
i sobre els mariscals estén el pal•li.
L’anyell tan aviat vola com neda
i, quan se sent ferit, escup i brama,
i es fica a tots els països, i neda
i vola, i us remata a cops de bàcul
si l’agafeu per una de les potes
i descobriu que sota els flocs de llana
és cabra saturnal i tenebrosa
amb una serp entre les dents serrades…
Però està exempt d’errors, i s’afigura
que té un record feliç i els anys no passen;
ell ho redimeix tot, i s’enfutisma,
i obre la boca redemptora i santa
perquè li sigui tirat dins l’objecte,
l’objecte que ha de redimir menjant-se’l.
Ah, resta de creences, brasa encesa
a la lluna! Deixeu d’untar les plantes,
prou donar menja a tèrboles idees!
L’home ha de sobreviure a les rondalles
―l’ídol, tou en un llit, l’home a les golfes―:
l’hostal no és lloc per a esperar una barca.
 

COMIAT

Els núvols vénen apilotats.

Agafo un mocador per dues puntes
i hi faig un nus. Després un altre.
(Fluixos tots dos, però dic que els estrenyo.)
Un altre en faig d'igual i estiro sempre
el mateix bec. Tapo els nusos.
Llanço el mocador enlaire, i els nusos
estan desfets.

Ah, Llibertat!