Què és?
La descripció és un mode d'organització del discurs
que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes,
paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes
de la realitat, des dels més concrets als més abstractes. Per
mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació
i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu
o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit
de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar
estrictament la informació.
Com totes les seqüències
(modes d'organització del discurs), la descriptiva pot ser la dominant
en un text (informe mèdic, presentació de vins, tractat de botànica),
però en la major part dels textos sol aparèixer combinada amb altres
seqüències. En l'àmbit literari forma part substancial dels
relats: juntament amb la seqüència narrativa i la dialogal és
part essencial de la representació del món de ficció.
Podem distingir dues classes de descripció: l'objectiva i la subjectiva:
En una descripció objectiva l'autor adopta
una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita
a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles,
les característiques que millor el defineixen (no intenta
suscitar cap emoció estètica en el lector).
Aquest tipus de descripció és característica
dels tetxos acadèmics i científics.
En una descripció subjectiva l'autor reflecteix
el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran
càrrega subjectiva i sol tenir una fianlitat estètica.
La descripció té una funció rellevant
en l'àmbit de les disciplines científiques que
volen donar compte, de forma organitzada i exhaustiva, de les
característiques del món natural i social. Per
això trobem descripicions en l'astronomia, la física,
la geologia, la química, la botànica, la geografia,
la història, l'economia o l'antropologia. En definitiva,
tota ciència té una dimensió descriptiva
a més de la dimensió explicativa.
- Estructura dels textos descriptius
Mentre
que una descripció no científica pot incloure de manera desordenada
dades molt subjectives (per exemple, la descripció de la persona estimada
en una conversa informal), en un text acadèmic, en canvi, les descripcions
només admeten dades objectives i comprovades. A més, en un text
científic, l'ordre és essencial i s'ha d'utilitzar necessàriament
un estil objectiu, clar i concís. Podem considerar tres procediments
ordenats: el primer és l'establiment del tema, amb la presentació
de l'objecte com un tot. El tema es pot establir des de l'inici o bé després
d'enumerar les característiques. El segon procediment és de la caracterització,
a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats i les
parts de l'objecte de la descripció. El tercer procediment consisteix a
establir-ne la relació amb el món exterior, tant pel
que fa a l'espai i el temps, com pel que fa a les múltiples associacions
que es poden activar amb altres móns i objectes anàlegs (comparació,
metonímia, metàfora).
- Establiment del tema
- Caracterització
- Relació amb el món exterior
Observa aquest fragment de L'illa del tresor, de
R.L. Stevenson, en què descriu el vell bucaner:
|
Establiment del tema
|
El recordo encara com si fos ahir. Aparegué pesadament
al llindar d'entrada, i rere seu un carretó, carregat
amb el seu cofre mariner:
|
|
Caracterització
|
un home gegantí, fort i bronzejat; la cua dels cabells,
embreada, li queia fins a l'esquena, sobre el tabard
d'un blau brut. Tenia les mans clivellades, plenes
de cicatrius, amb les ungles irregulars i negres.
A la galta, el cop de sabre li havia deixat un xiribec
blanquinós, repugnant. |
|
Relació amb el món
exterior
|
Recordo que, tot mirant la cala, xiulava baixet;
i després es posà a entonar la vella cançó marinera
que tan sovint li havia de sentir:
Quinze són que volen el cofre del mort, quinze
són, oh, oh, i una ampolla de rom! |
A. Idear (explorar la situació)
En la descripció cal seleccionar minuciosament les paraules
precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció.
És per això que és essencial explorar la
situació.
La descripció s'aplica tant a estats com a processos
i es realitza segons una perspectiva o un punt de vista determinats,
en un ampli ventall que es presenta des de l'angle més
objectiu fins al més subjectiu. Tota descripció
està condicionada pel context en què apareix la
conmunicació: la relació entre els interlocutors,
el contracte comunicatiu que s'estableix, el coneixement compartit
que es pressuposa. El propòsit del text -ja sigui persuadir,
convèncer, criticar, informar, burlarse o commoure-,
orienta la descripció, que tindrà una funció
predominantment informativa, expressiva, argumentativa o directiva.
El contingut respon a preguntes, explícites o implícites,
com ara: què és?, com és?, quines parts
té?, per a què serveix?, què fa?, com es
comporta?, a què s'assembla? Tot això forma
part de la configuració pragmàtica.
B. Ordenar (esquema estructural)
El segon pas que hem de dur a terme és ordenar les informacions
que hem obtingut. L'estructura dels textos descriptius pot variar,
ja que es poden establir diversos graus de complexitat.
Veure Estructura dels textos descritius
C. Textualitzar (redacció del text)
Una vegada realitzades les etapes anteriors, iniciarem la redacció
del text descriptiu, tenint en compte dels característiques
següents.
En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver
moltes comparacions i metàfores, des de les descripcions
de les converses quotidianes fins a les literàries. En
aquest últim cas, l'expressió de la percepció
de la realitat adquireix a través de la paraula trets
nous i atractius, perquè evita l'estereotip gastat, recorrent
a la creativitat i al valor estètic.
Els elements lingüísiticodiscursius més característiques
de la seqüència descriptiva són els que es
troben en el lèxic nominal (substantius i adjectius).
L'èxit del text descriptiu depèn de la selecció
deles paraules adequades: terminologia específica en
el cas de la ciència i de la tècnica; noms i adjectius
valoratius, precisos i suggerents per representar una escena
o la impressió que aquesta ens ha produit.
|
| |
