EXEMPLE

Morfologia i funcionament del cor

El cor és un múscul buit, situat al centre de la cavitat toràcica, entre els pulmons. Una paret muscular, el septe, divideix el cor en dues parts: l'esquerre i la dreta. En cada part una vàlvula la divideix en dues cambres: la superior o aurícula i la inferior o ventricle. La vàlvula dreta s'anomena tricúspide, i l'esquerra, bicúspide o mitral.

El cor realitza uns moviments repetitius que s'engloben en el cicle cardíac. Aquest està compost per la diàstole (quan es relaxa i s'omplen les aurícules de sang), la sístole auricular (les parets de les aurícules es contrauen i la sang passa als ventricles corresponents a través de les vàlvules auriculo-ventriculars) i la sístole ventricular (les parets del ventricles es contrauen i la sang surt del cor per les artèries a través d'altres vàlvules). Cada cicle correspon a un batec i el cor, en condicions normals, batega entre 60-80 vegades per minut.

El cor bombeja sang a tot el cos, subministrant a les cèl·lules oxigen i substàncies nutritives. L'aparell circulatori és el que transporta les substàncies absorbides en el tub digestiu i l'oxigen als teixits, així com el diòxid de carboni als pulmons i altres productes metabòlics als ronyons. La sang és el teixit encarregat de transportar aquestes substàncies per tot el cos. L'aparell ciruculatori està format pel cor i pels vasos sanguinis.

 

L'estructura d'un text descriptiu pot presentar diversos graus de complexitat. En l'exemple que has llegit, el títol del text representa l'establiment del tema i el primer paràgraf ens dóna una definició de l'objecte de la descripció (el cor).

A continuación s'inicia la caracterització de l'objecte que es descriu. Es divideix el cor en unitats individuals, cada una de les quals rep una petita descripció. El recorregut descriptiu va des d'allò més extern a allò més intern; d'esquerra a dreta. D'aquesta manera, l'emissor indica la interpretació que n'ha de fer el lector. La caracterització del cor continua amb la descripció del funcionament: sístole i diàstole.

L'últim paràgraf estableix la relació del cor amb el món que l'envolta: l'aparell circulatori i el cos humà. Com que relaciona el cor amb l'aparell circulatori, també en fa unadescripció breu.

L'estil de la descripció es caracteritza per l'ús de substantius de significat específic (terminologia): septe, aurícula, ventricle, tricúspide, bicúspide, mitral, etc. Una altra característica típica dels textos descriptius és l'ús de verbs en present (és, divideix, realitza, bombeja), que permet fer afirmacions de caràcter general, i l'ús de la definició (El cor és un múscul buit, situat al centre de la cavitat toràcica, entre els pulmons).