Què és?
La narració és una de les formes d'expressió més utilitzades, ja que forma part de la nostra manera d'entendre el món. Fins i tot podem afirmar que predomina per damunt d'altres formes que s'utilitzen per descriure la realitat més "distants" o "objectives", com ara la definició o la explicació.
La narració normalment no apareix en estat pur. Els textos narratius inclouen la descripció i el diàleg com formes expressives imprescindibles, ja que són el mitjà adequat per caracteritzar els personatges (mitjançant la descripció i el diàleg) i els ambients (per mitjà de la descripció).
Hi ha diversos gèneres narratius, cadascún amb certes particularitats: el conte, la novel·la, la narració periodística, etc, però tots segueixen una estructura semblant.
En l'àmbit acadèmic, la narració constitueix un recurs didàctic de primer ordre. No obstant això, no acostuma a aparèixer com a seqüència predominant, sinó que se subordina a altres seqüències. Per exemple, utilitzem la narració en un informe o en una memòria per presentar les accions realitzades; en un examen, per mostrar les seqüències de fets d'un esdeveniment important, etc. Aixi mateix, en l'àmbit de la investigació de les ciències socials, la narració s'ha convertit en un dels intruments propis d'algunes disciplines. La sociologia, l'antropologia, la sociolingüística, etc. cada vegada més recorren a la narració, ja que serveix per introduir testimonis "vius".
- Estructura dels textos narratius
Si ens centrem en l'estructura de la seqüència narrativa, podem distingir cinc constituents bàsics:
-temporalitat: existeix una successió d'esdeveniments en un temps que transcorre.
- unitat temàtica: aquesta unitat es garantitza per un subjecte -actor.
- transformació: els estats o els predicats canvien.
- unitat d'acció: existeix un procés integrador. A través d'una transformació, es parteix d'una situació inicial fins a arribar a una situació final.
- causalitat: es crea una sensació d'intriga a través de les relacions causals que s'estableixen entre els aconteixements.
Les diverses propostes que intenten representar la configuració de la narració coincideixen en la delimitació de quatre grans fases:
1. Plantejament (situació inicial)
És la part inicial del relat que subministra els antecedents necessaris perquè el lector comprengui el relat de forma íntegra. Es presenta el tema, els personatges, les propietats del temps i del lloc.
2. Nus (transformació)
En aquesta part es desenvolupen els esdeveniments. Es produeix una complicació que modifica l'estat precedent i desencadena el relat. El moment més interessant de la succesió de fets constitueix el clímax. Sol ser la part més extensa del relat.
3. Clímax
És el moment més interessant o excitant de la succesió de fets que constitueixen la trama del relat. Aquí la narració arriba al punt més àlgid.
4. Desenllaç (resolució)
És la part final del relat; on se solucionen els problemes i on s'estableixe un estat nou i diferent del primer.
Observa el següent conte de Joan F. Mira (Un assassí al meu hort):
| Plantejament |
Com alguns lectors ja deuen saber, a casa tenim un jardí part de davant i un hortet de tarongers part de darrere. No pensen que és cap gran cosa, ni el jardí ni l'hortet, però van fent la vida més agradable. I, arribat el cas, poden ser motiu i escenari d'experiències que la vida en un pis no donaria mai. Com per exemple l'observació de la multiplicació espontània dels gats, l'enfrontament entre un gat i una rata amb gran eriçament de pèls de tots dos animals i retirada final del gat, o la presència d'un assassí entre els tarongers. Un assassí autèntic, no fals ni fingit. Un assassí comprovat. Un assassí recent i actiu, no un assassí jubilat. |
| Nus |
És el cas que transportaven un pres en un furgó cel·lular i que un nebot del pres el va voler alliberar expeditivament. Tan expeditivament que li va ficar una bala dins del cap a un dels guàridies del furgó. Molt mal fet. L'autor de la desgràcia, pistola en mà, no degué veure clar el resultat de la maniobra, de manera que va arrancar a córrer, ja perseguit per l'eficaç policia de l'estat i, com que la cosa passava prop de casa meua, tingué la gran idea de saltar la tanca de l'hort i amagar-se entre els arbres. Ja se sap que els arbres, de temps immemorial, són molt atractius com a amagatall de perseguits. No era tanmatexi un bosc espès, eren quatre dotzenes de tarongers tirant a vells i esclarissats: la idea no era bona. |
| Clímax |
I allà veuríeu els policies foradant la tanca, entrant en tromba, gran còpia de metralletes i pistoles, l'assassí sense eixida, el desplegament de les froces, la detenció, l'emmanillament, la conducció, les coses que solen passar en casos com aquest. |
| Desenllaç |
En fi, com en les pel·lícules, si fa no fa, però justament al meu hort. En algun lloc havia de ser. Ara, si alguna vegada vostès tenen un assassí a l'hort i la policia practica l'assalt corresponent, no pensen que l'espectacle haja de ser particularment instructiu ni emocionant. És, més aviat, un número bastant trist i banal. Ni comparació amb el dia que la rata estarrufava els pèls del bigoti i feia recular el gat. |
[Extret de BADIA, J.; BRUGAROLAS, N.; GRIFOLL, J. (1994) Curs de llengua catalana. Nivell C. Barcelona: Edicions Castellnou.]
En la narració o relat hem de considerar, en primer lloc, la ficció o història que explicarem. La història està constituida per un conjunt de fets o accions que se succeeixen i s'encadenen, i que formen la trama.
La història s'estructura, normalment, seguint l'ordre cronològico dels fets principals des d'una situació inicial fins a una situació final. No obstant això, un relat ben construit no només consta de l'encadenament temporal dels fets; se sol afegir altres elements com ara descripcions, diàlegs i reflexions (vegeu l'Exemple).
Per redactar una història breu us aconsellem seguir els següents passos:
1. Escolliu un conflicte adequat per a la història.
2. Seleccioneu el tipus de narrador i el punt de vista.
3. Organitzeu la trama o acció.
4. Desenvolupeu els personatges mitjançant la descripció, el diàleg i l'acció.
5. Creeu un marc o ambient de la història per mitjà de la descripció de llocs i temps.
|
| |
