Les notes són explicacions, comentaris o advertències que acompanyen el text, però que se situen fora perquè no pertanyen pròpiament al discurs, per exemple:
Que els renecs siguin expressions vulgars, i que també ho siguin les exclamacions de caire escatològic, no ho dubta cap parlant. Però l'ús dels mots amb què ens referim a parts del cos són considerades tradicionalment "impúdiques" és certament ambivalent1. Així, doncs, la percepció de determinats mots i expressions com a cultes, estàndards, familiars o vulgars, no és certament unívoca, com tampoc no és nítida la classificació d'un mot o d'una expressió.
1.Segons Joan Badia, hom ha dit "Som collonuts!" des del balcó del Palau de la Generalitat a quatre milions de persones o més, i hom ha dit i escrit l'expressió "això són collonades" i pocs parlants hi han trobat matís de vulgaritat.
En el cos del text, els números que remeten a les notes van sense parèntesis, volats (tipus superíndex), i solen anar immediatament després dels signes de puntuació:
en el mateix tipus d'estrofa).8
de la mateixa mà que va escriure les paraules "auctor libri".4
com ja hem indicat oportunament, 21 el reflex [...]
La raó és d'ordre estètic: d'aquesta manera, el blanc que resta sota el número volat no crea un espai estrany entre els signes de puntuació i les paraules anteriors. Abans s'havia fet més aviat a la inversa: es tendia a posar el numeret volat de les notes abans dels signes de puntuació. Aquest costum no tenia l'inconvenient estètic a què s'ha al·ludit quan el número (volat o fins i tot sense volar) es tancava entre parèntesis per fer-lo més visible.
EXEMPLES
Usos més freqüents
És important saber que, si els exemples van a l'interior del paràgraf, es posen en cursiva. En aquest cas, no hi ha altra puntuació que la que correspon al període; per això, els punts finals de les frases utilitzades com a exemple es poden suprimir (però cadascuna de les frases ha de començar amb majúscula), per exemple:
És, doncs, abusiva la coma entre el subjecte i el verb:
La major part dels estudiants es queixaven de les taxes acadèmiques, Aquesta biga de ferro fa la mateixa funció que una de fusta; o entre el verb i el complement directe: El nostre autor acaba concloent que aquest fet és secundari.
