- TÈCNIQUES EXPLICATIVES
Amb l'objectiu d'ampliar els coneixements del destinatari, l'emissor desplega una sèrie d'estratègies i operacions discursives que li faciliten la interpretació del text. Conèixer aquestes estratègies és molt important per construir amb èxit seqüències explicatives.
A més d'aquestes estratègies, el text explicatiu ha de presentar una ordenació jeràrquica de la informació: hi ha informacions primàries i informacions secundàries i, per aquesta raó, és convenient que l'autor proporcioni pistes adequades al lector per fer evident quina informació és de primer pla i quina és de segon pla.
Una manera de destacar certes idees consisteix en repetir-les. Un altre recurs és utilitzar certs elements, anomenats focalitzadors, que serveixen per assenyalar la rellevància especial d'algun punt.
-
L'emissor pot recórrer a:
- la reformulació (la paràfrasi), per aclarir una informació la formulació de la qual pot haver resultat poc transparent.
La substància del govern és el fonament únic i permanent del poder de l'estat, de tota la maquinària de l'estat, és l'organització a una escala massiva de les classes oprimides pel capitalisme, és a dir, els obrers i els semi-proletaris (els pagesos que no exploten el treball d'altri i que regularment es mantenen gràcies a la venda d'almenys una part de llur pròpia força de treball).
- la definició, per delimitar el problema sobre la base del coneixement existent, adjudicant uns atrbuts al tema/objecte en termes de la pertinença a una clase i de l'especificació de trets característics. Algunes de les expressions verbals més usades són: s'anomena, es refereix a, es defineix com, està constituït per, conté, comprèn...
El 50% d'aquests tumors es detecta, segons els especialistes, quan ja existeix metàstasi, que consisteix en la disseminació de les cèl·lules canceroses.
- l'exemplificació, per fer intel·ligibles al lector determinats conceptes que, formulats de manera abstracte, poden resultar obscurs. Constitueix un moviment discursiu similar a la reformulació, en el sentit que pretén "parafraseja" una cosa que s'ha dit prèviament, però en aquest cas es produeix un desplaçament del que és general al que és concret.
En els diferents models de producció l'excedent ha pres formes diverses (en el capitalisme, per exemple, apareix sota la forma de plusvàlua) que condicionen diferents opcions de creixement econòmic.
-
les cites d'autoritat, per demostrar que la presentació de l'autor és vàlida perquè coincideix amb l'explicació d'experts reconeguts en el tema.
L'obra analitza la situació de les democràcies europees, que avui en dia s'enfronten, segons el filòsof García Marzá, "a greus problemes que fan perillar el seu sentit davant els ciutadans: problemes en els partits polítics i de representativitat, qüestionament de l'estat del benestar, crisi dels models de legitimació democràtica, etc.".
-
la classificació, per ordenar i sistematitzar la informació. Les taxonomies permeten incloure l'objecte dins d'una categoria determinada i, alhora, subratllar-ne les característiques idiosincràtiques.
A la Cerdanya podem trobar tres tipus diferents de rovellons: Lactarius deliciosus, Lactarius salmonicolor i Lactarius sanguifluu.
-
l'analogia, per aclarir o il·lustrar; es construeixi a partir de la relació entre un concepte o un conjunt de conceptes amb els d'un altre camp. Es manifesta lingüísticament a través de comparacions i metàfores. A través de les comparacions i les representacions metafòriques comprenem conceptes difícils d'entendre (per exemple, el concepte de la física de "forat negre").
Vostè no es prendria cada dia una cullerada d'arsènic. No entenc per què contiuna fumant. Totes dues cosas poden matar-lo.
|
| |
