Al llarg de la seva carrera, l'estudiant
universitari ha de gestionar una gran quantitat d'informació,
obtinguda als llibres o articles relacionats amb la seva matèria,
amb la qual ha de completar els apunts de classe, preparar un
treball a una assignatura determinada o desenvolupar un treball de
recerca més aprofundit. Si es vol gestionar de manera eficaç la
informació que s'ha consultat al llarg del temps, cal habituar-se
a classificar i organitzar les dades que es vagin recopilant. Per
això, l'estudiant o investigador pot elaborar diferents tipus de
fitxes bibliogràfiques que li permetran d'arxivar i recuperar les
dades amb facilitat:
1. La fitxa bibliogràfica
2. Les fitxes
de treball
2.1. Fitxes
de citacions
2.2. Fitxes
de lectura
2.3. Fitxes
de record
- ¿Per a què serveix? ¿Com es fa?
1. La fitxa bibliogràfica
La fitxa bibliogràfica bàsica serveix per a:
a)
registrar els llibres que consultats
b) facilitar-ne la
localització a la biblioteca, en cas que els tornem a necessitar
c) facilitar l'elaboració de la bibliografia final d'un
treball de recerca, perquè recull totes les dades necessàries per
poder fer-ho.
S'hi inclouen les dades següents:
|
Dades bibliogràfiques
Autor:
COGNOM, Nom (el cognom va en VERSALETES o MAJÚSCULES)
Títol subratllat (si s'escriu a mà); en
cursiva (si es treballa amb ordinador) Subtítol (si n'hi
ha; separat del títol per dos punts i començant amb
minúscula). Traductor (si l'original es va escriure en una
altra llengua). Edició (si és la primera no s'hi anota;
només a partir de la segona). Lloc d'edició: Editorial, any
de publicació.
Descripció: Nombre de volums (si en té
més d'un) i nombre total de pàgines. Si hi ha pròleg, la
paginació s'hi ha d'indicar en números romans. Col·lecció o
sèrie (generalment, entre parèntesis)
Notes: Si es tracta
d'una traducció, és recomanable anotar-hi les dades de
l'edició original, si es
coneixen.
Localització Biblioteca on es pot
consultar, dades del catàleg (signatura o topogràfic).
|
Exemple
|
GENETTE, Gérard. Figuras III.
Traducció de Carlos Manzano. Barcelona: Lumen,
1989.
338 pàgs.
Col. Palabra
crítica, 10.
Localització: Biblioteca UPF
(General/Rambla),
PN176.G46618 |
La fitxa bibliogràfica d'articles
Se consignan los siguientes datos:
|
Dades bibliogràfiques
Autor: COGNOM, Nom
(el cognom va en VERSALETES o MAJÚSCULES)
«Títol:
subtítol», entre cometes. Nom del llibre, revista o diari,
subratllat (si s'escriu a mà); en cursiva (si
es treballa amb ordinador), volum, número del fascicle, data
de publicació, nombre de les pàgines on es troba
l'article.
Localització: Biblioteca on es pot
consultar, dades del catàleg (signatura o topogràfic) si es
coneixen. |
Exemple
|
LEJEUNE, Philippe. «Autobiography in the
Third Person». New Literary History, 9, 1977, pp.
27-50.
Localització: Biblioteca UPF
(General) |
Tens problemes alhora d'elaborar llistes o referències
bibliogràfiques en els treballs? Consulta:
Com elaborar la bibliografia final
d'un treball acadèmic?
2. Les fitxes de treball
Les fitxes de treball registren dades puntuals o
idees que interessen a l'investigador o estudiant i que
s'aprofitaran més tard per a desenvolupar o redactar el treball.
Generalment es fa servir una targeta per a cada idea, i n'hi ha de
diversos tipus:
La fitxa per a cites transcriu íntegrament
el text d'una font, motiu pel qual aquesta informació ha d'anar
entre cometes. La estructura d'aquestes fitxes es pot adaptar,
evidentment, a les necessitats particulars; el més important és
recollir amb molta cura el text de la cita i la font de la qual
procedeix, de manera que, a l'hora de redactar un treball,
disposarem de la informació necessària per citar correctament.
