• Pràctica 1/2

Pràctica 1

1) Llegeix el següent text explicatiu i analitza l'organització del contingut i els recursos utilitzats amb funció explicativa.

QUÈ ÉS EL CÀNCER?

Càncer és una paraula que ve del terme grec karkinoma. Hipócrates li donà aquest nom quatre segles abans de Crist. L'equivalent al llatí és cancer. Es va anomenar així per la semblança amb la forma de canc que alguns tumors de pit tenen quan creixen de forma radial infiltrant el teixit adjacent. Aquesta denominació agrupa una família de més de cent malalties que es caracteritzen per alterar algunes de les funcions principals de la cèl·lula. Gairebé tots els teixits del cos són susceptibles a patir càncer. Cada tipus de càncer té unes característiques específiques, però el procés és molt semblant per a tots ells.

Les cèl·lules canceroses tenen dues característiques bàsiques: es reprodueixen indefinidament, sense respondre als mecanismes de control del cicle cel·lular; envaeixen i colonitzen territoris normalment reservats a altres cèl·lules. Aquestes cèl·lules anormals s'agrupen formant una massa que creix inexorablement, donant lloc a un neoplasma. El creixement incoordinat amb les necessitats de l'organisme és el que pertorba les funcions biològiques normals, podent arribar a causar la mort de l'individu. En els països desenvolupats el càncer és la segona causa de mortalitat (per darrera de les malalties cardio-vasculars) i aproximadament una de cada quatre persones desenvoluparà un càncer al llarg de la seva vida.

Segons el tipus de teixit podem classificar els càncers de la següent manera: carcinoma, càncer que s'origina en les cèl·lules epitelials que envolten els órgans i cobreixen la superfície del cos (el 90% dels càncers es poden englobar dins d'aquesta categoria); sarcoma, càncers que provenen del teixit conjuntiu, cèl·lules musculars o os (representen el 2% dels càncers); leucèmia, càncers que s'originen en el sistema hematopoiètic o limfàtic (són un 8% del total dels càncers).

Es creu que el càncer és una malaltia monoclonal, és a dir, que totes les cèl·lules cancerígenes provenen d'una única cèl·lula mutada. Perquè una cèl·lula normal esdevingui cancerosa calen de 4 a 6 mutacions, tot i que últimament s'estan proposant nous models bifàsics. Segons els models més acceptats les diferents fases del càncer són:

1a INICIACIÓ - També anomenada inducció o transformació. Es produeix una mutació, generalment puntual, que no és reparada correctament. S'incrementa la capacitat proliferativa però la cèl·lula segueix dividint-se a un ritme normal. S'activen els proto-oncogens. La cèl·lula iniciada serà normal tant a nivell histològic com fisiològic i per tant, no hi ha conseqüències clíniques.

2a PROMOCIÓ - La població cel·lular iniciada augmenta. Hi ha un promotor (generalment una substància química) que afavoreix la divisió, tot i que de forma controlada. No hi ha signes de malignitat en el tumor. Les cèl·lules es mantenen euploides, sense canvis estructurals ni numèrics. Al final d'aquesta fase es dóna la conversió, és a dir, la inactivació dels gens supressors de tumors.

3a PROGRESSIÓ - No és una fase estrictament definida en el temps ni en l'espai. L'expansió tumoral és molt important. Augmenten la malignitat i l'heterogeneitat. S'activa l'expressió de gens habitualment inactius i s'inactiven els gens antimetastàsics. Es perd la metilació. Les cèl·lules cancerígenes presenten alteracions bioquímiques i citogenètiques (aneuploidies, poliploidies, delecions, trencaments, translocacions,...).

4a METASTÀSI - Les cèl·lules del tumor sòlid redueixen l'adhesió a les seves cèl·lules veïnes i escapen del teixit d'origen, travessant altres teixits fins arribar a un vas sanguini o limfàtic. Allí creuen la làmina basal i el recobriment endotelial i entren a la circulació. Surten de la circulació en una altra part del cos i proliferen en un nou entorn, on formaran un tumor secundari o metàstasi. Això dificultarà l'erradicació quirúrgica.


Revisa la teva pràctica

Pràctica 2


1) Llegeix el següent text explicatiu i analitza l'organització del contingut i els recursos utilitzats amb funció explicativa.

Físics de la UAB es qüestionen el destí de les civilitzacions a l'univers

Serà possible transferir els coneixements de la nostra civilització de manera infinita a les successives civilitzacions de l'univers?. La resposta a una pregunta de caire tan filosòfic es podria trobar en la física, i ja hi ha físics teòrics d'arreu del món treballant-hi. El doctor Jaume Garriga, professor del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració dels físics V.F. Mukhanov de la Universitat Ludwig Maximilians (Munich) i A. Vilenkin i K. Olum de Tufts University (Boston), han estudiat la possibilitat de transmetre aquest tipus d'informació tenint molt present les limitacions que suposen les propietats físiques que actualment coneixem de l'univers. La resposta és… potser sí, però seria necessari un coneixement més profund de l'energia negativa. Els resultats d'aquesta investigació han estat publicats a la revista International Journal of Theorethical Physics.


La teoria del "big bang", segons la qual l'univers va néixer a partir d'una gran explosió fa aproximadament 15.000 milions d'anys, no és del tot completa. Existeixen observacions experimentals, com l'aparença "plana" i homogènia de l'univers actual, que requereixen complicar una mica més aquesta teoria i elaborar nous models teòrics que expliquin l'origen de l'univers. Segons el model inflacionari, el més acceptat entre els científics, prèviament a la gran explosió del "big bang" hi va haver una expansió rapidíssima que dóna explicació a les observacions esmentades. L'acceptació d'aquest model té, però, efectes secundaris. Una de les implicacions més exòtiques d'aquest model és que s'estiguin creant contínuament nous universos bombolla dins el nostre univers. D'aquesta manera, dins els infinits universos bombolla es crearan successivament nous universos bombolla, de manera que queda garantida l'eternitat i la infinitat de futures civilitzacions.

Segons els investigadors, per tal de mantenir el coneixement generat per la nostra civilització es podria optar per enviar aquesta informació a les civilitzacions de la nostra mateixa bombolla-univers, però el nombre de civilitzacions a les quals podem accedir és finit, i la seva esperança de vida també és finita a causa de la tendència de l'univers a refredar-se. Malgrat això, com que el model inflacionari preveu infinites civilitzacions dins dels altres universos bombolla, els científics han estudiat la possibilitat d'enviar la informació corresponent a la nostra civilització a aquests universos, de manera que perduri eternament i es reprodueixi de manera infinita, afegint-se cada vegada la informació nova corresponent a la següent civilització.

L'equip d'investigadors ha determinat que la probabilitat de que el missatge s'introduís en una d'aquestes bombolles en formació seria extraordinàriament petita ja que, segons preveu el model, la formació de forats negres és molt més habitual que la formació d'universos bombolla, amb la qual cosa el missatge acabaria dins d'algun forat negre. Malgrat això, l'esperança pot estar en la creació artificial d'aquestes bombolles, la qual cosa implicaria requeriments físics com l'obtenció d'energia negativa, una condició difícil, però no pas impossible. Segons afirmen els autors de la recerca, "si el futur de les civilitzacions depèn d'això, aquesta pot ser una bona raó per augmentar el finançament en la recerca sobre l'energia negativa".

 


MODELS DE TEXTOS
EXPLICACIÓ