Generalment s'utilitza per indicar
un incís dins d'una oració, funció que comparteix amb els parèntesis
i les comes. No obstant això, els guions introdueixen dins la
seqüència un element de contrast, en general brusc (des del
punt de vista de l'estructura sintàctica); per aquest mitjà
l'escriptor es desdobla i fa una observació a part, un comentari
personal, una ironia.
a) El guió i els parèntesis
Una oració o un fragment que es troba entre guions pot incloure
una altra oració o un altre fragment entre parèntesis:
Casada als catorze anys amb un home molt
més gran aleshores (al segle XVII) recomanaven que les
noies es casessin ben joves i així no tindrien temps d'enamorar-se?,
la nostra dona espera que el marit torni de mar.
Cal notar que els guions poden anar al mig de la frase, cas
en què l'incís es marca amb guions dobles, o bé al final, cas
en què es marca amb un sol guió, ja que el segon s'omet davant
del punt.
b) Ús del guió en citacions que inclouen intervencions del
citador
Molt sovint, dins d'una citació, els autors utilitzen els guions
per separar les intervencions del citador:
«També es podria donar el cas potser
es dóna sovint i tot que els valors de què es parla diu
Salvador Espriu tinguin poca cosa a veure amb els que
condicionen les formes d'actuar.»
Com es pot observar, aquesta opció és ambigua, la solució preferible
és amb comes:
«També es podria donar el cas potser
es dóna sovint i tot que els valors de què es parla»,
diu Salvador Espriu, «tinguin poca cosa a veure amb els que
condicionen les formes d'actuar.»
Errors més freqüents
a) Els guions i el diàleg
Sol haver-hi molts problemes a l'hora d'utilitzar els guions
en els diàlegs. Els diàlegs es marquen també amb guions; s'obre
la intervenció de l'interlocutor amb un guió i es marquen també
amb guions els incisos del narrador.
Quina pluja ens va caure! va
dir la Sara. Semblava que no hagués de parar mai.
*Quina pluja ens va caure! va dir la Sara. Semblava
que no hagués de parar mai.
c) Els guions i els dos punts
Els dos punts van sempre darrere el segon guió, excepte en el
cas dels incisos anteposats dels diàlegs.
Vegeu-ne els casos següents extrets de la mateixa obra:
Tinc set va dir. I continuà:Em podries donar un
got d'aigua?
EXERCICIS
1. Puntua convenientment el diàleg i el final de totes
les frases del text (.?! ... ):
Escolta Almenys, digues on som, on anem, què és aquesta ciutat
Hans se'l mirava divertit
Això és, com has dit, una ciutat La ciutat o el país, com vulguis,
del Senyor Ti És una veritable ciutat
Sota terra, oi
Sí, és subterrània
Aquells dos són els homes de confiança del Senyor Ti, oi
Sí Aquí vivim a l'estil del temps dels faraons Mira, amb quatre
paraules: el Senyor Ti
Hans es va interrompre Va fer entrar en Pere en una altra porta
Hi havia un corredor amb tot de portetes a banda i banda N'obrí
una i el va fer passar En Pere, un cop a dins, va fer:
Què Continua, Hans
Però l'alemany havia canviat d'actitud
No vull comprometre'm Ja ho sabràs No vull comprometre ningú,
jo Bé pots explicar-me alguna cosa, per senzilla que sigui,
caram Tinc dret a saber, jo també, oi
JOAQUIM CARBÓ, La casa sota la sorra.
Ed. Laia
2. Puntua convenientment (amb l'ús de guions i dels dos punts)
el text següent:
Anthony Stoneburner sabia que no podia explicar-li tot el tripijoc.
Li posà les mans a les espatlles i, mirant-la de dalt a baix,
digué
Confia en mi, Emily. No te'n puc dir reS. L'únic que has de
saber és que Paul Williams s'ha ficat en un joc molt perillós
i que més val que en quedis al marge. Ningú més no ha de saber
que ell et va venir a veure.
Està bé. Emily, resignadament, abocà tot el que sabia Va venir
dilluns, ho recordo perquè és el meu dia lliure. Era començaments
de març...
Saps el dia exacte?
Ara no me'n recordo bé. Devia ser el primer, no, el segon dilluns.
El dia 8 de març. Em va dir que venia de Trípoli i que havia
oblidat els diners i que necessitava uns quants dòlars per comprar
un bitllet per a Roma.
A Roma has dit? Stoneburner no podia amagar la seva satisfacció
davant la novetat.
Sí, a Roma; jo mateixa vaig acompanyar-lo a l'aeroport tres
dies després.
Això és molt important, Emily. I no saps què hi anava a fer,
a Roma?
Em va dir que hi tenia diners i que ja m'enviaria els diners
que li havia deixat. I, en efecte, els vaig rebre uns dies després.
XAVIER MORET, L'americà que estimava
a Moby Dick. Eds. Tres i Quatre