L'argumentació és un mode de d'organitzar el discurs que pretén
aconseguir l'adhesió d'un auditori a les tesis que presenta
l'emissor. L'argumentació s'utilitza normalment per desenvolupar
temes que es presten a certa controvèrsia.
L'argumentació s'identifica amb l'enunciat d'un problema o
situació que admet posicions a favor o en contra d'una tesis
(opinió que es defensa). Argumentar es, per tant, aportar
raons per defensar una opinió. En l'exemple que exposem més
endavant sobre la llei d'estrangeria a Espanya, la tesi és
que la llei d'estrangeria espanyola de 1985 vulnera la Declaració
Universal dels Drets Humans, aprovada per l'ONU el 1948".
Tota argumentació té un caràcter dialògic: un diàleg
(tesi i arguments, per una banda; antitesi i contraarguments,
per l'altra) amb el pensament de l'altre per transformar la
seva opinió. D'aquí es dedueix la necessitat de tenir en compte
al destinatari (identificar-lo, conèixer-ne els gustos i valors,
preveure'n l'opinió...) per seleccionar els arguments més adequats
i eficaços, i per contraargumentar (exposar les raons
que contraresten o invaliden els raonaments aliens).
Com a pràctica social, l'argumentació implica una forma específica
d'interacció davant d'una discrepància o un conflicte. Tant
en la participació en diferents instàncies de la vida pública
com en l'àmbit privat, l'argumentació ofereix una alternativa
a les formes directes de la imposició o la violència per resoldre
situacions problemàtiques en què no hi ha consens. Des d'un
punt de vista pragmàtic, l'argumentació és un acte de parla
complex amb el propòsit de contribuir a la resolució d'una diferència
d'opinió.
D'altra banda, tot i que en un text l'argumentació és molt
important, se sol combinar amb altres seqüències, com l'exposició
o la descripció, per fer el text més eficaç i dinàmic. Això
mateix passa en l'assaig, on predomina el procediment argumentatiu
en combinació amb l'exposició. Pel que fa a diferents tipus
de textos argumentatius, entre els gèneres argumentatius
de llarga trajectòria històrica trobem l'argumentació
raonada, també denominada argumentació explícita, originada
a l'antiga Grècia en relació a pràctiques jurídiques, polítiques
i commemoratives. A diferència d'altres gèneres argumentatius
en què la persuasió o la justificació es poden dur a terme mitjançant
recursos el·líptics (penseu, per exemple, en els textos publicitaris),
l'argumentació raonada exigeix el desenvolupament d'un raonament
per apuntalar una tesi.
En els textos científics, els jurídics i algunes modalitats
de textos tècnics l'argumentació també hi té un paper molt important
(vegeu "Models de textos").
El discurs argumentatiu compren una àmplia varietat de gèneres
-com per exemple la discussió quotidiana, l'assaig literari
o una sentència- que recorren a recursos molt diversos i posseeixen
diferent grau de complexitat. Les situacions més comunes en
què s'utilitza l'argumentació són:
a) Les de caràcter interpersonal: vida quotidiana
(demanar permís als pares, sol·licitar un augment de sou...).
Utilitzen un discurs i un llegutatge informal.
b) Les de caràcter social: cartes al director,
articles d'opinió, manifestos, anuncis publicitartis, debats,
taules rodones... Es tracta d'un discurs més pensat i estructurat,
amb un llenguatge més elaborat i precís.
c) Situacions tècniques: àmbit científic, jurídic
i administratiu... (tractats, instàncies, al·legats, setnències,
demandes...). Empren estructures molt formalitzades, amb un
llenguatge tècnic.
d) Situacions acadèmiques: els exàmens, els informes,
els treballs acadèmics (vegeu "").
En l'àmbit acadèmic saber argumentar bé
és imprescindible per defensar amb èxit la posició
que se sosté. Per tant, és important examinar
els possibles arguments dels contrincants i buscar arguments
sòlids que defensin les nostres conclusions.
- Estructura
dels textos argumentatius
Els textos argumentatius, com els expositius, basen part important
de l'efectivitat en la bona organització de les idees amb què
es pretén convèncer o persuadir. D'entre les diferents estructures
que pot mostrar aquest mode del discurs, analitzarem l'organització
més habitual establerta ja en l'antiguitat per la retòrica clàssica.
Tot text argumentatiu s'articula entorn de quatre parts fonamentals
que analitzarem a continuació:
1. Presentació o introducció
Té com a finalitat presentar el tema sobre el qual s'argumenta,
captar l'atenció del destinatari i despertar-li l'interès i
una actitud favorable.
