PRÀCTICA

A continuació et presentem un text del qual pots fer el comentari. Les pautes per dur a terme l'exercici són les que trobaràs en l'apartat anterior “exercici”, en què trobaràs un comentari de text i l'explicació dels aspectes que s'han tingut en compte per dur-lo a terme. A l'apartat “Revisa la teva pràctica”, hi trobaràs una sèrie de preguntes que pretenen servir de reflexió i d'orientació a l'hora de completar amb èxit el teu comentari de text final.

TEXT

Aquesta setmana TV3 va dedicar un ampli reportatge a la renovació del flamenc a través de les noves generacions que barregen aquesta tradició musical amb altres tradicions. Tot i que he de confessar que el reportatge com a tal no em va entusiasmar gaire, m'he trobat defensant en més d'una conversa de cafè l'oportunitat i la conveniència de realitzar-lo i emetre'l per part de la televisió nacional de Catalunya. Sempre he pensat que la primera matèria d'una televisió nacional no és només allò que passa a Catalunya, sinó allò que interessa als catalans, passi a Catalunya o a fora.

El punt de vista nacional d'una televisió no és territorial — al contrari, la que és veritablement territorial és una televisió regional—, sinó humà. Als catalans els interessa allò que passa arreu del món —tot i que naturalment els interessa més allò més pròxim— i per tant una televisió nacional ha d'emetre reportatges sobre l'Afganistan, sobre el Festival de Cinema de Canes, encara que no hi hagi cap pel·lícula catalana, o sobre l'evolució del jazz de Nova Orleans. Encara més: sobre el flamenc, en la mesura que és constatable entre els ciutadans de Catalunya un interès real per aquesta música, present en la vida cultural i associativa del país. Allò de “són catalans els qui viuen i treballen a Catalunya” no ho podem fer servir només quan ens convingui.

Per tant, em sembla molt bé que TV3 faci reportatges sobre el flamenc. No em semblaria bé, de tota manera, que això es presentés com a contraposat a la presentació a través de la televisió nacional de la cultura tradicional del país. Em semblaria greu que per defugir l'antropologisme o el folklorisme propi ens dediquéssim a jugar a l'antropologia aliena. No cal. A mi m'interessa el flamenc com em pot interessar l'òpera o el jazz o la novel·la italiana. Però no en contra de res, sinó a més a més de tot, per descomptat, el més pròxim i el més propi. Perquè una cosa és la curiositat per tot i una altra el papanatisme per l'aliè.

(Vicenç Villatoro, “Flamenc a TV3”. Avui, 22 de juliol de 1989)

PREGUNTES PER AJUDAR AL COMENTARI:

Has tingut en compte la macroestructura del text? Creus que la divisió dels paràgrafs és arbitrària?

T'has fixat en la tipologia textual? Has pensat en quin context situacional s'inscriu?

Has tingut en compte la imatge que l'autor vol transmetre d'ell mateix? Creus que presenta una versió objectiva o esbiaixada dels fets?, creus que dóna més informació o opinió?

Què en penses de l'ús de paraules com “folklorisme” o “papanatisme”? I “antropologisme”? Quines connotacions tenen? L'autor utilitza aquests neologismes per reforçar la força il·locutiva del seu missatge?

Pots identificar algun fragment que serveixi de resum del text? Aquest fragment coincideix amb l'oració que recull el tema de l'escrit?

Quina és l'estratègia argumentativa predominant (connectors, ironia, preguntes retòriques, citacions...? Quina creus que és més efectiva?

Quant al nivell oracional, hi predomina la hipotaxi (subordinació) o la parataxi (coordinació)? Creus que aquest fet és rellevant per a l'objectiu que persegueix el text?

A quin tipus de públic s'adreça el text? Creus que el llegirà de la mateixa manera un català que un lector estranger (ex. francès)? I un ciutadà espanyol de fora de Catalunya?

Podries localitzar estratègies discursives que facin pensar que l'autor ha volgut dirigir el seu missatge a un col·lectiu en concret? (És a dir, marques discursives que facin palès que l'autor pensava en un destinatari concret quan va escriure el text)