Què és?

És un text que descriu amb detall tot un seguit d'activitats i projectes que es duran a terme en el futur, o bé que ja s'han realitzat. En el primer cas, es descriu el que un professional o un grup de professionals tenen previst dur a terme en el desenvolupament de la seva activitat professional (memòria-projecte). En el segon cas, es tracta d'un text en el qual es resumeixen i es detallen les activitats que ja ha realitzat una associació o un determinat grup, normalment durant un període de temps concret que acostuma a ser un any (memòria-informe). És a dir, en un cas es detallen projectes futurs (per exemple, en les memòries arquitectòniques), i en l'altre es detallen projectes i activitats que ja s'han dut a terme, per tal que en quedi constància (en aquest cas, en són un exemple clar les memòries de les empreses, les entitats o institucions que, com a tals, estan obligades a retre comptes de les seves activitats anualment).

Ja siguin d'un tipus o d'un altre, les memòries són textos normalment extensos, en els quals el tipus de llenguatge pot coincidir, en part, amb el que observàvem en l'informe. Són textos expositius i descriptius, detallats i raonats.

La memòria es fa servir en molts àmbits professionals, tant per descriure amb detall projectes i fets futurs com passats. Per exemple, en l'àmbit acadèmic i en la investigació científica es fan servir per sol·licitar beques i projectes d'investigació (en aquest cas, com una possibilitat en el futur). Els projectes arquitectònics són una bona mostra del que estem exposant: tot projecte arquitectònic va acompanyat d'una memòria en la qual s'explica se explica de manera detallada i raonada l'abast de les obres, i s'analitzen i es justifiquen tant els factors dignes de consideració en la fase de la redacció i el disseny, com tots aquells que es tindran en compte durant l'execució de l'obra.

Les memòries que detallen activitats ja realitzades són tipus de textos bastant semblants als informes. Una memòria, en aquest sentit, seria com un informe de les activitats que s'han dut a terme. No obstant això, hi ha una diferència: l'informe s'adreça al lector per tal que pugui prendre una decisió sobre un tema determinat, mentre que la memòria només pretén recollir les activitats i els projectes que ja s'han realitzat, per tal que restin "en la memòria".

• Com es fa?

a. La memòria com a detall d'un projecte (memòria-projecte)

La memòria ha de recollir tots els aspectes rellevants sobre un projecte futur (una baca, un projecte d'investigació, una construcció, etc.). És per això que en el moment de la redacció caldrà tenir en compte els aspectes següents:

a) En primer lloc, és imprescindible pensar en tots els elements que seran d'interès en relació amb el projecte.

b) Després cal agrupar-los en un esborrany inicial.

c) Finalment, cal ordenar-los de manera lògica i raonada.

En una memòria és molt important donar tots aquells detalls que siguin necessaris, amb la màxima precisió, però al mateix temps han d'estar ordenats de manera coherent i raonada. Les memòries de projectes acostumen a ser textos bàsicament descriptius i expositius, però també hi podem trobar característiques dels textos instructius, segons l'àmbit d'especialitat de la memòria (veure l'exemple del bloc dels textos en català).

b. La memòria com a resum o recopilació d'activitats (la memòria-informe)

En aquest cas, la memòria ha de recollir tota la informació sobre el que un organisme ha elaborat, organitzat, produït, etc., i ha d'estar projectat al llarg d'un període que normalment és anual. Per tant, s'han de realitzar els passos següents:

a) En primer lloc, és necessari recollir tota la informació disponible, que ha de ser molt àmplia i precisa, amb les dates concretes i totes les dades sobre els fets que s'hi recullen i les persones que hi han intervingut.

b) Després caldrà ordenar aquesta informació temàticament, de manera que les activitats restin ordenades en blocs coherents i lògics, sempre en relació amb l'àmbit en el que s'elabora la memòria.

No és possible plantejar un únic esquema per a les memòries, ja que els elements o parts que les formen depenen molt de l'àmbit en el qual s'inscriguin. En les memòries molt breus no acostuma a haver-hi apartats independents, tot i que evidentment s'hi pot observar una estructura semblant a la de les memòries extenses.

No obstant això, l'estructura bàsica de les memòries descriptives d'un projecte és més o menys la següent:

- Presentació del projecte
- Pla de treball: tasques que es proposen com a objectius fonamentals
- Desenvolupament explicatiu i raonat d'aquestes tasques i d'aquests objectius.

Per a les memòries com a resum o recopilació:

- Presentació de la entitat, institució o organisme, amb els objectius que té com a grup, la relació dels participants, etc. (A vegades aquesta informació s'inclou al final).
- Relació de las activitats realitzades, moltes vegades amb la finalitat de justificar la necessitat de mantenir vigent el projecte de l'entitat o el grup.
- Enumeració i valoració dels resultats concrets, si és que n'hi ha.
- Conclusions breus i exposició de les línies futures de treball (projectes futurs).

La memòria recopilatòria (memòria-informe) normalment no inclou recomanacions o conclusions orientatives perquè, com ja hem, esmentat, no pretén influir en la decisió de l'interlocutor sinó informar de manera àmplia, ordenada i sistemàtica dels esdeveniments i projectes realitzats. El que sí que apareix en aquest tipus de memòries és un cert grau de valoració; per tant, el llenguatge pot ser una mica més modalitzat i subjectiu que en les memòries de projectes, en els qual s'acostuma a ser molt neutre.

La redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa; l'estructura, lògica i coherent. Els paràgrafs han de ser curts, amb frases breus i d'estructura senzilla. S'ha d'eliminar tot el que sigui irrellevant i la redacció ha de ser sintètica. En alguns casos, la informació apareix sense desenvolupar, en forma d'elements enumerats.

En les memòries de projectes apareix la primera persona del singular o del plural, segons si hi ha un o diversos participants en el projecte. En les memòries-informe, s'acostuma a utilitzar la primera persona del plural, ja que s'acostuma a parlar en nom del membre del grup com a conjunt.

 

Bibliografia i vincles