Què és?

L'explicació és un mode d'organització del discurs que pretén informar sobre un tema o unes idees presentades de manera clara i organitzades. Una seqüència explicativa sempre es construeix a partir del mateix plantejament: hi ha un buit de coneixement que el text intenta aclarir (a l'apartat Pràctica trobaràs un text explicatiu sobre el càncer). La seqüència explicativa (unitat relativament autònoma amb una organització interna determinada), com les altres seqüències prototípiques, no se sol presentar de forma homogènia en un text, sinó que es presenta relacionada amb altres seqüències; en un mateix text hi pot haver seqüències narratives, descriptives, etc.

Com que els textos explicatius tenen com a objectiu transmetre l'experiència i el saber científic i cultural d'una comunitat, és lògic que el text explicatiu es trobi a la base del discurs acadèmic. Així, per exemple, una seqüència explicativa pot fer comprendre els terratrèmols definint què són les falles tectòniques; o mostrar quines són les pautes de deteriorament del cor, explicant en què consisteix un infart i en quines situacions es produeix.

Així doncs, podem observar que la seqüència narrativa és la que predomina fonamentament als exàmens, als treballs acadèmics, als manuals escolars, a les entrades enciclopèdiques, als tractats científics o als artícles de divulgació científica.

  • Estructura

Quan s'ofereix una explicació, se sol suscitar l'interès del destinatri en questió presentant el problema de coneixement com quelcom que val la pena ser explicat. També cal indicar el marc disciplinar o teòric des del qual s'explicarà. Per això, els textos explicatius solen iniciarse amb una presentació del buit de coneixement que serà objecte de l'explicació. Una vegada presentat i formulat el problema, els textos n'ofereixen una explicació. Per finalitzar s'evalua l'explicació proposada. Així, doncs, l'estructura típica de les explicacions en aquests discursos és:

  1. Presentació / Marc
  2. Plantejament del problema (explícit o implícit)
  3. Resposta del problema
  4. Evaluació conclusiva

Si apliquem aquest esquema a un text explicatiu, partim d'una esquematització inicial que ens serveix de presentació o marc. En el text que proposem més endavant (vegeu Pràtica), aquesta presentació seria "la complexitat del càncer". Aquesta constatació genera un PER QUČ o un COM que es contesten amb l'enumeració de les característiques bàsiques de les cèl·lules canceroses i les seves implicacions: "Les cèl.lules canceroses tenen dues característiques bàsiques: es reprodueixen indefinidament, sense respondre als mecanismes de control del cicle cel.lular; envaeixen i colonitzen territoris normalment reservats a altres cèl.lules." Finalment, podríem trobar la fase conclusiva, però en aquest text no apareix; es limita a una explicació de què és el càncer, però no arribar a unes conclusions.

  • Com es fa?

A. Analitzar la situació

Una secuencia explicativa consta de dos moviments, ha de realitzar dues funcions: indicar quin és el problema de coneixement i desenvolupar la resposta o la solució. Aquest dos moviments poden correspondre a dues parts diferenciables del text, és a dir, hi pot haver diversos paràgrafs destinats a descriure el problema; o bé potser n'hi ha prou amb enunciar el problema i desenvolupar la resposta o la solució, de manera que pràcticament tot el text es dediqui a aquest segon moviment.

B. Planificar: ordenar les idees

L'estructura d'una explicació intenta mostrar l'ordre del raonament, l'ordre en el qual cal observar el problema per solucinar-lo , és a dir, un ordre lògic o mental, no "real". L'explicació ha de seguir, de manera explícita, un esquema, amb l'objectiu que el lector en tot moment sàpiga en quin punt de l'esquema es troba. És important evitar que apareguin explicacions al final, explicacions que no s'hagin anunciat amb anterioritat. Així mateix, tampoc poden faltar dades que el lector espera.

Segons el públic al qual va dirigit un text expositiu -més o menys culte- i de la intenció de l'autor -didàctica o no- podem distingir dos modalitats de textos explicatius: els divulgatius i els especialtizats.

C. Textualitzar

Per tal de donar forma al text explicatiu és útil utilitzar un conjunt de tècniques d'escriptura.

Bibliografia i vincles

 

MODELS DE TEXTOS
EXPLICACIÓ