La boira va dient a cau d'orella
dels arbres nus que el sol, engorronit,
amagarà la seva faç vermella
darrera els grisos paraments del llit
I en aquesta alba morta, allargassada,
llaurat, fa olor de fossa cada tros,
i els penyals tenen cara traspostada,
amb tot de negres cicatrius de plors.
Jo sé, però, que a l'hora ponentina,
qui tan emperesit s'embolcallà,
amb un dit displicent a la cortina,
un pom de malves esparpillarà
(d'amagat del passant i la veïna)
per a mi sol, que hi pararé la mà.