• Què és?

És una tècnica que serveix per classificar i ordenar totes les idees obtingudes amb la pluja d'idees, l'escriptura lliure, l'estrella o el cub. Amb aquesta tècnica, classificaràs els objectes en classes, és a dir, en elements que posseeixen propietats comunes.

  • Per a què serveix?

Aquesta tècnica t'ajudarà a agrupar les idees segons la pertinença a classes. Així podràs classificar i ordenar tota la informació de què disposis i podràs construir un discurs amb les idees que hagis obtingut.

  • Com es fa?

En utilitzar aquesta tècnica de classificació, és fonamental saber abstreure, és a dir, saber eliminar detalls superflus de manera que es puguin reconèixer característiques comunes a les idees que s'han reunit. Has de tenir clar que, perquè una classe quedi ben delimitada, ha de tenir un nom, constituït per una o diverses paraules. Les relacions que poden presentar-se entre dues classes són de tres menes:

  • Inclusió: Aquesta relació es dóna quan tots els elements de la classe A són elements de la classe B.

  • Exclusió: Aquesta relació es produeix quan cap element de la classe A no forma part de la classe B.

  • Intersecció: Aquesta relació apareix quan hi ha elements comuns a totes dues classes.

  • Exemple

  • Inclusió: Per exemple, la classe dels gossos queda inclosa en la dels mamífers; tots els gossos són mamífers.

  • Exclusió: Per exemple, els mamífers i les plantes es troben en relació d'exclusió.

  • Intersecció: Per exemple, els mamífers i els animals aquàtics comparteixen elements comuns amb totes les balenes.

  • Pràctica

Redacta un text combinant les oracions següents. Utilitza la tècnica de classificació.


  1. El virus de la Sida es va identificar l'any 1984.
  2. Al començament, la sida afectava sobretot els anomenats grups d'alt risc (hemofílics, homosexuals, drogoaddictes, etc.) però en l'actualitat està arribant a tots els sectors de la població.
  3. Segons l'OMS, el nombre de casos declarats de la malaltia a tot el món l'any 1987 era de 45.000, però s'estima que el nombre real de casos és de més de 100.000.
  4. El virus es transmet a través de la sang i de l'esperma.
  5. S'anomenen seropositives les persones que estan infectades pel virus, encara que no hagin desenvolupat la malaltia.
  6. Encara no existeix cap vacuna eficaç contra el virus.
  7. Els malalts no moren del mateix virus de la Sida, sinó a conseqüència de les malalties oportunistes que ataquen l'organisme indefens.
  8. S'ha qualificat la sida com la pesta del segle XX.
  9. El període d'incubació del virus és molt llarg (entre dos i vuit anys) i varia segons les característiques de la persona.
  10. Sida són les inicials del Síndrome d'ImmunoDeficiència Adquirida.
  11. El virus no s'encomana a través del contacte d'objectes que hagin utilitzat els malalts (gots, plats, roba, lavabo, wàter, etc).
  12. L'AZT és una substància que frena la reproducció del virus de la Sida i que allarga la vida dels malalts.
  13. La manca d'informació sobre la Sida ha provocat greus conflictes socials: marginació dels malalts, campanyes moralistes contra la llibertat sexual.
  14. No se sap amb certesa quin és l'origen del virus: alguns investigadors creuen que prové del continent africà i que allí el virus es va transmetre a l'home i a la dona.
  15. Les últimes estadístiques diuen que només el 30% de les persones seropositives arriben a desenvolupar la malaltia.
  16. Els països que han sofert més casos de Sida són, en aquest ordre, els Estats Units, França i Canadà.
  17. L'aparició de la malaltia també està afectant el món empresarial: les empreses de preservatius i espermicides augmenten les seves vendes. Diverses empreses competeixen per comercialitzar tests de detecció i vacunes.
  18. Inicialment, els francesos van anomenar el virus LAV i els americans HTLVIII; però actualment tothom el coneix com el virus VIH (virus de la immunodeficiència humana).
  19. La majoria de països occidentals han iniciat campanyes d'informació i de prevenció de la malaltia.
  20. Les millors mesures de prevenció són evitar les xeringues utilitzades per altres persones i utilitzar preservatius en les relacions sexuals esporàdiques.
  21. Alguns investigadors sostenen que el virus es va escapar d'un laboratori d'investigació científica.
  22. El virus ataca el sistema immunològic de la persona, que és l'encarregat de defensar l'organisme de tots els microbis i malalties que provenen de l'exterior.
  23. Existeix una prova per saber si una persona té o no el virus, que consisteix a detectar en l'organisme anticossos contra la malaltia.
  24. Els hàbits sexuals de la població estan canviant com a conseqüència de la propagació de la malaltia.
  25. S'anomenen asimptomàtiques les persones que, tot i tenir el virus, no han desenvolupat la malaltia.

 

  • Bibliografia

  • SERAFINI, María Teresa. (1992) Come si scrive. Milà: Bompiani. Versió castellana: Cómo se escribe. Barcelona: Paidós.

ORGANITZAR IDEES
LA CLASSIFICACIÓ