Per Salvador Dalí, Sebastià, Guasch, Luís Montanyà
Barcelona, mars 1928
Del present manifest hem eliminat tota cortesia en la nostra actitud. Inútil qualsevol discussió amb els actuals representants de l'actual cultura catalana, negativa artísticament per bé que eficaç en altres ordres. La transigència o la correcció condueixen als deliqüescents i lamentables consussionismes de totes les valors, a les més irrespirables atmosferes espirituals, a la més perniciosa de les influències. Exemple: "La Nova Revista". La violenta hostilitat, per contra, situa netament les valors o les posicions i crea un estat d'esperit higiènic:
HEM ELIMINAT
tota argumentació
HEM ELIMINAT
tota literatura
HEM ELIMINAT tota lírica
Existeix una enorme bibliografia i tot l'esforç dels artistes d'avui per suplir això.
HEM ELIMINAT
tota filosofia favorde les nostres idees
ENS LIMITEM
a la més objectiva enumeració dels fets
ENS LIMITEM
a assenyalar el grotesc i tristíssim espectacle de la intel·lectualitat catalana d'avui, tancada en un ambient resclosit i putrefacte.
PREVENIM
de la infecció als encara no contagiats. Afer d'estricta asèpsia espiritual.
SABEM
que res de nou anem a dir. Ens consta, però, que és la base de tot el nou que avui hi ha i de tot el nou que tingui possibilitats de crear-se.
EL MAQUINISME
ha revolucionat el món
EL MAQUINISME
-antítesi circumstancialment indispensable futurisme- ha verificat el canvi més profunt que ha conegut la humanitat.
UNA MULTITUD
anònima -anti-artística- col·labora amb el seu esforç quotidià a l'afirmació de la nova època, tot vivvint d'acord amb el seu temps
UN ESTAT D'ESPERIT POST-MAQUINISTA HA ESTAT FORMAT
ELS ARTISTES d'avui han creat un art nou d'acord amb aquest estat d'esperit. D'acord amb llur època.
ACÍ, PERÒ, ES CONTINUA
PASTURANT IDÍL·LICAMENT
LA CULTURA
actual de Catalunya és inservible per a l'alegria de la nsotra època. Res de més perillós, més fals i més adulterador.
PREGUNTEM
ALS INTEL·LECTUALS CATALANS
- De què us ha servit la Fundació Bernat Metge, si després haveu de confondre la Grècia antiga amb les ballarines pseudo-clàssiques.
AFIRMEM
que els sportmen estan més aprop de l'esperit de Grècia que els nostres intel·lectuals. AFEGIREM
que un sportman verge de nocions artístiques i de tota erudició està més a la vora i és apte per a sentir l'art d'avui i la poesia d'avui, que no els intel·lectuals, miops i carregts d'una preparació negativa.
PER NOSALTRES
Grècia es continua en l'acabat numèric d'un motor d'avió, en el teixit antiartístic d'anònima manufactura anglesa destinat al golf, en el nu, en el músic-hall americà.
ANOTEM
que el teatre ha deixat d'existir per uns quants i gairebé per a tothom
ANOTEM que els concerts, conferències i espectacles corrents avui dia enre nosaltres, acostumen a ésser sinònims de llocs irrespirables i avorridíssims.
PER CONTRA nous fets d'intensa alegria i jovialitat reclamen l'atenció dels joves d'avui.
HI HA
el cinema
HI HA
l'estadi, la boxa, el rugby, el tennis i els mil esports
HI HA
la música popular d'avui: el jazz i la dansa actual
HI HA
el saló de l'automòbil i de l'aeronàutica
HI HA
els jocs i les platges
HI HA
els concursos de bellesa a l'aire lliure
HI HA
la desfilada de maniquins HI HA el nu sota l'electricitat en el music-hall
HI HA
la música moderna
HI HA
l'autòdrom
HI HA l
es exposicions d'art dels artistes moderns
HI HA
encara, una gran enginyeria i uns magnífics transatlàntics
HI HA
una arquitectura d'avui
HI HA
útils, objectes, mobles d'època actual
HI HA
la literatura moderna
HI HA
els poetes moderns
HI HA
el teatre modern
HI HA
el gramòfon, que és una petita màquina
HI HA
l'aparell de fotografiar, que és una altre petita màquina
HI HA
diaris de rapidíssima i vastíssima informació
HI HA
enciclopèdies d'una erudició extraordinària
HI HA
la ciència en una gran activitat
HI HA
la crítica, documentada i orientadora
HI HA
etc., etc., etc.,
HI HA
finalment, una orella immòbil sobre un petit fum dret
DENUNCIEM
la influència sentimental dels llocs comuns racials de Guimerà
DENUNCIEM
la sensibleria malaltissa servida per l'Orfeó Català amb el seu repertori tronat de cançons populars adaptades i adulterades per la gent més absolutament negada per a la música, i àdhuc, de composicions originals. (Pensem en l'optimisme del cor dels "Revellers" americans)
DENUNCIEM
la manca absoluta de joventut dels nostres joves
DENUNCIEM
la manca absoluta de decisió i d'audàcia
DENUNCIEM
la por als nous fets, a les paraules, al risc del ridícul
DENUNCIEM
el soporisme de l'ambient podrit de les penyes i els personalismes barrejats a l'art
DENUNCIEM
l'absoluta indocumentació dels crítics respecte l'art d'avui i l'art d'ahir
DENUNCIEM
els joves que pretenen repetir l'antiga pintura
DENUNCIEM
els joves que pretenen imitar l'antiga literatura
DENUNCIEM
l'arquitectura d'estil
DENUNCIEM
l'art decoratiu que no sigui l'estandaritzat
DENUNCIEM
els pintors d'arbres torts
DENUNCIEM
la poesia catalana actual, feta dels més robregats tòpics maragallians
DENUNCIEM
les metzines artístiques per a ús infantil, tipus: "Jordi" (Per a l'alegria i la comprensió dels nois, res més adequat que Rouusseau, Picasso, Chagall...)
DENUNCIEM
la psicologia de les noies que canten: "Rosó. Rosó..."
DENUNCIEM
la psicologia dels nois que canten: "Rosó. Rosó..."
FINALMENT ENS RECLAMEM DELS GRANS ARTISTES D'AVUI, dins les més diverses tendències i categories
PICASSO, GRIS. AZENFANT, CHIRICO, JOAN MIRÓ, LIPCHTZ, BRANCUSI, ARP, LE CORBUSIER, REVERDY, TRISTAN TZARA, PAUL ELUARD, LOUIS ARAGON, ROBERT DESNOS, JEAN COCTEAU, GARCÍA LORCA, STRAWINSKY, MARITAIN, RAYNAL, ZERVOS, ANDRÉ BRETON, ETC, ETC.
Barcelona, març de 1928
Extret de Salvador Dalí: L'alliberament dels dits. Obra catalana Completa. Presentació i edició de Fèlix Fanés. Barcelona: Quaderns Crema, 1995.