PRÀCTICA

Veuràs que a aquest article li falten alguns apartats. Hauràs de redactar el resum, després d'haver llegit les paraules clau, la introducció, la discussió i les conclusions. Tens el resum original al final, perquè puguis comparar el teu propi text amb aquell. Recorda que és gairebé impossible que els dos textos siguin iguals, i que es tracta que valoris la selecció dels temes més oportuns per realitzar el resum, al mateix temps que has de trobar el registre lingüístic i l'estructura textual més adequats.

Text original:

Nivell de coneixements de la seva malaltia en pacients inclosos en un programa d'atenció a la hipertensió arterial
Centre de Salut de Catarroja (Comunitat Valenciana)

RESUM

PARAULES CLAU: HTA, programes de salut, educació sanitària

INTRODUCCIÓ

A Espanya hi ha de 4 a 5 milions d'hipertensos i, concretament, a la província de València, un 20% de la seva població és hipertensa. També se sap que al voltant del 50% de la població hipertensa no estan diagnosticats i, dels hipertensos diagnosticats, menys de a meitat reuneixen les tres condicions desitjables: saber-se hipertensos, fer tractament i estar ben controlats.

Per tot el que hem dit abans, destaquem el gran número de població afectada per la hipertensió, considerant-se aquesta malaltia de gran importància, perquè d'ella poden derivar-se complicacions cardiovasculars, renales, etc.

Per aquestes raons es va integrar el programa d'hipertensos dins de les activitats pròpies de tots els Centres de Salut, amb la finalitat de confirmar diagnòstics en subjectes amb xifres de tensió arterial elevades, i també el control, el seguiment i l'educació sanitària dels hipertensos ja coneguts per adequar la seva tensió arterial als nivells normals establerts.

En aquests programes de salut es realitza una labor de seguiment dels pacients, generalment mensual (excepte en determinats casos), i se'ls pren la tensió arterial, freqüència cardiaca i pes, a la consulta d'infermeria, la qual, juntament amb el metge de família, s'encarrega de la realització d'aquests programes.

A més del registre d'aquests tres paràmetres en cada consulta, s'intenta que el pacient millori la seva educació sanitària per al control de la seva tensió arterial. S'han realitzat estudis recents a Liverpool sobre aquest tema, on es plantegen diverses mesures de promoció de la salut, entre les que destaquen l'educació sanitària de l'HTA i d'altres moltes malalties, constituint aquesta educació un dels elements més eficaços.

Alguns dels pacients que arriben a la consulta porten molt de temps inclosos dins d'aquests programes d'hipertensos i hem volgut valorar en ells el nivell de coneixements que presenten sobre la seva malaltia. Certs aspectes com: les conseqüències, les causes, els símptomes, el tractament de l'HTA han estat els nostres objectius amb la finalitat de valorar de forma global el grau d'informació que tenen aquests pacients, i això és el que ens ha motivat a realitzar aquest estudi.

DISCUSSIÓ

En la realització d'aquest estudi hem volgut centrar la nostra atenció en la importància que té el disposar d'un nivell de coneixements adequats sobre la malatia de cada pacient.

- Analitzant els resultat que es relacionen amb les dades personals i sociodemogràfiques, vam obtenir a la mostra majoria de les dones hipertenses respecte dels homes que ho són i una mitjana d'edat aproximada de 65 anys. Si bé segons el 5è Informe de la Joint National Conference on Detection, Evaluation and Treatment of High Blood Pressure (JNC-V) no s'ha demostrat que hi hagi diferències significatives quant al sexe en la resposta de la pressió arterial i dels su pronòstic.

En estudis recents realitzats a Espanya, vam comprovar que l'HTA és més freqüent abans dels 45 anys en homes, mentre que a partir d'aquesta edat passa al contrari, ho és més entre les dones. Una explicació que alguns autors han apuntat és que els homes hipertensos més susceptibles a la malaltia cardiovascular moren abans, i aquest és el motiu pel qual en edats més avançades s'inverteix la relació. Els factors en relació amb l'administració d'anticonceptius orals i amb el tractament estrogènic posmenopàusic poden afavorir en les dones un augment de les xifres tensionals. Aquesta qüestió no ha estat investigada en aquest treball, però considerem interessant la seva anàlisi en estudis posteriors.

