La boira va dient a cau d'orella
dels arbres nus que el sol engorronit
avui colga la llum que fou vermella
darrera els grisos paraments del llit
I en aquesta alba morta, allargassada,
llaurat, té olor de fossa cada tros,
i els penyals fan la cara traspostada
amb tot de negres cicatrius de plors.
Jo sé, però, que a l'hora ponentina,
qui tan emperesit s'embolcallà,
amb un dit displicent a la cortina,
aprimant-ne tot just la glassa fina,
un pom de malves esparpillarà
per a mi sol, que hi pararé la mà.