DefiniciótipologiaErrorsExemplesExercicis



3. COM ES CONSTRUEIXEN?

El contingut també determina l'organització del paràgraf. Així, una argumentació requereix necessàriament tesi, arguments i potser també exemples, una narració ordena cronològicament les frases; una pregunta retòrica precedeix la resposta raonada; un contrast de dades (a favor / en contra, avantatges / inconvenients, positiu / negatiu) s'articula amb marcadors com d'una banda/ de l'altra, però, en canvi... I un paràgraf de llista de casos possibles, com és ara aquest, conté una introducció general i l'enumeració correlativa d'unitats.

Respecte a l'extensió que ha de tenir el paràgraf, no hi ha directrius absolutes. Varia notablement segons el tipus de text, les mides del suport (paper, línia i lletra) o el moment de la història. Una notícia de diari sol tenir paràgrafs més curts que un informe tècnic i encara més que un tractat de filosofia. Un mateix paràgraf escrit amb mides de lletra i de línia distintes canvia notablement de volum i pot resultar llarg o curt. En general, es recomana que els paràgrafs tinguin una mida mitjana de 100-150 paraules.

Un truc per poder controlar els paràgrafs és posar-los títol, resumir-ne el tema o la informació en dos o tres mots. Si els títols resultants no es trepitgen i guarden una bona relació de veïnatge els uns amb els altres; és a dir, si no hi ha forats en el desenvolupament del tema, ni repeticions, ni desordres, això significa que els paràgrafs tenen unitat significativa i que estan ben construïts.

En general, l'aspecte visual sembla imposar-se sobre les necessitats internes d'extensió. Importa sobretot que pàgina i paràgrafs tinguin bona imatge i convidin a llegir, com hem vist en el joc inicial. Per això, la recomanació més assenyada és que cada plana tingui entre tres i vuit paràgrafs, i que cadascun contingui entre tres i quatre frases, acceptant sempre totes les excepcions justificades que calguin. Sempre és difícil i perillós de reduir una recomanació a xifres absolutes.

Volver arriba

3.1. Formes lingüístiques per relacionar paràgrafs: els connectors

Hi ha divesos connectors que marquen les relacions que s'estableixen entre paràgrafs:

a) INTRODUCCIÓ:

L'objectiu d'aques text és
Cal esmentar que ens proposem
Comencem indicant
Es preten
Com a introducció


b) ASSUMPTE NOU:

Per una banda
A més a més,
Pel que fa a
La qüestió següent
Un altre aspecte
Quant a

c) RESUM-CONCLUSIÓ:

En síntesi,
En conclusió,
Com a conclusió,
En resum,
En definitiva,
En suma,
En fi,
Podem concluir que
En conjunt,

Volver arriba


d) REMISSIONS A ALTRES PÀRAGRAFS:

Como ja hem assenyalat,
Como ja hem comentat,
Reprenent el nostre tema central,
Como explicarem a continuació,

e) CORRELACIÓ O DISTRIBUCIÓ:

En primer lloc,
Per acabar,
Per començar,
Per finalitzar,
Especialment,
En principi,
Finalment,

Continuació Paràgraf

Volver arriba

ELS PARÀGRAFS