Quant a l'edat, la mitjana de la mostra se situa al voltant dels 65 anys. Per això era d'esperar que les xifres tensionals fossin més elevades que en la pobliació més jove, ja que hem constatat que les xifres de tensió arterial sofreixen un ascens progressiu amb l'edat, especialment la corresponent a la sistòlica, generalment degut a que les artèries es tornen més rígides i inflexibles com a resultat del procés d'arterioesclerosi. A la mostra vam obtenir un perentatge considerable d'immigrants, que es correspon amb la piràmide de població de la localitat, en què el percentatge de nascuts fora de la Comunitat Valenciana és del 23%.

- En relació amb les dades sobre el nivell d'educació sanitària: aquells pacients que porten més de quatre anys en el programa haurien de disposar d'un nivell de coneixements sobre la seva malaltia més elevat que el d'aquells altres que porten menys temps. Encara que sovint els pacients més antics en el programa disminueixen l'interès per la seva malaltia, ja que el programa planificat els pot resultar monòton. I en algunes ocasions els malalts que porten menys temps en aquest es mostren més animats a cooperar amb el personal sanitari, amb un nivell d'interès més alt (no hem trobat a la literatura cap dada sobre aquest tema).

Davant de la pregunta sobre què és el concepte d'HTA pràcticament cap enquestat sap definir la seva malaltia o bé ho fa de forma errònia, fins i tot confonen el concepte d'HTA amb el de pressió arterial. Observem en les persones de més edat una menor capacitat de resposta, com en els individus amb un nivell d'estudis inferiors. També és cert que en la definició d'hipertensió no s'hi posa l'èmfasi en el tipus d'educació sanitària que s proporciona al pacient.

Hi ha altres aspectes com són les conseqüències, les causes, els símptomes i el tractament de la hipertensió els elements en què s'insisteix més al pacient. Quan investiguem el coneixement sobre les xifres normals de la tensió arterial, la majoria (80%) saben quines són les xifres tensionals normals, d'acord amb els criteris proposats a JNC-V. Igualment, el pacients, en general, coneixen aquells símptomes habitualment relacionats amb les xifres elevades de TA, sobretot: els marejos, el dolor de clatell i la cefalea. Però aquesta simptomatologia no és específica de l'HTA i es pot presentar en d'altres malalties.

Insistir excessivament en la importància de la vigilància dels símptomes pot conduir al pacient a un control exagerat d'aquests i pot ocasionar-li ansietat, cosa que en cap cas el beneficiaria. Per això, i tenint en compte que la simptomatologia és imprecisa, pensem que seria més important destacar altres aspectes de la seva malatia en l'educació sanitària.

Quan investiguem la importància de la hipertensió i del seu control per als enquestats hem de destacar la rellevància que per a ells té la malatia, així com el seguiment i el control d'aquesta. Com els indiquem a la consulta d'hipertensió del centre, la seva malaltia és una afecció crònica i per tant ha de controlar-se durant tota la vida; l'abandonament del tractament, així com l'incumpliment terapèutic impedeixen un control efectiu.

Sobre la freqüència de la hipertensió en la població, el 90% dels pacients afirmen que és una malaltia freqüent. Així ho demostren els diferents estudis realitzats, que assenyalen una prevalença d'hipertensos del 20% a Espanya.

Quant als factors que afavoreixen un augment de la tensió arterial, els pacients enquestats assenyalen majoritàriament la sal com a factor influent principal en la hipertensió, seguit de l'estrés i dels greixos. I li donen una importància menor al cafè, al tabac i a l'excés de pes. En relació amb l'alcohol, les quantitats superiors als 30g/dia poden condicionar l'aparició d'hipertensió, induir un empitjorament o limitar la resposta al tractament farmacològic. A més un 10% de l'HTA dels homes pot ser atribuïda a l'alcohol, perquè encara que l'efecte pressor de l'alcohol s'ha demostrat tant en homes com en dones, en aquestes els consums diaris són netament inferiors. I per últim, existeix un altre risc afegit i és que en algunes begudes alcohòliques s'hi aporta un excés de sodi (per exemple en la cervesa).

