Revisa el següent exemple i les diferents parts:
TEMA
La llei d'estrangeria a Espanya
INTRODUCCIO
La Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l'ONU
el 1948, reconeix a l'article segon drets i llibertats idèntiques
per a tots els habitants del planeta, sense distinció de raça
o lloc de naixement.
ARGUMENTACIÓ PRINCIPAL
OPINIÓ 1 / TESI
La llei d'estrangeria espanyola de 1985, com gairebé totes
les dels països desenvolupats, procura atenir-se al text legal
d'aquella declaració però, inevitablement, vulnera -si no en
la lletra, sí en l'esperit- la intenció de la declaració.
REGLA GENERAL No hem d'oblidar que legalitat i justícia
no són conceptes necessàriament sinònims.
ARGUMENT 1
El fet de negar a un altre ésser humà l'accés a les fonts de
treball i de desenvolupament econòmic que no troba dins les
seves fronteres, s'oposa clarament al desig d'igualtat universalita
que ha cultivat Occident des de la Revolució Francesa.
CONTRAARGUMENTACIÓ
Contraargumento: Cert és que proporcionar als immigrants
el mateix tractament legal que als ciutadans d'un país sol provocar
tensions socials i el desenvolupament d'actituds xenòfobes per
part de la població nativa.
Refutació: Però refugiar-se en raonaments d'aquest tipus
per justificar lleis injustes i aplicacions repressives d'aquestes
lleis revela una visió política d'un abast molt reduït.
ARGUMENT 2
Les lleis d'immigració pretenen ser principalment mecanismes
reguladors.
REGLA GENERAL
Tota regularització és excepcional i mai no es pot convertir
en permanent.
CONCLUSIÓ
Per tant, la llei d'estrangeria hauria d'estar sotmesa a un
procés de revisió continu. Només una adequació constant a la
realiltat permetria que la legalitat estigués, en la major mesura
possible, al servei de la justícia. En aquest exemple s'utilitza
una argumentació deductiva: s'explicita la tesi al principi
del text. Després, en el cos de l'argumentació, es passa a la
consideració, valoració, discussió i rèplica d'altres idees
i opinions, així com a la modificació, justificació, fonamentació
o consolidació de les idees i opinions pròpies en funció dels
arguments adduïts al llarg del debat. L'argumentació es tanca,
finalment, amb una conclusió on es reafirma la tesi de partida.
(MONTOLÍO, E. (2000) Manual práctico de escritura académica.
Barcelona. Ariel.)
