Qui tingués tanta ventura
que un amor aconseguís,
que tothora fos encís
i cap hora fos malura!
Qui tingués tanta ventura!
Car l'amor és una rosa
qne el mal temps ha d’esfullar.
No coneix el llarg durar:
nou, és be1l; lassat, fa nosa.
Car l'amor és una rosa.
Una mica d'amistat
fins la tomba diu que dura.
Vés, amor, metzina impura;
vull la mel, vull el brossat
d'una mica d'amistat.
Amistat, m'occí l'amor,
doncs, guareix-me les ferides;
que tal volta, sent guarides,
la divina munior
pugui occir-me d'altre amor.