Pràctica
1
1) Llegeix el següent text explicatiu i analitza l'organització
del contingut i els recursos utilitzats amb funció explicativa.
QUÈ ÉS EL CÀNCER?
Càncer és una paraula que ve del terme grec karkinoma. Hipócrates
li donà aquest nom quatre segles abans de Crist. L'equivalent
al llatí és cancer. Es va anomenar així per la semblança amb
la forma de canc que alguns tumors de pit tenen quan creixen
de forma radial infiltrant el teixit adjacent. Aquesta denominació
agrupa una família de més de cent malalties que es caracteritzen
per alterar algunes de les funcions principals de la cèl·lula.
Gairebé tots els teixits del cos són susceptibles a patir càncer.
Cada tipus de càncer té unes característiques específiques,
però el procés és molt semblant per a tots ells.
Les cèl·lules canceroses tenen dues característiques bàsiques:
es reprodueixen indefinidament, sense respondre als mecanismes
de control del cicle cel·lular; envaeixen i colonitzen territoris
normalment reservats a altres cèl·lules. Aquestes cèl·lules
anormals s'agrupen formant una massa que creix inexorablement,
donant lloc a un neoplasma. El creixement incoordinat amb les
necessitats de l'organisme és el que pertorba les funcions biològiques
normals, podent arribar a causar la mort de l'individu. En els
països desenvolupats el càncer és la segona causa de mortalitat
(per darrera de les malalties cardio-vasculars) i aproximadament
una de cada quatre persones desenvoluparà un càncer al llarg
de la seva vida.
Segons el tipus de teixit podem classificar els càncers de la
següent manera: carcinoma, càncer que s'origina en les cèl·lules
epitelials que envolten els órgans i cobreixen la superfície
del cos (el 90% dels càncers es poden englobar dins d'aquesta
categoria); sarcoma, càncers que provenen del teixit conjuntiu,
cèl·lules musculars o os (representen el 2% dels càncers); leucèmia,
càncers que s'originen en el sistema hematopoiètic o limfàtic
(són un 8% del total dels càncers).
Es creu que el càncer és una malaltia monoclonal, és a dir,
que totes les cèl·lules cancerígenes provenen d'una única cèl·lula
mutada. Perquè una cèl·lula normal esdevingui cancerosa calen
de 4 a 6 mutacions, tot i que últimament s'estan proposant nous
models bifàsics. Segons els models més acceptats les diferents
fases del càncer són:
1a INICIACIÓ - També anomenada inducció o transformació. Es
produeix una mutació, generalment puntual, que no és reparada
correctament. S'incrementa la capacitat proliferativa però la
cèl·lula segueix dividint-se a un ritme normal. S'activen els
proto-oncogens. La cèl·lula iniciada serà normal tant a nivell
histològic com fisiològic i per tant, no hi ha conseqüències
clíniques.
2a PROMOCIÓ - La població cel·lular iniciada augmenta. Hi ha
un promotor (generalment una substància química) que afavoreix
la divisió, tot i que de forma controlada. No hi ha signes de
malignitat en el tumor. Les cèl·lules es mantenen euploides,
sense canvis estructurals ni numèrics. Al final d'aquesta fase
es dóna la conversió, és a dir, la inactivació dels gens supressors
de tumors.
3a PROGRESSIÓ - No és una fase estrictament definida en el temps
ni en l'espai. L'expansió tumoral és molt important. Augmenten
la malignitat i l'heterogeneitat. S'activa l'expressió de gens
habitualment inactius i s'inactiven els gens antimetastàsics.
Es perd la metilació. Les cèl·lules cancerígenes presenten alteracions
bioquímiques i citogenètiques (aneuploidies, poliploidies, delecions,
trencaments, translocacions,...).
4a METASTÀSI - Les cèl·lules del tumor sòlid redueixen l'adhesió
a les seves cèl·lules veïnes i escapen del teixit d'origen,
travessant altres teixits fins arribar a un vas sanguini o limfàtic.
Allí creuen la làmina basal i el recobriment endotelial i entren
a la circulació. Surten de la circulació en una altra part del
cos i proliferen en un nou entorn, on formaran un tumor secundari
o metàstasi. Això dificultarà l'erradicació quirúrgica.
Revisa la teva pràctica
Pràctica 2
1) Llegeix el següent text explicatiu i analitza l'organització
del contingut i els recursos utilitzats amb funció explicativa.
Físics de la UAB es qüestionen el destí de les civilitzacions
a l'univers
Serà possible transferir els coneixements de la nostra civilització
de manera infinita a les successives civilitzacions de l'univers?.
La resposta a una pregunta de caire tan filosòfic es podria
trobar en la física, i ja hi ha físics teòrics d'arreu del món
treballant-hi. El doctor Jaume Garriga, professor del Departament
de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració
dels físics V.F. Mukhanov de la Universitat Ludwig Maximilians
(Munich) i A. Vilenkin i K. Olum de Tufts University (Boston),
han estudiat la possibilitat de transmetre aquest tipus d'informació
tenint molt present les limitacions que suposen les propietats
físiques que actualment coneixem de l'univers. La resposta és…
potser sí, però seria necessari un coneixement més profund de
l'energia negativa. Els resultats d'aquesta investigació han
estat publicats a la revista International Journal of Theorethical
Physics.
La teoria del "big bang", segons la qual l'univers va néixer
a partir d'una gran explosió fa aproximadament 15.000 milions
d'anys, no és del tot completa. Existeixen observacions experimentals,
com l'aparença "plana" i homogènia de l'univers actual, que
requereixen complicar una mica més aquesta teoria i elaborar
nous models teòrics que expliquin l'origen de l'univers. Segons
el model inflacionari, el més acceptat entre els científics,
prèviament a la gran explosió del "big bang" hi va haver una
expansió rapidíssima que dóna explicació a les observacions
esmentades. L'acceptació d'aquest model té, però, efectes secundaris.
Una de les implicacions més exòtiques d'aquest model és que
s'estiguin creant contínuament nous universos bombolla dins
el nostre univers. D'aquesta manera, dins els infinits universos
bombolla es crearan successivament nous universos bombolla,
de manera que queda garantida l'eternitat i la infinitat de
futures civilitzacions.
Segons els investigadors, per tal de mantenir el coneixement
generat per la nostra civilització es podria optar per enviar
aquesta informació a les civilitzacions de la nostra mateixa
bombolla-univers, però el nombre de civilitzacions a les quals
podem accedir és finit, i la seva esperança de vida també és
finita a causa de la tendència de l'univers a refredar-se. Malgrat
això, com que el model inflacionari preveu infinites civilitzacions
dins dels altres universos bombolla, els científics han estudiat
la possibilitat d'enviar la informació corresponent a la nostra
civilització a aquests universos, de manera que perduri eternament
i es reprodueixi de manera infinita, afegint-se cada vegada
la informació nova corresponent a la següent civilització.
L'equip d'investigadors ha determinat que la probabilitat de
que el missatge s'introduís en una d'aquestes bombolles en formació
seria extraordinàriament petita ja que, segons preveu el model,
la formació de forats negres és molt més habitual que la formació
d'universos bombolla, amb la qual cosa el missatge acabaria
dins d'algun forat negre. Malgrat això, l'esperança pot estar
en la creació artificial d'aquestes bombolles, la qual cosa
implicaria requeriments físics com l'obtenció d'energia negativa,
una condició difícil, però no pas impossible. Segons afirmen
els autors de la recerca, "si el futur de les civilitzacions
depèn d'això, aquesta pot ser una bona raó per augmentar el
finançament en la recerca sobre l'energia negativa".
|
| |
