M’agradaria ferme vell en una pahís
Hont hi hagués herbas en caixons
En els balcons
Y garsas per carrers y carrerons,
Y selvas impenetrables
De roba blanca en els terrats,
Y anessin pels carrers infants extasïats,
Seguits de la mare
Rossa y riallera,
Inclinantse ab ayres afables
Y el pare solemne –ab les mans
A les butxacas insondables.
Ferme molt vell en un pahís ahont
Hi haguessin monuments voltats d’acacias
A catedrátichs
(savis pregons),
Botánichs, filosophs i matemátichs ;
Y se sentís el gran fresseig de las catifas
Que pican las cambreras als balcons;
Que hi haguessin soldats xiquets y boniquets
(com els soldats de plom);
Que hi hagués un riu
Ab voras tristas
Hont se tiressin els estudiants
Enamorats de las modistas;
Que hi hagués un quintet de músichs cegos
Que toqués tremolant música antita,
Y treyentse els casquets me saludessin
Els marxants a la porta
De la botiga.
Y hi hauria uns jardins plens de frescor
Y en els jardins un surtidor,
Y l’aygua tremolosa
Salpicada de peixos d’or.
Jo hi aniria
Y els infants me dirían, ab mollas a la má:
–Es el senyor de cada día.–