2.1. Fitxes per a citacions
La fitxa per a cites transcriu íntegrament el text
d'una font, motiu pel qual aquesta informació ha d'anar entre
cometes. La estructura d'aquestes fitxes es pot adaptar,
evidentment, a les necessitats particulars; el més important és
recollir amb molta cura el text de la cita i la font de la qual
procedeix, de manera que, a l'hora de redactar un treball,
disposarem de la informació necessària per citar correctament.
|
Subtema (A què fa referència la cita? Per a quin tema del
nostre treball la farem servir?)
"Contingut
textual..." (entre cometes)
Autor, Títol del llibre , any, pàgina(es) (o
referència bibliogràfica completa) (opcionalment: comentari
personal sobre la cita) |
Exemple:
|
Influència de Schopenhauer a l'obra de Thomas Mann
"'Quien se interesa por la vida -dije yo en La
montaña mágica- se interesa sobre todo por la muerte.' Ahí
está la huella de Schopenhauer, una huella profundamente
grabada, fija para todo el resto de la vida. Pero también
habría sido schopenhaueriano el que yo hubiera añadido:
'Quien se interesa por la muerte busca en ella la vida'. i
lo he dicho, aun cuando no con tanta brevedad."
MANN,
Thomas. [1938] Schopenhauer. Nietzsche.
Freud. Madrid: Alianza Editorial, 2000 , pàg. 56.
|
Tens problemes alhora d'elaborar llistes o referències
bibliogràfiques en els treballs? Consulta:
Com elaborar la bibliografia final
d'un treball acadèmic?
2.2. Fitxes de
lectura
N'hi ha de molts tipus, i serveixen per resumir el
text consultat, conservar-ne un esquema basat en l'índex del
llibre, una opinió o comentari, dades diverses, etc. També s'hi
poden incloure citacions textuals.
La seva estructura bàsica
pot ser la següent:
- Autor
- Títol, referència
bibliogràfica completa, pàgina(es)
- Cos de la fitxa: resum,
comentaris, cites
Exemple:
|
HUMARA, Rafael. «Discurso preliminar» a
Ramiro, conde de Lucena (1823). Ed. de Donald L.
SHAW. Málaga: Ágora, 1998.
En el «Discurs preliminar», Humara criticava
les novel·les «immorals» de'alguns escriptors del segle
XVIII, com Julia de Rousseau, elogiant en canvi
certes novel·listes menys corruptores: Madame Cottin,
Madame de Genlis, Madame de Staël.
|
Pots diversos exemples d'aquests tipus de fitxes a: ECO,
Umberto. Cómo se hace una tesis. Barcelona: Gedisa, 2001,
pp.142-148.
2.3. Fitxes de record
N'hi ha de molts tipus, i serveixen per
resumir el text consultat, conservar-ne un esquema basat en
l'índex del llibre, una opinió o comentari, dades diverses, etc.
També s'hi poden incloure citacions textuals.
La seva
estructura bàsica pot ser la següent:
- Autor
- Títol,
referència bibliogràfica completa, pàgina(es)
- Cos de la
fitxa: resum, comentaris, cites
Exemple:
|
Tema: El pas d'allò tàctil a allò visual
Cfr.
Hauser, Historia social del arte, II, 267, on cita a
Wölfflin sobre el pas d'allò tàctil a allò visual entre el
Renaixement i el Barroc: lineal vs. pictòric,
superficialitat vs. profund., tancat vs. obert, claredat
absoluta vs. claredat relativa, multiplicitat vs. unitat.
Aquestes idees es troben també a Raimondi,Il romanzo
senza idilio, relacionades amb les recents teories de
McLuhan (Galaxia Gutemberg) i Walter Üng.
|
(cfr. ECO, Umberto. Cómo se hace una tesis. Barcelona:
Gedisa, 2001, pág. 134)
|
| |
