EXEMPLE

Observa l'estructura del següent text narratiu, els fets que narra y els diversos elements que enriqueixen el fil narratiu (descripcions, diàlegs, reflexions):

PLANTEJAMENT

Esdeveniment 1
Vaig desembarcar ahir a Luanda a collibè de dos mariners de la Cabinda. En ser llançat cap a la platja, xop i humiliat, allà m'assaltà immediatament el sentiment inquietant que havia deixat enrere el món mateix.

Esdeveniment 2
Vaig respirar l'aire calent i humit que feia olor de fruites i canya de sucre, i a poc a poc vaig començar a percebre una altra olor, més subtil, malenconiosa, com la d'un cos en descomposició.

Reflexió
Crec que aquesta és l'olor a què es refereixen tots els viatgers quan parlen d'Àfrica. Tot mirant la ciutat que s'aixecava cansada davant meu, vaig pensar que no hauria d'haver portat l'Smith.

Descripció
El vaig veure desembarcar, intentant mantenir l'aplom de vell escocès mentre cavalcava sobre dos negres, la cama dreta damunt l'espatlla esquerra d'un d'ells; la cama esquerra damunt l'espatlla dreta de l'altre. Arribà al meu costat lívid, descompost, demanà perdó i vomità. Li vaig dir: «Benvingut a Portugal!». Ens envoltava un rebombori de gent que reia i escridassava, movia paquets, arrossegava animals.

NUS

Esdeveniment 3
L'Smith aconseguí contractar els serveis de dos palanquins al cap d'una estona i vam continuar caminant, suats i salats, per una successió de carrers torts i mal empedrats.

Descripció
Grups de nadius parlaven a l'ombra de les parets o dormien estirats de bocaterrosa a terra. A la porta de l'Hotel Glória ens esperava la figura extraordinària d'un home que es metamorfosava en ocell. Un vell alt, lleuger, rostre estret, nas ganxut i ulls rodons i brillants:

Diàleg
-Excel·lència! -cridà estenent-me la mà-. Sóc el coronel Arcénio de Carpo.

Reflexió
Jo ja sabia qui era. Un científic austríac, amic meu, que durant uns quants mesos va estudiar a l'interior d'Angola la fauna i la flora, me n'havia parlat amb entusiasme: «A Luanda fins i tot el sol l'obeeix. A la ciutat no passa quasi res sense la conformitat del vell». La patent de coronel que tan orgullosament rumbeja -coronel comandant de les províncies de Bié, Bailundo i Embo (!)-, no té cap significat més enllà de l'honorífic, ja que Arcénio de Carpo no és militar, mai no ha visitat cap d'aquestes províncies que, a més, no ofereixen vassallatge al govern portuguès, i en cap d'elles no hi ha tan sols un cos de soldats.

Esdeveniment 4
Quan es va assabentar del meu viatge, el meu amic va insistir a escriure Arcénio de Carpo. No sé què li va escriure, però possiblement va dir-li que, instal·lat en la soledat del meu palau, a París, dirigeixo el moviment dels astres.

Reflexió/Diàleg
La veritat és que Arcénio em va rebre com un príncep: -Els senyors es queden amb mi -va dir assenyalant la façana fosca del Glória-. Això no és un hotel, és un cau.

Descripció
Arcénio Pompílio Pompeu de Carpo va néixer a Madeira, fill d'un matrimoni d'actors ambulants. Deportat a Angola per crim de pensament (diu ell) o comú (murmuren els seus enemics), ara viu a la Ciutat Alta en un gran palau colonial de dos pisos, la planta baixa envoltada per un llarg balcó de fusta. Aquest balcó està protegit durant la tarda per estores de palla, que aquí anomenen luandos o luangos, artifici que permet mantenir la casa fresca tot el dia.

Esdeveniment 5
Així que arribàrem, Arcénio envià un xicot a la meva cambra perquè em fregués el cos amb aiguardent de canya, únic remei, segons ell, capaç de prevenir les febres intermitents fruit del contacte amb l'aigua del mar.