2. Exposició de la tesi
De manera clara i breu, per informar el destinatari, s'exposa
la tesi central. La tesi és la idea fonamental a l'entorn de
la qual es reflexiona; és la postura que es manté respecte al
tema. Pot aparèixer al principi o al final del text. El nucli
de l'argumentació el constitueix la tesi, i s'ha de presentar
de forma clara per no crear confusió en el receptor.
Per defensar una opinió se sol adoptar una d'aquestes tres postures
argumentatives:
a) Postura positiva: l'emissor-argumentador aporta arguments
que recolzen la tesi.
b) Postura negativa: s'ofereixen raons que refuten o
rebutgen arguments contraris al punt de vista que defensem (argumentació
negativa o de refutació).
c) Postura eclèctica: s'accepten algunes concesiones
(arguments contraris) i s'aporten arguments propis.
3. Cos argumentatiu i antitesi
Un cop exposada la tesi, comença l'argumentació pròpiament dita.
Es tracta de justificar la tesi amb la presentació de diverses
proves i arguments (argumentació positiva), o de refutar la
tesi contrària o admetre algun argument contrari (concessió)
per contraargumentar. És el centre del discurs persuasiu i s'articula
en funció a l'ús de diferents tipus d'arguments que veurem més
endavant. rèpliques dels opositors abans que les formulin. Per
tant, amb l'objectiu de defensar la seva opinió, l'escriptor
pot introduir de manera explícita una tesi oposada a la pròpia
(antitesi) per rebatre-la fins i tot abans que el lector
se la plantegi.
4. Conclusió
Es recorda la tesi a l'interlocutor, les parts més rellevants
del que s'ha exposat i s'insisteix en la posició argumentativa
que hem adoptat.
En les argumentacions escrites (textos científics i tècnics,
humanístics, assajos...), els esquemes més utilitzats són:
a) Argumentació deductiva
Presenta una orientació demostrativa: es parteix d'una o diverses
idees generals (tesi) per arribar a una conclusió (que reafirma
la tesi de partida o en proposa de noves) mitjançant la presentació
de fets, proves i arguments.
b) Argumentació inductiva
Es parteix de la presentació d'una sèrie d'arguments i, després
d'analitzar-los i raonar-los, s'arriba, a mode de conclusió,
a una tesi que es dedueix d'aquests arguments.
c) Argumentació mixta
Conté a la vegada elements de l'esquema deductiu i de l'inductiu.
Al principi es formula la tesi, es mostren els fets, casos o
raonaments que la confirmen i, al final, es repeteix la tesi,
gairebé sempre amb alguna variant.
A. Explorar la qüestió
El primer pas és la indagació; abans de començar a escriure
el text argumentatiu cal explorar la qüestió i considerar les
diferents posicions.
a) Explora els arguments sobre tots els aspectes de la
qüestió
No comencis escribint un argument a favor o en contra
de la primera opinió que se t'acudeixi. Es tracta de donar
una opinió ben informada que es pugui defensar amb arguments
sòlids. Informa't sobre la qüestió, llegeix articles i parla
amb persones amb diferents punts de vista. Així també començaràs
a formular arguments propis, posant en pràctica algunes tècniques
argumentatives (exemplificació, argument d'autoritat, analogia...).
b) Qüestiona i defensa les premises de cada argument
Exemple: Cap europeu no és asiàtic. Tots
els francesos són europeus.--> Cap francès
és asiàtic.
Quan les premisses d'un argument són discutibles, cal examinar
també els arguments que té a favor. Cal convèncer el lector
que les premisses són certes. Tota informació que doni lloc
a dubtes raonables necessita almenys alguna defensa.
c) Revisa i reconsidera els arguments tal com apareixen
Abans de trobar una opinió que es pugui defensar amb arguments
forts, potser hauràs de tractar amb diferents conclusions.
Fins i tot un cop hagis decidit la conclusió que vols defensar,
pot ser que hagis de tractar diferents formes de l'argument
abans no en trobis una que funcioni bé. Probablement hauràs
de millorar l'argument inicial.
B. Ordena els punts principals
Suposem que arribem a una tesi que ens sembla que podem defensar
adequadament. Ara cal organitzar el text perquè tracti tot el
que sigui necessari; preparem un esquema.
a) Explica el problema
Comencem presentant la pregunta que volem respondre.
