Les llengües de signes varien arreu del món

Parlem de "llengües de signes", és clar, en plural perquè n'hi ha moltes, i de fet segurament no les tenim totes identificades. Les més ben conegudes són les pròpies d'alguns països o estats, que tenen una comunitat d'usuaris important numèricament. De totes maneres, també coneixem casos de llengües de signes rurals en diversos punts del planeta que han sorgit en poblacions petites on s'ha desenvolupat una llengua de signes pròpia. El que és clar és que tot i algunes semblances derivades de la modalitat visual-gestual, les llengües de signes tenen gramàtiques i lexicons diferents i que no són una "versió" gestual de les llengües orals del seu entorn. Per això parlem de "llengua de signes catalana", en el sentit que és la llengua de signes pròpia de Catalunya, i no pas de "llenguatge de signes (del) català", com encara alguns diuen erròniament.