...Penso encara en l’abominable discurs de mon nord-americà, qui predicava al feinejador no donar a la societat l’esforç propi, sinó en adequada i justa proporció ab el preu que la societat paga i pot pagar...
Jo dic: No. La feina que té entre dits ha de ser per al feinejador una cosa santa. Jo no anomeno feinejador sinó a n’aquell feinejador capaç d’hipotecar, en l’obra d’un dia, son propi futur i el futur de tot l’univers. Malviatge al qui en el treballar, o en l’estimar, calcula esforç i n’estalvia. En aquell qui quan treballa o ama se sent fora del temps, se sent immortal, trobarem el ver treballador, el ver amador. Cal, home, que al fer cada una de les teves obres, cada estàtua, cada curació, cada moble, cada glosa, cada escuradents, te sembli que tot en el món està suspès del resultat que tu obtinguis, i el necessita. Perquè aixís és en veritat. I el destí de món està pendent dels resultats que obtinguin, junts, tots els qui treballen en fer estàtues, tots els qui treballen en fer curacions, tots els qui treballen en fer mobles, tots els qui treballen en fer gloses i tots el qui treballen en fer escuradents.
Prodigueu, doncs, les vostres forces, prodigueu-les, que en prodigar les forces, i no pas en proporcionar-les, està la moralitat del treball. I al qui us digui que tingueu en compte la paga, respongueu que, si anéssim a mirar la paga, tots els diners del món no valdrien prou per a pagar “justament” una cosa tan excelsa com és una hora de la vida d’un home, i l’infinit de possibilitats que una hora de vida humana conté i que la feina inutilisa. En rigor, tan injusta paga, per un centenar d’escuradents fabricats, són deu cèntims com deu milions de lliures esterlines. Les possibilitats del temps d’home que s’ha esmerçat en fabricar cent escuradents, no són encara prou pagades ab deu milions de lliures esterlines.
Però sí ho són ab la “dignitat” d’haver fet cent escuradents, si s’han fet ab tot l’esforç, ab tota la sang, ab tota l’ànima i la vida... –si s’han fet cent PERFECTES escuradents.
No l’amor a la paga, sinó l’amor a la perfecció, és el principi de la ètica del treball.
7-V-1909
Eugeni d’ Ors: “A on és encara contradit un discurs abominable”. Reeditat dins Eugeni d’ Ors, Glosari 1908-1909. Edició de Xavier Pla. Barcelona: Quaderns Crema, 2001, ps. 485-486.