El laboratori de llengua de signes catalana (LSC Lab) està vinculat al Departament de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i forma part del Grup de Lingüística Formal (GLiF), però tenim una col·laboració estable amb el Departament de Lingüística General de la UB i des de fa poc amb la Universitat de Sevilla. El formem alguns investigadors sèniors, becàries predoctorals d'investigació i experts sords signants. Junts duem a terme la recerca finançada a través de projectes competitius (...)
En contra del que molta gent pensa encara, les llengües de signes són llengües humanes com les llengües orals. És a dir, que són llengües naturals sorgides de manera espontània al llarg del temps dins una comunitat d'usuaris, sense que ningú les hagi creat ni dissenyat de manera artificial. Per això en diem "llengues" i no "llenguatges" i també perquè presenten totes les propietats estructurals abstractes que coneixem de l'estudi de les les llengües orals.
Ara, però sabem, que les gramàtiques de les llengües de signes es poden descriure i analitzar amb les eines de la fonologia, la morfologia, la sintaxi i la semàntica. El que les fa realment especials, però, és que són llengües que es produeixen i es perceben per uns altres canals: les percebem a través de la vista i les articulem a l'espai amb mans i braços, però també amb moviments i posicions del tors, del cap i dels diversos elements de la cara. Per això diem que són llengües de modalitat visual-gestual, a diferència de les llengües parlades, que són de modalitat auditiva-oral.
Com a llengües pròpies de les persones sordes signants, les llengües de signes no només són mionoritàries, sinó que també han estat marginades i envoltades de prejudicis basats en el desconeixement. Com a llengües minoritàries, fins fa poc no havien participat de molts àmbits de la societat majoritària i per tant estaven restringides a un ús informal i d'àmbit familiar. Aquesta situació ha canviat en molts països com el nostre i la llengua de signes s'ha anat fent present en moltes àrees on abans era absent, com els mitjans de comunicació, l'ensenyament o la justícia, per exemple.
Parlem de "llengües de signes", és clar, en plural perquè n'hi ha moltes, i de fet segurament no les tenim totes identificades. Les més ben conegudes són les pròpies d'alguns països o estats, que tenen una comunitat d'usuaris important numèricament. De totes maneres, també coneixem casos de llengües de signes rurals en diversos punts del planeta que han sorgit en poblacions petites on s'ha desenvolupat una llengua de signes pròpia.
Per cert, el que es coneix com a Sistema de Signes Internacional no és més que una forma de comunicació signada (bàsicament un vocabulari) creat per a la comunicació de persones sordes que no comparteixen la mateixa llengua de signes.
Les llengües de signes no han estat objecte d’estudi de la Lingüística fins fa relativament poc. Això fa que encara desconeguem molts aspectes de cada llengua en profunditat, sobretot pel que fa a les seves gramàtiques. Aquesta és la tasca central que duem a terme al LSC LAB: entendre en detall moltes de les propietats de la gramàtica de la LSC que no han estat prou descrites, o estan descrites parcialment o superficialment, i fins i tot descobrir-ne de noves.
Ens dediquem principalment a l’estudi d’aspectes molt diversos de la gramàtica de la LSC, però ho fem tot comparant-la amb el que sabem d’altres llengües de signes i orals. Com a llengües naturals, les llengües humanes comparteixen propietats abstractes més enllà de les diferències òbvies que trobem entre les llengües del món. Com que les llengües de signes no tenen una llarga tradició en la recerca lingüística, és especialment important intentar entendre si la modalitat visual-gestual té efectes sobre l’estructura lingüística o no.
El coneixement adquirit en la recerca sobre llengües de signes no és només rellevant per al progrés de la Lingüística. Com a component essencial de les capacitats de la ment/cervell, la comprensió de la facultat humana del llenguatge ofereix una contribució decisiva a la Ciència Cognitiva en tant que interactua amb altres sistemes cognitius. Des d’una altra perspectiva més aplicada, conèixer com és una llengua en detall és un requisit bàsic per poder ensenyar-la a l’escola o per poder formar intèrprets de llengua de signes, per exemple.
