I doncs, què us pensàveu? Que el Carnestoltes havia de durar sempre?
“Ah, la vie était belle, sous l’Empire!”, sospiraven els pobres francesos als inicis de la tercera república, quan la guerra havia deixat el país en dol, i la “débâcle” l’havia humiliat, i els milions pagats a Alemanya, empobrit; quan la petita burgesia arribada al poder imposava arreu son sentit d’austeritat i d’economia; quan la pedagogia juli-simoniana reemplaçà els cancans de Mabille... –Ah, l’art era bonic, sota l’impressionisme!, podem dir nosaltres. Indolència i sensualitat; colors i voluptats de color; fàcils suggestions, imprecisions amables; l’ambient, excusant tota feblesa de contorn; el joc d’aparences, substituint la difícil tasca constructiva; el subjectivisme versàtil, avantposat a la dura recerca de l’objectiu; i, amb un menyspreu de la clàssica maduresa, de tot l’acabat i perfecte en realització, el culte universal a l’instint, a la improvisació, a l’esbós, al bocet, a la potxada... I l’alegria, i el sol i la feminitat dolça i el nu equívoc i el mig nu, més pecaminós, omplint, desbordant, escumejant en un quart de segle d’art i d’exposicions d’art...
I bé, ara som a la Quaresma. Per a recobrar, amb la Pasqua, l’equilibri, són necessaris quaranta dies de dejuni, de penitència, d’abstenció. Si abans dansàrem en la faràndola, just és que ara fem exercicis espirituals. –Què és el Cubisme? Ja de temps i en diferents ocasions havem, al Glosari i fora del Glosari, estudiat aquest moviment artístic, en el detall teòric... Avui podem dir, sintèticament: El Cubisme són els exercicis espirituals de l’art contemporani.
Un gran benefici, per tant. –Ja sabeu què diuen els penalistes: La pena constitueix un bé, un bé insubstituïble per al criminal i ha d’ésser sol·licitada per ell. Anàlogament, tot el públic deuria avui sol·licitar el cubisme, la seva justíssima pena. Si el públic i els criminals mateixos no estan sempre a l’altura de la seva obligació, la culpa no és dels penalistes, ni tampoc meva.
25 d’Abril de 1912.
Eugeni d’ Ors: “Cubisme”. Reeditat dins Eugeni d’ Ors: Glosari 1912-1913-1914. Edició, presentació i notes de Xavier Pla. Barcelona: Quaderns Crema, 2005, ps. 142-143, i dins Eugeni d’ Ors, L’home que treballa i juga. Vic: Eumo Editorial, 1988, ps. 164-165. (Textos pedagògics; 14).