Si en els escacs no hi ha factors aleatoris, aleshores els escacs són un joc de pura destresa.
En els escacs no hi ha factors aleatoris.
Per tant, els escacs són un joc de pura destresa.

Els arguments deductius ofereixen certesa, però només si les premisses també són certes. Tot i que no sempre és fàcil, hem d'intentar partir de premisses fiables. Fins i tot quan les premisses són incertes, les formes deductives ofereixen una manera efectiva d'organitzar un argument, especialment si es tracta d'un assaig basat en arguments.

b) Argument per exemplificació

És l'argument mitjançant el qual es passa d'un cas particular a una generalització. A partir del cas es busca mostrar l'estructura o la llei que aquest revela.

Els plagis no es limiten únicament a la literatura, com molts podrien creure. El món de les idees n'és ple, així com la política, els negocis, els forns de pa, els diaris.

c) Argument per analogia

És un argument que es basa en la semblança de dues estructures. La forma més general és A és a B com C és a D. Les parts relacionades en l'analogia pertanyen a camps diferents. Podem interpretar la metàfora com una analogia condensada, que resulta de la fusió d'elements que es comparen en una analogia.

Menem torna a proposar la pena de mort per als narcotraficants. Per què no demà per als torturadors, per als terroristes, per als corruptors de menors, per als especuladors? Exemplars de totes aquestes espècies abunden a l'argentina i contra totes elles hi ha un resentiment popular explicable. Explotar-lo resulta demagòcic i podria generar una nova carniceria.

E. GOLIGORSKY, La Vanguardia, 1988.

d) Argument per definició

L'ús argumentatiu de la definició s'observa clarament quan se selecciona una definició entre diverses d'un mateix concepte.

Exemple:

Es mata un culpable per enviar una severa advertència als que pudrien delinquir, i per salvaguardar els innocents; la quan cosa vol dir que s'utilitza un home no com a fi sinó com a mitjà. Se l'utilitza, s'utilitza la seva vida, com un telegrama. No ho fan d'altra manera els terroristes, que assessinen no per odi personal, sinó per enviar un missatge al cos social, i per això se'ls anomena terroristes, és a dir, individus que fan política no a través de la persuasió sinó a través del terror. La pena de mort com a advertència és un exemple de terrorisme d'estat, de terrorisme sancionat per llei.


e) Argument ad personam

Invalida una argumentació desacreditant la persona que la sosté o el seu pensament. Es basa, la majoria de vegades, en exigir a l'adversari que els seus actes es corresponguin amb les seves paraules. S'utilitza per refutar. X afirma A. El fet que X sostingui A motiva el rebuig d'A.

No és casual que els processistes conspicus, ideòlegs i dinamitzadors de la dictadura demanin avui, per televisió i amb molta audiència, la pena de mort. Porten la mort a l'ànima.

f) Argument causal

Intenta explicar com la causa condueix a l'efecte. Això no sempre resulta fàcil; cal tenir en compte que els fets correlacionats no estan necessàriament relacionats; poden tenir una causa comuna; qualsevol dels dos fets corelacionats pot causar l'altre; les causes poden ser complexes.

La pena de mort és ineficaç perquè en els països on existeix no ha disminuit el nombre de delictes.

g) Argument per autoritat

Tracta de mostra la veritat de la conclusió sobre la base de les qualitats de la persona de l'enunciador: X sosté A. El fet que ho sostingui X és suficient per proposar valorar A.

No obstant això, confiar en altres persones resulta, a vegades, arriscat. Hem de valorar la credibilitat de la font.

Organitzacions de drets humans diuen que alguns presos són maltractats a Mèxic. Per tant, alguns presos són maltractats a Mèxic.

h) Regla general

Una altre element important en el raonament argumentatiu és la regla general, que pot aparèixer explicitada en el text (com passa a l'exemple que presentem més endavant "La llei d'estrangeria a Espanya"), però sovint és implícita en l'argumentació: com que és una dada compartida per escriptor i lector, no cal explicitar-la. Per tant, una regla general és una creença o un supòsit més o menys acceptat i compartit per la comunitat a la qual pertany l'escriptor. Tot i això, si la informació que l'escriptor omet -perquè considera que és una regla general- resulta que és una creença molt minoritària, o completament subjectiva, el lector notarà que hi ha un buit, que cal fer un salt en l'argumentació. Com menys compartida sigui la regla general, més difícil pot arribar a ser que l'argument convenci el lector. Les argumentacions anteriors resultaran acceptables en la mesura en què el lector doni com a vàlides les regles generals en les quals fonamenta el raonament.