Què és?
L'explicació és un mode d'organització del discurs
que pretén informar sobre un tema o unes idees presentades
de manera clara i organitzades. Una seqüència explicativa
sempre es construeix a partir del mateix plantejament: hi ha
un buit de coneixement que el text intenta aclarir (a l'apartat
trobaràs un text explicatiu sobre el càncer).
La seqüència explicativa (unitat relativament autònoma
amb una organització interna determinada), com les altres
seqüències prototípiques, no se sol presentar de forma homogènia
en un text, sinó que es presenta relacionada amb altres seqüències;
en un mateix text hi pot haver seqüències narratives, descriptives,
etc.
Com que els textos explicatius tenen com a objectiu transmetre
l'experiència i el saber científic i cultural d'una comunitat,
és lògic que el text explicatiu es trobi a la
base del discurs acadèmic. Així, per exemple, una seqüència
explicativa pot fer comprendre els terratrèmols definint què
són les falles tectòniques; o mostrar quines són les pautes
de deteriorament del cor, explicant en què consisteix un infart
i en quines situacions es produeix.
Així doncs, podem observar que la seqüència
narrativa és la que predomina fonamentament als exàmens,
als treballs acadèmics, als manuals escolars, a les entrades
enciclopèdiques, als tractats científics o als
artícles de divulgació científica.
Quan
s'ofereix una explicació, se sol suscitar l'interès del destinatri
en questió presentant el problema de coneixement com quelcom que val la
pena ser explicat. També cal indicar el marc disciplinar o teòric
des del qual s'explicarà. Per això, els textos explicatius solen
iniciarse amb una presentació del buit de coneixement que serà objecte
de l'explicació. Una vegada presentat i formulat el problema, els textos
n'ofereixen una explicació. Per finalitzar s'evalua l'explicació
proposada. Així, doncs, l'estructura típica de les explicacions
en aquests discursos és: - Presentació / Marc
- Plantejament
del problema (explícit o implícit)
- Resposta del problema
- Evaluació
conclusiva
Si apliquem aquest esquema a un text explicatiu, partim d'una
esquematització inicial que ens serveix de presentació
o marc. En el text que proposem més endavant (vegeu Pràtica),
aquesta presentació seria "la complexitat del càncer".
Aquesta constatació genera un PER QUČ o un COM que es
contesten amb l'enumeració de les característiques
bàsiques de les cèl·lules canceroses i
les seves implicacions: "Les cèl.lules canceroses tenen dues
característiques bàsiques: es reprodueixen indefinidament, sense
respondre als mecanismes de control del cicle cel.lular; envaeixen
i colonitzen territoris normalment reservats a altres cèl.lules."
Finalment, podríem trobar la fase conclusiva, però
en aquest text no apareix; es limita a una explicació
de què és el càncer, però no arribar
a unes conclusions.
A. Analitzar la situació
Una secuencia explicativa consta de dos moviments, ha de realitzar
dues funcions: indicar quin és el problema de coneixement
i desenvolupar la resposta o la solució. Aquest
dos moviments poden correspondre a dues parts diferenciables
del text, és a dir, hi pot haver diversos paràgrafs
destinats a descriure el problema; o bé potser n'hi ha
prou amb enunciar el problema i desenvolupar la resposta o la
solució, de manera que pràcticament tot el text
es dediqui a aquest segon moviment.
B. Planificar: ordenar les idees
L'estructura d'una explicació intenta mostrar l'ordre
del raonament, l'ordre en el qual cal observar el problema per
solucinar-lo , és a dir, un ordre lògic o mental,
no "real". L'explicació ha de seguir, de manera
explícita, un esquema, amb l'objectiu que el lector en
tot moment sàpiga en quin punt de l'esquema es troba.
És important evitar que apareguin explicacions al final,
explicacions que no s'hagin anunciat amb anterioritat. Així
mateix, tampoc poden faltar dades que el lector espera.
Segons el públic al qual va dirigit un text expositiu -més o
menys culte- i de la intenció de l'autor -didàctica o no- podem
distingir dos modalitats de textos explicatius: els divulgatius
i els especialtizats.
C. Textualitzar
Per tal de donar forma al text explicatiu és útil
utilitzar un conjunt de tècniques
d'escriptura.
|
| |