En en el text de l'apartat "",
la pregunta implícita seria: Vulnera la llei d'estrangeria
espanyola la Declaració Universal dels Drets Humans?
A continuació, expliquem per què és important. També cal
que tinguem en compte el públic a qui ens dirigim.
b) Formula una proposta o afirmació definitiva
Si formulem una proposta, hem de ser específics. En primer
lloc, exposem la nostra afirmació de manera senzilla i, tot
seguit, n'oferim tants detalls com calgui. Cal formular de
manera clara quin és el nostre porpòsit.
c) Desenvolupa els arguments de manera completa
Un cop hem aclarit la importància de la qüestió que tractem
i hem decidit exactment el que ens proposem fer en el treball,
ja podem desenvolupar l'argument principal.
Planificar és important. Un argument ben desenvolupat és millor
que tres arguments tan sols esbossats.
Si argumentes a favor d'una afirmació filosòfica, aquest és
el lloc per desenvolupar els arguments principals; si argumentes
a favor de la teva interpretació d'un text o d'un esdeveniment,
aquest él el lloc per explicar els detalls del text o de l'esdeveniment,
i per explicar-ne detingudament la teva interpretació. Si
el teu text és una valoració d'alguns dels arguments en una
controvèrsia, explica els arguments i les raons de la teva
evaluació.
d) Examina les objeccions (contraarguments)
Anticipa't a preguntes escèptiques. Així podem matisar
la tesis de partida.
La majoria de tesis no tenen un sol efecte, sinó molts. Has
d'examinar quins desavantatges pot tenir la teva tesi (anticipa't
als desavantatges que els altres puguin objectar). Argumenta
que els avantatges superen els invonvenients (i assegura't
que realment ho fan) i intenta contestar les crítiques més
fortes o més habituals.
e) Examina les alternatives
Si defenses una tesi, no és suficient mostrar que la teva
proposta resol un problema; també has de mostrar que és millor
que les altres maneres de resoldre'l.
De manera similar, si interpretes un text o un esdeveniment,
has d'examinar les interpretacions alternatives. Has de demostrar
que les altres explicacions són menys probables.
C. Escriure el text argumentatiu
Ja has explorat la qüestió i desenvolupat un esquema, així que
ara és el moment d'escriure el text (recorda que escriure'n
la versió només és l'últim pas!).
a) Segueix el teu esquema
Segueix l'esquema que has desenvolupat i no passis d'un punt
a un altre, si l'altre punt ha de venir més tard.
b) Formula una introducció breu
L'introducció ha de ser breu i precisa; no pot ser una introducció
massa general.
c) Exposa els arguments d'un en un
Com a regla general, exposa un argument per paràgraf. Incloure
punts molt diversos en el mateix paràgraf només confon el
lector i fa perdre aspectes importants. Utilitza l'argument
principal per plantejar els paràgrafs.
Un bon assaig primer explica la importància de la qüestió,
després formula la tesi i, finalment, dedica un paràgraf (o,
a vegades, més d'un) a cada una de les premises.
d) Claretat
Les qüestions que tu creus que estan relacionades, a algun
lector li poden semblar totalment desvinculades. Per tant,
és essencial explicar les conexions entre les idees, encara
que et semblin absolutament clares.
e) Recolza les objeccions amb arguments
A més de desenvolupar els teus arguments de manera acurada
i completa, també has de desenvolupar amb detall els possibles
contraarguments, si bé no cal que sigui de manera tan completa
com en el cas dels arguments a favor de la postura que defenses.
f) No afirmis més del que has provat
Acaba sense prejudicis. Ben poques vegades respondràs a totes
les objeccions de manera adequada i sempre en poden aparèixer
de noves, que no pots infravalorar.
D. Evita les falàcies
Les falàcies són errors en els arguments. Dir que una cosa és
una falàcia normalment només és una altra manera de dir que
viola una de les regles dels bons arguments que acabem d'exposar.
Per exemple: si en el desenvolupament dels punts principals
es generalitza a partir d'una informació incompleta (punt c);
si no s'examinen les objeccions (punt d); o si s'obliden les
alternatives (punt e).
* Importància dels connectors argumentatius en el
text acadèmic
La funció bàsica dels textos argumentatius és
presentar un seguit d'informacions de manera convincent per
guiar el lector cap a les conclusions que ens interessen. Per
tant, és imprescindible relacionar les seqüències
textuals entre si. Això ho aconseguim a través
de l'ús de connectors.
|
| |