Descripció
Després m'ensenyà la resta de la casa, amb el seu jardí, llarg i profund, ocupat en part per les habitacions dels esclaus i pels magatzems a vessar d'ivori, cautxú i cera. Subjectes a les altes parets es veuen cadenes de ferro i al bell mig del pati hi ha fins i tot una picota que el coronel assegura que no l'ha fet servir mai.

Reflexió
Així i tot, no fa gaire temps que aquest mateix espai servia per engreixar negres que portaven de l'interior del país per traslladar-los al Brasil. Ja heu entès, estimada padrina, com féu fortuna el senyor Arcénio de Carpo? Justament: comprant i venent la trista humanitat. O, com ell s'estima més dir, «contribuint al creixement del Brasil». Encara avui, segons el que es comenta a Luanda, continua treballant per al creixement del Brasil.

Diàleg
-Els anglesos mai no em veuran agenollat -assegurà excitat quan li vaig preguntar si persistia el tràfic negrer a la colònia.

Reflexió
A parer seu, el moviment emancipador va ser secretament finançat i organitzat pels britànics i els nord-americans amb l'objectiu d'impedir la consolidació d'una forta potència a l'Amèrica del Sud: «L'Amèrica anglesa està superpoblada. Cada any arriben milions d'agricultors europeus als estats de l'interior. Així és fàcil ser humanista i clamar contra el tràfic negrer. Però el Brasil, on el nombre de colons europeus és molt reduït, depèn completament dels esclaus. Si el tràfic s'acabés, l'agricultura brasilera es col·lapsaria.

Al mateix temps, Anglaterra pretén arruïnar les elits que demà podrien governar Angola, i la prova fefaent d'aquesta traïdoria és que l'exèrcit britànic no es limita a capturar i enfonsar els vaixells negrers: ha fet el mateix amb les embarcacions carregades amb diversos gèneres de barata».

Esdeveniment 6
L'odi d'Arcénio envers els anglesos va créixer molt després d'un episodi que encara ara fa riure els luandesos. Alguns anys enrere, el vell colon va gosar convidar el capità del creuer britànic Water-Witch, encarregat de vigilar la costa occidental d'Àfrica, a esmorzar en un dels seus vaixells, l'Herói dos Mares. Quan van acabar de dinar, es girà cap al capità i li preguntà, somrient, si estava preparat per actuar contra aquella mateixa embarcació:

CLÍMAX

Diàleg
-Aquesta nit o demà com a molt tard, aquest vaixell marxarà de Luanda cap al nord del Brasil amb quatre-cents esclaus a la bodega. El capità va riure's de la plasenteria i li va respondre en el mateix to que faria tot el possible per impedir-ho.

Esdeveniment 7
L'endemà el va convidar a esmorzar a bord del Water-Witch i un cop acabat l'àpat, li donà la notícia que l'Herói dos Mares havia estat capturat i enviat a Sierra Leone. Segons la forta lògica del senyor Arcénio, condemnar l'esclavitud és abaixar el cap davant l'arrogància anglesa i donar suport a les societats emancipadores és un acte de traició.

DESENLLAÇ

Reflexió
I què es pot pensar dels diputats que a corts defensen una participació més important del nostre exèrcit en la flota internacional enviada per vigilar els mars d'Àfrica? Arcénio no en té cap dubte:

Diàleg/Esdeveniment 8
-Que què pensar? Excel·lència, avui de portuguesos n'hi ha tan pocs que fins i tot caben a Portugal! De portuguesos com els d'abans, de la vella casta de Cabral, Camões i Fernão Mendes Pinto, només en queden dos, estimada padrina: ell i jo mateix, el vostre fillol, Fadrique.

AGUALUSA, J.E. Nació Criolla (1998) Barcelona: Ed. La Magrana.