Manifest Dadà

    Els cubistes volen cobrir DADÀ de neu: us semblarà increïble però és així, volen buidar de neu la seva pipa per tapar DADÀ.

    N'estàs segur?

    Del tot, els fets han estat revelats per boques grotesques.

    Creuen que DADÀ pot impedir que practiquin el seu odiós comerç: Vendre l'art molt car.

    L'art és més car que la llonganissa, més car que les dones, més car que qualsevol altra cosa.

    L'art és visible com Déu! (Vegeu Sant-Sulpici).

    L'art és un producte farmacèutic per a imbècils.

    Les taules giren gràcies a l'esperit: els quadres i les altres obres d'art són com taules caixa-fortes, l'esperit és dins i cada cop esdevé més genial segons els preus de les galeries d'art.

    Comèdia, comèdia, comèdia, comèdia, comèdia, estimats amics.

    Als marxants no els agrada la pintura, ells coneixen el misteri de l'esperit...

    Compreu reproduccions d'autògrafs.

    I no sigueu esnobs, no sereu pas menys intel·ligents perquè el veí posseeixi alguna cosa semblant a la vostra.

    Més cagarades de mosca a les parets.

    Sempre n'hi haurà, és evident, però no pas tantes.

    Dadà cada cop serà més i més detestat i els seus passis li permetran de tallar les processons tot cantant "Viens Poupoule", quin sacrilegi!!!

    El cubisme representa la carestia d'idees.

    Han cubicat els quadres dels primitius, les escultures negres, els violins, les guitarres, els diaris il·lustrats, la merda i els perfils de les notes joves, ara s'ha de cubicar el diner!!!

    DADÀ no vol res, res, res, fa alguna cosa perquè el públic digui: "No comprenem res, res, res."

    "Els Dadaistes no són res, res, res, i de segur que no arribaran a res, res, res."

    que no sap res, res, res, res.

    ("391", París, núm. 12, març de 1920)

    Extret de Les avantguardes a Europa i a Catalunya. Selecció de textos i traducció a cura de Carme Arenas i Núria Cabré. Barcelona: Edicions de La Magrana, 1990.