Comentari d'una carta circular

Barcelona, desembre de 1992

Benvolguts companys,

Un any més ens apropem a la celebració de Sant Raimon de Penyafort i una vegada més en nom de la Junta de Govern, em plau fer-vos arribar la nostra invitació als actes commemoratius.

Com podreu veure en el programa adjunt, començarem, com cada any, amb el record dels companys que han mort, oferint la Missa pel seu etern descans que se celebrarà a la Catedral de Barcelona, on està enterrat Sant Raimon de Penyafort. La nostra participació en aquest acte és l'expressió del profund respecte que ens mereixen i l'oració dels qui som creients.

Aquest any, el sopar de Gala s'oferirà en el Gran Saló del Palau Nacional de Montjuïc i, com sigui que, dissortadament, no podem donar cabuda a tots els companys, serà imprescindible que adquiriu el vostre tiquet abans del dia 10 de gener per poder assistir al sopar.

Esperant poder-vos saludar durant els actes del dia 22 de gener, rebeu una abraçada del vostre company.

 

Degà

Mxxxxxx, 2XX, 080XX Barcelona. Espanya. Tel. (93) XXX XX XX. Fax (93) XXX XX XX

• Comentari general

Es tracta d'una circular informativa, en forma de carta, que la màxima autoritat d'una entitat envia als seus associats per informar-los d'un acte que tindrà lloc pròximament. El propòsit del text és donar els detalls més importants de l'acte i invitar tots els associats a participar-hi. El text segueix l'estructura prototípica d'una carta, amb salutació ( Benvolguts companys ), introducció (1r paràgraf), cos (paràgrafs 2n i 3r), tancament i comiat (4t paràgraf). Usa un registre moderadament formal (tractament de vosaltres, amb primera persona del singular), amb algun mot més especial ( em plau ).

Per tractar-se d'una carta, és rellevant la construcció de la imatge de l'autor o emissor i la projecció que fa del seu destinatari, que comentem a continuació.

• La imatge de l'emissor

Si fem el recorregut lineal del discurs, l'emissor emergeix sota diverses formes al llarg del text. El primer element que destaca és la inscripció nominal de l' Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona , acompanyada de l'anagrama de la institució, a l'encapçalament de la plana. Aquestes referències, possiblement preimpreses al paper, fan joc amb la que hi ha al peu, que dóna fe del càrrec de l'emissor ( degà ) i de l'adreça del Col·legi. Aquestes denominacions indiquen al destinatari, ja en obrir la carta, qui és n'emissor i per quin motiu se li adreça: és una comunicació entre col·legiats.

A l'interior del text, la primera inscripció pronominal és una 1a personal plural i apareix en iniciar el paràgraf (línia 2): ens trobem ; abasta tots els col·legiats, inclosos l'autor i el lector, i el denominarem nos 1 . La següent inscripció salta a 1a persona singular ( em plau , línia 3), encara que matisada semànticament amb l'explicitació en nom de la Junta de Govern . Aquest esment permet determinar el valor de la marca següent, que torna a ser plural ( la nostra invitació ; línia 4), però que té un abast diferent al nos 1 (qui invita és la Junta) i que per això denominarem nos 2 .

A l'inici del segon paràgraf, hi ha un altre nosaltres ( començarem ; línia 5) que ara es refereix als col·legiats que aniran a la celebració i que denominarem nos 4 . En la mateixa oració destaquen dues formes impersonals ( oferint i se celebrarà ; línies 6-7) que amaguen els agents de l'acció. Les dues marques següents ( la nostra participació i ens mereixen ; línia 8 i 9) són nos 4 , però la darrera ( dels qui som creients ) torna a tenir un abast diferent: ara es refereix al subconjunt dels col·legiats que tenen creences religioses (nos 5 ).

Al paràgraf següent, hi ha una forma impersonal ( s'oferirà ) i un altre nos 2 ( no podem donar cabuda ). Així mateix el darrer s'inicia amb una altra forma impersonal ( esperant poder-vos saludar ) i amb una denominació ( del vostre company ) que en tots dos casos es refereixen a la persona que firma la carta. Aquesta firma manuscrita i el nom complet de l'autor (EGM) són les últimes marques del text, si prescindim de la denominació preimpresa final, que ja hem comentat.

• La imatge del destinatari

• Enumero els diversos indicis que fan referència al destinatari:

•  No hi ha referències nominals ni personals al destinatari. És una carta d'enviament massiu, en què l'emissor no distingeix ni individualitza el destinatari. Això la fa més freda i distant.

•  Tractament gramatical de vosaltres: em plau fer-vos arribar, podreu veure, adquiriu, vostre, poder-vos, rebeu, vostre company .

•  Categorització lèxica familiar i propera: companys .

•  Tractament proper en la salutació: benvolguts .

Gestió del coneixement. El que l'autor diu o pressuposa que el lector sap ens dóna algunes pistes: a) dóna per suposat que tots els advocats saben que Sant Raiman de Penyafort és el patró d'aquesta professió i, doncs, que celebra el seu dia en la festivitat del sant. En canvi, explica que les despullles del sant són enterrades a la Catedral de Barcelona, perquè pressuposa que el destinatari no ho sap. També és interessant el fet que no pressuposi que els destinataris siguin creients, però sí que poden voler expressar el respecte envers els companys difunts. Tampoc s'explica on és el Palau Nacional de Montjuïc (per on s'hi entra, com s'hi arriba)