En relació amb el sobrepés, comentem en primer lloc que la prevalença de l'obesitat en l'adult als països desenvolupats se situa entre el 15% i el 30% de la població, amb un clar predomini del sexe femení i una tendència a augmentar amb l'edat a partir dels 25 anys i fins la sisena dècada, obtenint el punt màxim entre els 40 i els 50 anys. En segon lloc, s'ha de tenir en compte que la prevalença de l'HTA en els obesos és 10 vegades superior a la de la població amb un pes normal. També s'ha comprovat que en baixar el pes, baixen les xifres de TA.

Anteriorment s'ha considerat la sal com un factor de gran rellevància. En els últims anys s'han realitzat diferents estudis sobre aquest tema, com en el cas del multicèntric Intersalt, el qual indica que no tots els individus responen d'igual manera a l'efecte pressor del sodi. De forma general, s'admet que existeixen grups d'hipertensos "sensibles a la sal" (la TA s'eleva amb ingestes altes de sodi) i "resistents a la sal" (no només no presenten aquest efecte, sinó que a més a més no responen a una dieta pobre en sodi). La sensibilitat al sodi sembla anar lligada a factors hereditaris.

Per aquest motiu, actualment es destaca el paper de l'alcohol i del sobrepés en l'augment de les xifres tensionals, i no tant de la sal. I són aquests els factors en el s que s'hauria de fer més èmfasi en l'educació sanitària del pacient.

En relació amb les complicacions derivades d'una HTA no controlada ni tractada, majoritàriament destaca l'IAM, encara que existeixen altres complicacions, com l'accident cerebrovascular (ACV). En canvi, cap pacient de la mostra assenyala les alteracions renals i visuals.

Davant d'aquestes dades podem observar que el nivell dels coneixements al voltant de les complicacions d'una HTA mal controlada és parcial. Per això pensem que s'hauria d'insistir més en aquelles complicacions que els malalts desconeixen, d'aparició crònica i menys evidents, però que són igualment importants.

Davant de la pregunta que fa referència al tractament farmacològic antihipertensiu, observem que la meitat dels pacients no sap quins medicació pren, igual com tampoc no coneix els seus efectes secundaris. Com a conseqüència, en els programes s'hauria d'insistir en aquells aspectes relacionats amb la medicació (efectes secundaris, dosis), més d'educar el pacient en la importància del tractament i en el seguiment mèdic rutinari.

CONCLUSIONS

Detectem deficiències en el nivell de coneixements sobre la malalatia en els pacients inclosos en el programa d'HTA. Aquells aspectes en els que observem un nivell més alt de desinformació sobre l'HTA són:

- En els factors que més incideixen en l'augment de les xifres tensionals (pes, alcohol)
- En les complicacions importants (renals, visuals) d'instauració crònica
- En el coneixement dels fàrmacs antihipertensius (dosis, efectes secundaris)

Per últim, destaquem la important labor que realitza el personal sanitari a les consultes programades d'hipertensió, on porten a terme el seguiment, el control i l'educació sanitària del pacient. Però també considerem necessari que es revisi en el pograma la informació que s'ofereix sobre els aspectes que es desconeixen.

AGRAïMENTS

Al personal del Centre de Salut de Catarroja, pel seu ajut en la realització d'aquest treball.

BIBLIOGRAFIA

1. MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO. SUBPROGRAMA DE HTA: Guía para la elaboración del programa del adulto en atención primaria de salud. Eds. Colección Atención Primaria de Salud 3, 5.ª ed.,1989:143.

2. CARMONA, M. D.; GÁLVEZ, M. J.; GERMÁN, C.; YEPES, I.: Educación para la salud del hipertenso y su familia. (Educació sanitària). Rol de Enfermería 1989; 126:50.

3. Cens de Població 1991.

4. TAULLI JANICE: "Cuidados de enfermería de los adultos con hipertensión", a: Beave-Myers, Enfermería Médico-quirúrgica. Harcourt Brace-Mosby, 3a ed., 1999.

 

Revisa la pràctica