Dadà té com tot el món plaers. El principal plaer de Dadà és de veure's en els altres. Ja que Dadà excita el riure, la curiositat o la còlera. Com que són tres coses molt simpàtiques, Dada esta molt content.
Dadà està més content com més es riu d'ell sense preparació. Essent l' Art i els Artistes uns invents molt seriosos sobretot quan així ressalta el Còmic, venim al Còmic per riure, Riem, doncs, per burlar-nos de nosaltres. Dada esta molt content.
També despertem la curiositat. Els homes seriosos, que en el fons saben com es preparen els miracles de la mena dels del Père la Colique o les llàgrimes de la Verge, pensen que seria més divertit divertir-se amb nosaltres. Tampoc no volen pas ensorrar tot el Sacrè Coeur de l'Art. Mireu com es fan amb nosaltres per tenir la nostra recepta. Dadà no en té, de recepta, però sempre té gana. Dadà està molt content.
Per a la còlera, així és deliciós. és així com comencen els grans amors. L'única preocupació pel futur fóra ser massa estimat. També és cert que sempre ens quedaria la facultat d'intercanviar els rols i llavors riure, desitjar o enrabiar-nos. Però mentrestant, quin profit n'hem tret! La preciosa boca d'algú que vomita injúries és oberta, i Dada en sap molt de jugar a l'empassa-boles. Dadà esta molt content.
A Dadà també li agrada llençar pedres dins l'aigua, no pas per veure que passarà sinó per considerar estúpidament les petites onades. Als pescadors no els agrada Dadà.
A Dadà li agrada trucar a les portes, rascar llumins per encendre barbes i cabells. Posa mostassa en els copons, orina a les piques i margarina als tubs de color dels pintors.
Us coneix i coneix tots aquells que us menen. Us estima, i no els estima. Amb vosaltres un pot divertir-se. Probablement us agrada viure, però teniu mals costums. Estimeu massa allò que us han ensenyat a estimar. Els cementiris, la malenconia, la tragèdia amorosa, les góndoles venecianes. Udoleu a la lluna. Creieu en l'Art, i respecteu els Artistes.
N'hi ha prou amb ensorrar tots els vostres petits castells de cartes i restituir-vos una total llibertat perquè sigueu els amics de Dada. Malfieu-vos d'aquells que us dirigeixen. Utilitzen precisament el vostre amor inconsiderat per l'oripell i el tenor per tenir-vos a la butxaca, en profit seu.
Tan lligats esteu a les vostres cadenes perquè puguin impunement utilitzar-vos com óssos d'una fira? Us afalaguen i us anomenen óssos salvatges, óssos dels Càrpats. Parlen de la llibertat i de les grans muntanyes. és per recol·lectar els calçs dels espectadors burgesos. Per una vella pastanaga i l'olor de mel sou capaços de ballar. Si no fóssiu covards i no estiguéssiu aclaparats perquè us han fet rumiar massa en altures i abstraccions inexistents, i en tot de ximpleries convertides en dogmes, us alçaríeu i jugaríeu com nosaltres al joc de la matança. Però teniu por de no creure més, i haver de nedar com taps a la superfície d'una aigua bruta, amb l'únic record d'una llimonada gasosa. No sabeu que podem no estar lligats a res i ser feliços.
Si algun dia decidiu reaccionar, Dadà farà petar les seves barres en signe d'amistat. Però si us deslliureu de les xinxetes per guardar polls, Dadà farà servir la seva petita manxa d'insecticida.
Dadà esta molt content.
Ribemont-Dessaignes: Dada, Manifestes, Poemes, Articles, Projectes (1915-1930)
Extret de Les avantguardes a Europa i a Catalunya. Selecció de textos i traducció a cura de Carme Arenas i Núria Cabré. Barcelona: Edicions de La Magrana, 1990.