Els metecs

Tota veritable Ciutat suposa una Aristocràcia. Tota Aristocràcia suposa una minoria. En la plena població d’una vila, sempre els Ciutadans representen una petita part. Diu que a Atenes eren un terç; el reste de la població se composava d’esclaus, d’afranquits i de metecs...

 

Aquests darrers eren els més perillosos, perque no se’ls excloïa totalment dels drets polítics. Forasters o fills de forasters, desarrelats de vària mena, pervinguts a ciutadania d’origen dubtós, bàrbars palesos o barbaritzants equívocs, formaven en mig de la Ciutat aquest «demos» metec, sense un lligam de cor amb la glòria ancestral d’ella, sense interfis pel seu llunyà avenir... I així la guerra entre els Ciutadans i els Metecs era entaulada tothora.

 

Però Pal·las, la dels ulls d’òliva, guardava la Ciutat.

 

 

Els nacionalistes francesos contemporanis han hagut tort al desenterrar i posar a la moda la paraula «Metec»... –Que, en un París, existeixi certa població cosmopolita o tocada de cosmopolitisme, no constitueix cap perill seriós, per a la continuïtat de l’esperit civil. També la vila de París és guardada per la deessa dels ulls d’òliva. La superioritat sòlida, no individual, però sí orgànica, dels ciutadans sobre els pervinguts és suficient a sotmetre de seguida aquests, a guanyar-los de pressa, a confondre’ls, no molt tard, amb la massa, vella i bona, pastada pels segles... Ademés aquell foc de patriotisme, encès allí dalt, tot ho arbora: qualsevulla impuresa hi és consumida tost...

 

No, no tenen raó, i manquen de gràcia, els nacionalistes francesos, a l’insistir tant en lo dels «metecs».

 

Nosaltres, sí, que en tindríem!

 

...Potser el qui viu sempre a Barcelona no se n’adona tant; però el qui hi torna, a cops, entre llargues absències, no pot estar-se de constatar un fenomen, que hauria de produir espant en els reflexius: que mentre el nostre català estén cada dia més son domini com a llengua literària i intel·lectual, i guanya tot jorn províncies espirituals noves, abaix, en la massa popular, sembla anar reculant sempre, disminuir en extensió demogràfica relativa... –Me confessava un amic meu que mai havia trobat tantes porteres, tants empleats de tramvies, no parlant català... –I, en aquesta infiltració contínua, de fora a dintre, els factors d’origen múltiple no s’equilibren, com passa a París; sinó que el factor dominant és un, i aquest i no el cor de la Ciutat és el que dóna to als altres...

 

 

I tothom, fins els no ciutadans, gaudeix dels drets de ciutadania. I tothom vota en les eleccions. I els Metecs, entre la divisió de Ciutadans, poden triomfar-hi.

 

Perquè la deessa dels ulls d’òliva no viu aquí, –no viu aquí!

 

14-XII-1909

 

 

 

D’ORS, Eugeni, “Els metecs”. En Fina Figuerola; Rosa Planella, Àlex Susanna (eds.), El Noucentisme (selecció de textos literaris i crítics), Barcelona, Columna, 1986, p. 41-42.